Les aigües de la Safor tenen poca presència de nitrats i són aptes per al consum

Les aigües de la Safor tenen poca presència de nitrats i són aptes per al consum

Segons la investigació realitzada per COCEDER i el CDR la Safor sobre la qualitat de les aigües subterrànies en diferents comarques de l’estat espanyol, totes les mostres que es van prendre a la Safor (6) van resultar ser aptes per al consum, sorprén la poca presència de nitrats malgrat trobar-se els punts de mostreig en zones vulnerables per contaminació de nitrats segons diferents normatives (Directiva de Nitrats i Decret 86/2018, de 22 de juny, del Consell). Encara que segons dades de 2018 de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el seguiment de la qualitat química de les masses d’aigua subterrània de la Safor aquestes podrien estar afectades per contaminació de nitrats, les sis mostres recollides van revelar valors baixos tant de nitrats i plaguicides, com d’altres contaminants. Únicament les mostres recollides en La Fontarda – Benifairó de la Valldigna  (5.7 mg/l) i en el pou Masalari – Tavernes de la Valldigna  (7.2 mg/l) van mostrar valors detectables de nitrats, però molt lluny del valor màxim permés (50 mg/l).

Figura 1: Localització dels sis punts de mostre i extensió de les masses d’aigua subterrànies definides per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Les anàlisis del pou Les Aigües – Oliva i El Pouet – Almiserà van mostrar aigües lleugerament més mineralizades que la resta quant als valors de conductivitat, a més de valors de clorurs lleugerament més elevats, juntament amb el Motor El Valencià – Piles. En concret, el pou Les  Aigües – Oliva va mostrar un valor d’amoni lleugerament més elevat que la resta de les mostres, segurament a causa de la seua condició de font natural que dona lloc al riu Bullent o séquia del Vedat. No obstant això, totes les mostres van registrar valors lluny dels llindars permesos i poden considerar-se aigües domèstiques per a ús potable. Aquest fet podria estar a causa de diversos factors:

a) a una creixent conscienciació en l’ús de productes fitosanitaris, especialment en citricultura;

b) a l’augment del reg localitzat (que aplica de manera més puntual i menys difusa els fertilitzants);

c) a l’elevada pluviometria que es va registrar prèvia al període de recollida de mostres, que ha situat els nivells hídrics de 2019 per damunt de la mitjana, contribuint a la recàrrega d’aqüífers i a la dilució de determinats contaminants.

Figura 2. Masses d’aigua subterrànies de la Safor.

Figura 3. Estat quantitatiu, químic i global de les masses d’aigua subterrànies de la Safor recollides en el Pla hidrològic del Xúquer 2015-2021 segons la cartografia de la CHX.

COCEDER analitza la qualitat de les aigües subterrànies en quatre comarques

COCEDER analitza la qualitat de les aigües subterrànies en quatre comarques

La Confederació de Centres de Desenvolupament Rural – COCEDER ha desenvolupat des de l’1 de gener fins al 30 de novembre el Programa d’Investigació Cientificotècnica, de caràcter mediambiental, amb suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, continuant amb el seu compromís de fomentar la qualitat ambiental dels territoris.

La investigació s’ha centrat en la contaminació de les aigües subterrànies per efecte de pràctiques agrícoles insostenibles, la qual cosa planteja una greu amenaça per a la salut humana i per a la de la resta dels éssers vius. Això s’ha dut a terme en quatre comarques d’actuació de COCEDER: La Safor, Tierra de Campos, a Castella i Lleó (Valladolid i Palència), Vegas Altas del Guadiana, a Extremadura (Badajoz) i Sierra Sud de Sevilla, a Andalusia (Sevilla). Per a les investigacions s’ha comptat amb la col·laboració dels centres de desenvolupament rural La Safor , Carrión de los Condes, Valdecea, Cerujovi i Sastipem Thaj Mestapem.

En total, s’han analitzat 30 punts, la majoria pous de la zona, séquies i aigua procedent de brolladors o fonts naturals i s’ha entrevistat els agricultors amb terres al voltant als punts de mostreig.

En resum, com a conclusions se sap que a la comarca de la Safor totes les mostres que es van prendre (6) van resultar ser aptes per al consum. Sorprén la poca presència de nitrats malgrat trobar-se els punts de mostreig en zones vulnerables per contaminació de nitrats.

No obstant això, en la comarca de Tierra de Campos la meitat de les mostres preses (un total de 12) no són aptes per al consum amb risc per a la salut, generalment per l’elevada presència de nitrats en quantitats superiors al límit de 50 mg/l marcat per la normativa sobre aigües de consum humà.

Només una mostra de les sis que es van prendre en la comarca de les Vegas Altas del Guadiana, és a dir, el 17%, va resultar ser apta per al consum, tenint en compte els paràmetres analitzats. El 83% restant no són aptes per al consum, encara que en cap cas amb risc per a la salut.

Igual resultat es va obtindre amb les mostres del a comarca de la Sierra Sud de Sevilla, on també el 83% no van ser aptes per al consum degut a les característiques del terreny, ja que es tracta d’una zona endorreica i per això, les aigües presenten valors de salinitat i de mineralització elevats. De fet, se superen els límits legals marcats per la normativa sobre aigües de consum humà de sodi (200 mg/l) en cinc mostres, de salinitat (2500 µS/cm) en 3 mostres i de clorurs (250 mg/l) en altres tres. Com en els casos anteriors, també se supera el límit de nitrats (50 mg/l) en  dues mostres.

Per tot això, es necessita una regulació més exigent, amb un increment en el control de les aigües mitjançant mostrejos periòdics, que assegure la qualitat de les aigües subterrànies i faça sostenible el seu cultiu a mitjà i llarg termini. Per a tractar de contribuir al foment de les bones pràctiques en el sector agroramader, COCECER farà arribar l’informe complet als agricultors i ramaders de les zones d’estudi perquè puguen adaptar les seues pràctiques a les característiques de les aigües.

Curs d’introducció al valencià per a persones migrants

Curs d’introducció al valencià per a persones migrants

El CDR la Safor organitza un curs gratuït d’introducció al valencià per a persones migrants, amb una durada de 30 hores. El curs tindrà lloc al Centre Social de Roís de Corella de Gandia, els dilluns i dijous, de 18 a 20h.

Les persones interessades poden contactar al telèfon 633 562 544 (Rubén). Les places són limitades.

Al curs, es faran activitats per potenciar la competència oral de les persones participants amb l’estudi del vocabulari de la vida quotidiana, com són les paraules de la gastronomia, els colors, la roba, els animals… A més, de llengua, també es farà un recorregut per la cultura i territori valencians.

Aquest curs forma part de les activitats de l’oficina ORIENTA’T del CDR la Safor que té com a finalitat l’assessorament i la formació de les persones migrants com a ciutadanes de ple dret. Està subvencionat pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social i el Fons d’Asil, Migracions i Integració.

Curs gratuït d’Atenció al client i qualitat del servei

Curs gratuït d’Atenció al client i qualitat del servei

Del 2 al 30 de novembre, al Centre Social de Beniarjó

Horari de 9.30 a 13.30h

Inscripció al telèfon 633 286 820 i al correu formacio@fpsafor.com

DESCRIPCIÓ: Formació bàsica en atenció al client i qualitat del servei amb realització de pràctiques no laborals en entorns de treball.

FORMACIÓ A L’AULA: es realitzarà del 2 al 30 de novembre, de dilluns a dijous, amb una durada de 80 hores. La formació serà dinàmica i participativa.

PRÀCTIQUES NO LABORALS: es realitzaran de l’1 de novembre al 14 de desembre, amb una durada de 40 hores. Sols podran realitzar-se si s’ha superat la formació a l’aula.

 

MÒDUL 1: INFORMACIÓ I ATENCIÓ Al PÚBLIC

1.1 Tècniques d’informació i atenció al client/consumidor/usuari

Models de Comunicació interpersonal
Barreres en la comunicació
Comunicació verbal i no verbal

Estils de comunicació: assertiva, agressiva i passiva
Empatia, assertivitat i l’escolta activa
La comunicació no presencial: comunicació telefònica i escrita.

1.2 Qualitat de l’atenció al client/consumidor/usuari

Tipologia de clients

Comportament del consumidor.
El bon professional de l’atenció al client
La satisfacció I la fidelització del client.

 

MÒDUL 2: GESTIÓ DE QUEIXES I RECLAMACIONS EN MATÈRIA DE CONSUM

Atenció i gestió de consultes, reclamacions i queixes.
Comunicació en situació de queixes i reclamacions.
Negociació i resolució davant una queixa o reclamació.
Control de la qualitat del servei de queixes i reclamacions.

Trobada MIRADES RURALS. EXPERIÈNCIES DE VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI

Trobada MIRADES RURALS. EXPERIÈNCIES DE VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI

MIRADES RURALS. EXPERIÈNCIES DE VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI
Dimecres 18 de novembre
Sala d’Exposicions de Beniarjó
Trobada gratuïta. Places limitades (25 persones). INSCRIPCIÓ

PROGRAMA
9-9.30h Recepció

9.30-10h Benvinguda
Amb Òscar Peñalver, president del CDR la Safor
Eva Llinares, alcaldessa de Beniarjó
Jeanette Segarra, directora general de l’Agència Valenciana AntiDespoblament (Avant)

10-11.30h Taula redona. Experiències rurals
Noves Ruralitats, amb Artur Aparici, Fòrum de la Nova Ruralitat
Economia Feminista i Sobirania Alimentària, amb Sarai Fariñas, CERAI
Recuperació i adaptació d’oficis tradicionals, amb Natalia Castellanos, projecte Arrelant el territori
Modera Lara Carbó, CDR la Safor

11.30-12h Pausa (arran de les mesures sanitàries per la Covid19, no se servirà esmorzar)

12-14h Taller Passejada amb perspectiva rural pel teixit local de Beniarjó
Passejada pels carrers i terme de Beniarjó des d’una mirada rural, social i crítica.
Amb Lara Carbó, Ausiàs Jordà i Juan Carlos Escudero.

13.30-14h Conclusions de la trobada
Amb Sandra Souto, CDR la Safor

Organitza el CDR la Safor
Finança el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social
Col·labora l’Ajuntament de Beniarjó i l’Escola FP la Safor

INSCRIPCIÓ ONLINE

Curs de TÈCNIQUES DE REG SOSTENIBLES

Curs de TÈCNIQUES DE REG SOSTENIBLES

Curs teòric i pràctic de 36 hores, gratuït. Places limitades
Del dia 22 de setembre al dia 8 d’octubre de 2020
Dimarts, dimecres i dijous, de 16 a 20 h

Lloc: a l’Escola FP la Safor de Beniarjó (carrer de Sant Marc, 10)

INSCRIPCIÓ ONLINE

Professorat
Emilio José Martí Monzonís, enginyer tècnic Forestal i Agrícola
Salvador Burguera Mestre, tècnic especialista en Hortofructicultura

Objectius
– Conéixer els diferents sistemes de reg sostenibles amb el medi ambient i la seua implementació.
– Realitzar pràctiques d’instal·lació de sistemes de reg, fonamentalment de goteig.
– Millorar la qualificació professional dels treballadors i treballadores del món rural.

Dirigit a professionals del món rural, i en general a totes les persones (actives o desocupades) interessades en els sistemes de reg sostenibles.

PROGRAMA
Tipus de reg i sistemes de reg
Materials utilitzats en els diferents tipus de reg
Reg per gravetat i aspersió
Reg gota a gota
Fertirrigació
Pràctiques d’instal·lació de reg
Pràctiques d’automatismes de reg

Organitza el CDR la Safor i COCEDER
Subvenciona el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació
Col·labora l’escola FP la Safor de Beniarjó

INSCRIPCIÓ ONLINE

300 alumnes de la Safor participen en la Mostra Gràfica i Literària Borràs Estela dedicada a la Salut Vegetal

300 alumnes de la Safor participen en la Mostra Gràfica i Literària Borràs Estela dedicada a la Salut Vegetal

La XVIII edició de la Mostra Gràfica i Literària Borràs Estela està dedicada a l’Any de la Salut Vegetal i han participat 300 alumnes de l’escoleta infantil Joan de Montcada de Beniarjó, i de les escoles públiques Sant Marc de Beniarjó, Francesc Carròs de la Font d’en Carròs, el Castell d’Almoines, Beat Carmelo del Real de Gandia, CRA Mondúver de Potries i FP la Safor de Beniarjó.

Els treballas s’han recollit en el següent llibre. Totes les escoles participants han rebut un lot de llibres com a agraïment.

CONSULTEU ACÍ EL LLIBRE (pdf)

El CDR la Safor i COCEDER analitzen la qualitat de les aigües subterrànies de sis pous de la Safor

El CDR la Safor i COCEDER analitzen la qualitat de les aigües subterrànies de sis pous de la Safor

El CDR la Safor i COCEDER, a través d’una subvenció del Ministeri per a la Transició Ecològica, han analitzat la qualitat i les característiques de les aigües de sis pous de la Safor. De moment, s’han pres les mostres d’aigua i s’han portat al laboratori per analitzar els paràmetres de nitrits i metalls pesants (presents en fitosanitaris i fertilitzants).

S’han recollit mostres d’aigües en pous de Tavernes i Simat de la Valldigna, Xeresa, Piles, Almiserà i Oliva.

L’objectiu d’aquesta investigació és reduir i prevenir la contaminació dels diferents ecosistemes del patrimoni natural, determinar la qualitat i característiques de l’aigua en cadascun dels punt investigats i comparar-los amb altres dades disponibles, conéixer els tipus de productes que s’utilitzen per l’agricultura i identificar la quantitat de nitrogen i altres substàncies contaminats que hi ha en les aigües subterrànies.

L’any passat, COCEDER ja va analitzar les aigües subterrànies de dues zones: Tierra de Campos (en les províncies de Palència, Valladolid i Lleó) i en la comarca Vegas Altas del Guadiana (en Extremadura). Es va concloure que l’aigua tenia nivells preocupants de nitrats, sodi i clorur.

Dones, estrés i COVID-19

Dones, estrés i COVID-19

L’ÀREA D’IGUALTAT del CDR la Safor ha preparat una presentació sobre com afecta l’estrés a les dones, perquè és el col·lectiu més afectat i com pal·liar els efectes.
 
Si necessites fer alguna consulta, no dubtes en posar-te en contacte amb nosaltres al telèfon 962 800 145 i al correu electrònic cdr@fpsafor.com
Signa el Manifest per una Renda Mínima Sí

Signa el Manifest per una Renda Mínima Sí

SIGNA EL MANIFEST #RENDAMÍNIMASÍ

L’actual pandèmia de la COVID-19 ha aprofundit la situació de vulnerabilitat social i econòmica en la qual viuen milions de persones a Espanya.

Les organitzacions sotasignades considerem que disposar d’una Renda Mínima ha de ser  un dret de les persones que es troben en situació de major vulnerabilitat, per al desenvolupament de la vida en condicions bàsiques de dignitat i benestar. És un requisit indispensable perquè persones i famílies amb majors dificultats puguen cobrir les seues necessitats, així com participar i contribuir a la societat en la qual viuen. Per tant, resulta fonamental per a fer front a la pobresa severa i poder eixir de l’exclusió social.

El Pilar Europeu de Drets Socials defineix la renda mínima com la prestació adequada que garanteix una vida digna durant totes les etapes de la vida, així com l’accés a béns i serveis de capacitació als quals té dret qualsevol persona que no dispose de suficients recursos.

La Renda Mínima Estatal beneficiaria a milions de persones que abans de la pandèmia ja es trobaven en situació de gran precarietat, a les quals se sumarien els qui a conseqüència de la *COVID-19 ara es troben sota el llindar de pobresa.

Actualment, quasi 600.000 famílies manquen d’ingressos i cal recordar que abans de la pandèmia un 26% de la població vivia en risc de pobresa i exclusió social a Espanya, mentre la pobresa severa afectava a més de 2,5 milions de persones.

Disposar d’un ingrés estable i de fàcil accés i gestió permetria reactivar el  procés d’inclusió social de les persones que viuen aquesta realitat. I en aqueix sentit, defensem la Renda Mínima Estatal com un dret subjectiu i compatible amb els sistemes d’ingrés mínim de les Comunitats Autònomes, establint una base mínima, que pot ser ampliada pels governs autonòmics, segons els seus criteris.

No obstant això, la defensa del dret a eixir de la pobresa a través d’aquesta eina, que considerem fonamental per a millorar la vida de les persones, s’està utilitzant també per a fomentar, la polarització social, el discurs d’odi i la aporofobia. S’han produït reaccions que reforcen els prejudicis i discriminació sobre les persones que podrien beneficiar-se d’aquesta, menyscabant la seua dignitat.

No podem permetre un pas arrere en la defensa de drets bàsics de les persones en risc de pobresa i/o exclusió social, ni molt menys en la defensa de la seua dignitat.

Per aqueix motiu, i enfront de la falsa imatge que transmeten els prejudicis i l’odi, volem deixar clar que la renda mínima que proposem no suposa una despesa, sinó una inversió per a la inclusió social i fonament de desenvolupament econòmic sostenible. És una mesura d’eficiència econòmica, que contribuirà, en un primer moment, a pal·liar les necessitats d’emergència de les persones en situació de major vulnerabilitat  i, a mitjà i llarg termini, a donar estabilitat econòmica i benestar a les persones, perquè puguen aconseguir el màxim potencial del seu capital humà.

Organitzacions d’acció social i cooperació al desenvolupament de tot Espanya reiterem que disposar d’un ingrés digne és un dret que considerem fonamental per al desenvolupament individual i familiar. En aquest sentit, la Renda Mínima estatal deu:

  • Eliminar la pobresa severa i reduir la pobresa relativa, proporcionant a les llars sense ingressos o amb ingressos per davall del llindar de la pobresa, una renda que els permeta eixir de tal situació.
  • Eliminar la pobresa infantil mitjançant un complement per fill/a a càrrec, per a totes les llars que estiguen per davall del llindar de pobresa.
  • Assegurar un habitatge digne per a les llars en pobresa, mitjançant un complement per habitatge, en els casos en els quals no es dispose d’un habitatge adequada.
  • Incrementar la inclusió social, establint itineraris sociolaborals personalitzats, amb perspectiva de gènere, per a afavorir la reincorporació al mercat de treball de les persones beneficiàries que estiguen en condicions de treballar.
  • Ha de ser un sistema àgil i accessible que permeta que qualsevol persona que el necessite puga accedir i desenvolupar el procés de sol·licitud sense traves burocràtiques, i assegurant que es disposa dels suports necessaris per a atendre qualsevol dificultat de comprensió i connexió digital.

L’exclusió social i la desigualtat a Espanya constitueixen problemes profunds i multidimensionals, que requereixen d’una acció política decidida per a ser eradicades. Ha arribat l’hora de concretar accions que canvien positiva i eficaçment la destinació de milions de persones. Una Renda Mínima Estatal és més necessària que mai.

Posa els teus prejudicis en quarantena. Defensem el dret de les persones a la garantia d’ingressos per a una vida digna. Activa’t contra la Pobresa.

SIGNA EL MANIFEST #RENDAMÍNIMASÍ