L’EAPN España i l’EAPN CV (European Anti-poverty Network / Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa) indiquen que en 2020 el risc de pobresa i/o exclusió social (taxa AROPE-At Risk of Poverty and Exclusion) ha afectat el 29,3% de la població valenciana, això és a 1.475.995 persones.
Aquesta dada suposa l’augment en 2,3 punts percentuals respecte a 2019, quan es va registrar una taxa del 27% i va afectar 1.342.143 persones. En termes absoluts, hi ha 133.852 persones més que l’any anterior en risc de pobresa i/o exclusió social al País Valencia. La taxa AROPE de 2020 s’ha realitzat tenint en compte elements de renda de 2019, per la qual cosa encara no recull la magnitud total de l’impacte social de la pandèmia.
Dels 1,47 milions de persones que al País Valencià es troben en risc de pobresa i/o exclusió, 674.000 estan en pobresa severa, cosa que significa que perceben ingressos inferiors a 534 euros al mes. Per al cas d’una família amb dos adults i dos menors significa sobreviure amb menys de 281 € mensuals per persona, una situació que ja afecta al 13,4% de la població valenciana, la qual cosa converteix al País Valencià en la segona autonomia amb la taxa més alta de pobresa severa a Espanya.
L’indicador de la taxa AROPE que sí que recull l’impacte social de la pandèmia, perquè les enquestes es van realitzar entre setembre i desembre de 2020, és la Privació Material Severa (PMS) que també escala del 4,8% en 2019 al 11,5% en 2020. Percentualment és l’increment més rellevant, perquè suposa un augment del 140% en l’últim any i arriba a 577.874 persones al País Valencià enfront de les 239.011 persones que van tindre dificultats en aquest sentit en 2019. És la taxa més alta de totes les Comunitats Autònomes a Espanya. Aquest indicador s’ha incrementat en 15 de les 17 comunitats autònomes en tots els grups i segments analitzats.
La PMS és un indicador de manca, de dificultat per a consumir alguns productes concrets bàsics que es defineixen a nivell europeu i suposa una vulnerabilitat molt greu per a les persones afectades. Al País Valencià aquest indicador s’incrementa en 4,8 punts percentuals (això és un 72%) sobre les dades registrades en 2015, que és l’any que es pren com a referència per a la consecució dels objectius de l’Agenda 2030 i els ODS, la qual cosa combinat amb l’augment de població resulta un increment de 246.000 persones respecte a aqueix any.
Respecte al conjunt d’Espanya, el País Valencià presenta xifres més elevades en tots els ítems de consum bàsic de l’indicador, i s’han de destacar els casos de persones que mostra dificultats per a disposar d’automòbil, menjar proteïnes cada dos dies o tindre ordinador, els percentatges del qual són un 33% més elevats al nostre País.
Respecte a l’any passat tots els ítems han augmentat. Destaquen les persones que no poden mantindre l’habitatge a una temperatura adequada, que s’han duplicat fins arribar al 13,6% de les persones; aquelles que no poden permetre’s un menjar de carn o peix cada dos dies, que quasi ha triplicat els seus valors fins arribar al 7,2% de la població.
Aquests són alguns de les dades que s’extrauen de l’XI Informe ‘L’Estat de la Pobresa. Seguiment de l’indicador de pobresa i exclusió social a Espanya 2008 – 2020, presentat hui en el marc del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa que es commemora el 17 d’octubre.
La presidenta de l’EAPN Comunitat Valenciana-Xarxa per la Inclusió, Lola Fernández, urgeix a la coordinació entre administracions estatal-autonòmica-local i conselleries, i també d’aquestes amb el Tercer Sector d’Acció Social per a millorar eines, estratègies i formes de treball en la lluita contra la pobresa.
En opinió de Lola Fernández, instruments com l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Valenciana d’Inclusió han de coordinar-se de la forma més eficaç possible i han de millorar la seua gestió per a arribar a totes les persones que al País Valencià ho necessiten. I assenyala que en aquest procés de coordinació, també amb les entitats d’acció social, continua havent-hi molt de marge de millora.
La presidenta de l’EAPN CV apunta que s’ha de tindre més ambició en la cobertura i més generositat en les quanties. “Aquestes ajudes -indica- han de traure a les llars de la pobresa severa i ha de servir per a dignificar la vida de les persones, han de tindre complementarietat amb les rendes del treball i han de complementar-se amb ajudes per a l’accés a l’habitatge i a altres serveis”. Així mateix, ha posat l’accent que ha de reduir-se la burocratització, han de ser ajudes més eficaces i han de tindre component de lluita contra la bretxa digital.
Lola Fernández insisteix en la necessària harmonització del treball de les entitats d’acció social i els Serveis Socials per a optimitzar els esforços en matèria d’inclusió: “Les entitats d’acció social sense ànim de lucre tenim també una funció pública i treballem diàriament amb les persones que es troben en situació de major vulnerabilitat; en aqueix sentit l’harmonització del treball podria facilitar la necessària coordinació i reduir traves en la identificació i gestió de les ajudes. Insistim a avançar en una Llei del Tercer Sector d’Acció Social de la C.Valenciana que ens reconega com a agent social”.
I conclou: “La pobresa és una decisió política. Hem d’establir polítiques a mitjà termini per a la seua eradicació, però no podem oblidar-nos de l’emergència de moltes famílies que necessiten una resposta hui. En aquesta dècada hem vist que el creixement del PIB i de l’ocupació són importants però no suficients, hi ha altres qüestions que influeixen en la reducció de la pobresa com són la redistribució de la riquesa, les polítiques d’ocupació inclusiva, el salari i ocupació decents, serveis socials de qualitat, el repartiment més igualitari de les recuperacions tant en termes de sexe com de territoris, una fiscalitat justa que faça factible la inversió social equitativa i un percentatge significatiu dels Fons Europeus per a combatre la pobresa i l’exclusió social”.
CDR la Safor 