El projecte Esquellana necessita mecenes per revaloritzar la llana de les ovelles guirres

El projecte Esquellana necessita mecenes per revaloritzar la llana de les ovelles guirres

El projecte Esquellana es va presentar dimarts a l’Escola de la Terra i al CDR la Safor, una iniciativa per revaloritzar la llana de les ovelles guirres. Joanma Mesado, impulsor de la iniciativa, va explicar que al País Valencià queden unes 5.000 ovelles Guirra, que són autòctones, i la major part de la llana no es reutilitza.

Segons Mesado, Esquellana és un projecte social i circular. Pretén revaloritzar la llana, mantenir la ramaderia extensiva, la qual cosa previndria incendis, treballar pel desenvolupament rural, ja que ajuda a mentir la població en el territori, i dignifica la faena de les persones que pasturen.

Anna Gomar, també membre d’Esquellana, va explicar que la manera de finançar-se en aquesta primera etapa és a través del micromecenatge (crowdfunding). En aquest inici, el projecte necessita arreplegar uns 12.000 euros gràcies als mecenes, els quals reben a canvi regals fets amb llana d’ovella Guirra: cabdells, pins, coixins, bosses…

Gomar va comentar que Esquellana ha tingut una gran repercussió mediàtica i han estat convidats a la Festa de la Llana de Viella, al mes de desembre.

COL·LABORA

Anuncis
Els horts socials fan comunitat

Els horts socials fan comunitat

L’Escola de la Terra i el CDR la Safor van organitzar una xarrada sobre diferents models d’horts socials que trobem a la comarca de la Safor. Hi va participar Rosa Canet, mestra del CRA Mondúver-Safor de Potries, que va explicar el projecte Hort i Cultura que posa en contacte l’alumnat de l’escola amb les persones que coneixen la terra. Segons Canet, es tracta d’un traspàs de coneixements, ja que l’escola és tot l’entorn. Trenquen les parets de l’escola i de les assignatures i s’aprén sobre l’organització del treball, l’oratge i el camp.

També va parla Òscar Olivares, tècnic d’Agricultura de l’Ajuntament de Gandia i la persona encarregada de gestionar els horts urbans. Per a Olivares, els horts urbans de Gandia són espais de socialització, ja que a les parcel·les hi conviuen persones jubilades, escoles i associacions. La idea és crear una anella verda al voltant de la ciutat a la qual es puga accedir a peu. Un dels problemes que va comentar Òscar Olivares és el compostatge de les restes vegetals.

En darrer lloc, José M. Peiró i Montse Bernàcer, membres de la Col·lectiva van explicar aquest projecte autogestionat que tenen el bancal al Real de Gandia. L’objectiu de la Col·lectiva és l’apoderament i l’autoabastiment dels seus membres, a més de la sobirania alimentària. I van posar en marxa una moneda social: l’Eco, que serveix per intercanviar serveis. Cada membre aporta i agafa segons les seues necessitats. Els excedents s’intercanvien amb altres col·lectius i als Mercats del Trenet.

El Mercat del Trenet torna al senyoriu d’Ausiàs March

El Mercat del Trenet torna al senyoriu d’Ausiàs March

MERCAT DEL TRENET A BENIARJÓ
Diumenge 3 de desembre
10h, plaça d’Ausiàs March

11h Taller de porteig: aprén a usar la bandolera, el meitai i fulard.
11.30h Contes de la Tardor  amb Anna Canet.
12h Ruta: Beniarjó, poble d’Ausiàs March (cisterna i palau).
12.30h Sarau de danses valencianes amb els grups Trapig, Roda i Volta, i Brials i Postisses.

I a més, Fira de Nadal d’Artesania i del Llibre (dissabte i diumenge).

Es presenta el projecte Esquellana per recuperar la llana i dignificar l’ofici de pastura

Es presenta el projecte Esquellana per recuperar la llana i dignificar l’ofici de pastura

Dimarts 21 de novembre
Presentació del projecte: ESQUELLANA, 100% VALENCIANA. Recuperar i posar en valor la llana d’ovelles i dignificar l’ofici de pastura
Amb Anna Gomar i Joanma Mesado, membres d’Esquellana
19h, FP la Safor de Beniarjó

COL·LABORA AMB EL PROJECTE

Un grup de persones conscienciades per la ramaderia extensiva i l’amor per la terra i l’entorn llança el projecte Esquellana, mitjançant una campanya de crowdfunding per recuperar la llana valenciana inicialment per mitjà de l’única ovella autòctona, la guirra. Amb un primer processament de 1.600 quilos de llana, el projecte vol evitar la desaparició d’aquesta raça d’ovella, de la qual tan sols queden 5.000 exemplars al País Valencià, i recuperar la ramaderia extensiva. Per aconseguir el finançament necessari i complir aquests propòsits, la iniciativa estarà 39 dies visible a Lateuaterra.org, la primera plataforma valenciana de micromecenatge dedicada a projectes mediambientals.

 

Experiències i models d’horts socials a la Safor

Experiències i models d’horts socials a la Safor

Dimarts 14 de novembre
Xarrada: MODELS D’HORTS SOCIALS: POTRIES, GANDIA I LA COL·LECTIVA
Espais de socialització, autogestió i intergeneracionals

Amb Rosa Canet, CRA Mondúver-Safor (Potries)
Òscar Olivares, tècnic d’agricultura (Gandia)
Montse Bernàcer i José M. Peiró, la Col·lectiva

19h, FP la Safor de Beniarjó

Conclou el curs de plantes aromàtiques, culinàries i medicinals amb una eixida de reconeixement

Conclou el curs de plantes aromàtiques, culinàries i medicinals amb una eixida de reconeixement

El passat dijous va tindre lloc la darrera classe del curs de plantes aromàtiques, culinàries i medicinals amb una eixida al camp per conéixer i reconéixer els diferents tipus de plantes que podem trobar al nostre voltant. L’alumnat, amb el professor José Maria Peiró, van passejar per la muntanya de Sant Miquel i la font de Quaresma, al terme municipal de l’Alqueria de la Comtessa.

Durant tot el mes d’octubre, una vintena d’alumnes han tingut classes teòriques sobre el tipus de plantes i flors i el seu cultiu. A més, el curs ha estat molt pràctic i s’ha explicat maneres de preparar olis, ensalades, llets vegetals, colònies i xarops.

Aquest curs, organitzat pel CDR la Safor i finançat pel Ministeri d’Agricultura, estava dirigit a persones desocupades.

El taller de la memòria del CDR la Safor arriba a 7 municipis de la comarca

El taller de la memòria del CDR la Safor arriba a 7 municipis de la comarca

És vol fer front a la pèrdua de la memòria i l’aïllament social

El Centre de Desenvolupament Rural la Safor té un programa dirigit a la població més major de la nostra comarca, amb el nom d’Envelliment Actiu i Saludable al món rural.

Amb aquest programa, el CDR la Safor realitza activitats d’exercici mental, hàbits de vida saludable i cures de la salut amb la professora Sandra Souto en set municipis de la Safor: Almoines, Beniarjó, Benirredrà, Bellreguard, Miramar, Potries i Simat, el que vol dir que atén a més de 100 persones grans.

Els objectiu dels tallers de la memòria, com són coneguts popularment, són motivar les persones majors cap a la participació en activitats culturals i d’oci com a via de desenvolupament personal i integració social; promoure hàbits i estils de vida potenciadors de la salut mental i la recuperació de la memòria i l’autoestima; i establir hàbits de vida saludable pel que fa a alimentació i la prevenció de malalties i hàbits higiènics.

Parlem d’un projecte consolidat en la comarca de la Safor, amb un elevat percentatge de població d’edat avançada que pretén donar resposta a la població envellida. La realitat demogràfica del poble ens demostra que cada dia són més les persones grans a la nostra societat, conseqüència de l’augment de l’esperança de vida, i hem de donar respostes i fer front a les seves necessitats.

La pèrdua de la memòria, juntament amb l’aïllament, són una de les majors preocupacions del col·lectiu davant la possibilitat de generar dependència i malalties com l’Alzheimer, demència, depressions…

El primer Taller de la memòria es va iniciar a Almoines, l’any 2006, i des de llavors ha continuat i s’ha expandit a altres municipis de la comarca.

Aquest programa d’entrenament cognitiu, gratuït per als usuaris, està finançat amb el 0,7% de l’IRPF i compta amb la col·laboració dels ajuntaments.