S’han programat quatre sessions durant el curs escolar amb l’objectiu de crear un espai de confiança on dialogar i posar en comú totes les preocupacions, inquietuds i necessitats que tenim les famílies sobre la joventut.
La primera sessió va tindre lloc el passat dimarts, en la qual vam parlar sobre ADOLESCENTS I LES SEUES AMISTATS, on vam reflexionar sobre com són i que n’esperem, a més de plantejar opcions de com poder acompanyar i ajudar si observem que alguna cosa no va bé.
Aquesta primera sessió va tindre molt bona acollida, participació i molt acceptació per part de totes les assistents. De fet, es va generar un gran interès per conèixer les dates i continguts de les properes sessions.
“L’adolescència és una de les etapes que més temors ens desperta, de vegades les famílies sols necessitem un espai on poder compartir dubtes i temors.”
La següent sessió està programada per al 30 de gener de 2024, de 18.30 a 20 hores, amb el tema: COM ENTENDRE ELS NOSTRES FILLS I FILLES?
Buscarem i parlarem sobre ferramentes i recursos per a potenciar la seua autoestima i el seu creixement personal.
Tindre una bona autoestima és important per a aconseguir els nostres objectius, prendre la iniciativa, gestionar la incertesa de la millor forma possible, prendre les decisions més adequades i relacionar-se amb altres amb confiança i seguretat.
La tercera sessió tindrà lloc el 30 abril de 2024, de 18.30 a 20 hores, amb un tema que desperta molt d’interès i preocupació a les famílies: CONDUCTES ADDICTIVES.
Les conductes addictives en adolescents són preocupants i poden tindre conseqüències greus per a la seua salut física, mental i el seu futur.
Addicció al consum de drogues i alcohol.
Joc d’atzar.
Addicció a la tecnologia.
Addicció al sexe i la pornografia.
Addicció al joc de vídeo.
Addicció.
L’última sessió la reservem per al 4 de juny de 2024, de 18.30 a 20 hores, on parlem sobre fórmules per obtindré una COMUNICACIÓ i DIÀLEG positiu a la família
La comunicació familiar amb adolescents pot ser de gran ajuda per a millorar les relacions i l’entesa entre pares mares, tutors, tutores i adolescents.
El diàleg constant els brinda seguretat i confiança. Construeix la seua autoestima en sentir-se valorats i reconeguts, a més és bàsic per a la comunicació i la construcció de valors familiars.
Comunicació Efectiva
Resolució de Conflictes en la Família
L’escola de famílies és una de els activitats dins del programa Biocures Sostenint la Vida de COCEDER que intervé en diferents zones rurals i pobles de l’estat.
Al CDR de la Safor ens centrem en el perfil de joves i les seues famílies en situació de risc i/o exclusió que necessiten i vulguin un acompanyament cap als seus objectius traçant un pla de vida personalitzat.
Tan important és treballar la participació activa de la joventut, perquè siguin subjectes actius i no passius del projecte per fomentar la seua autonomia i poder de decisió, com treballar i implicar a la família en el seu progrés i canvis.
A BIOCURES, es treballa en xarxa amb entitats de la comarca i agents clau per a les participants fomentant la creació de xarxes i vincles socioafectius de l’entorn de les persones.
Dimecres d’esta setmana s’han iniciat les actuacions també amb l’alumnat de l’IES Vall de la Safor de Vilallonga.
BIOCURES (BIOCUIDADOS): NOUS MODELS DE CURA PRESTATS PER LA COMUNITAT, CENTRATS EN LA PERSONA, EN ENTORNS RURALS està vinculat al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, de la Secretaria d’Estat del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, i finançat per la Unió Europea- Next GenerationEU
Encara no has pogut activar la teua targeta del Bo Cultural Jove? Vols aprendre sobre la ferramenta Canva i totes les seues possibilitats en creació i edició d’elements audiovisuals? Vols millorar les teues habilitats digitals?
El CDR la Safor t’ofereix formació en habilitats digitals i acompanyament en els teus tràmits amb aquest taller obert i gratuït!
Dilluns 27 de novembre, 4 i 11 de desembre a l’Escola FP la Safor (carrer de sant Marc, 10 de Beniarjó) de 15 a 18h.
Aquest taller del projecte Jovent Rural 3.0 s’emmarca dins de l’àrea de Joventut del CDR la Safor i està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
Si necessites més informació pots contactar amb nosaltres al correu formacio@cdrlasafor.org
Les tècniques del CDR La Safor, responsables del projecte “Com habitem els pobles”, valoren molt positivament l’assistència i participació perquè demostra un interés de la població local per escoltar-se i conéixer més del seu passat, així com per posar damunt la taula els problemes actuals. Des del CDR s’estan preparant els tallers de retorn amb un informe per a cada poble on s’exposaran els anàlisis, reflexions i propostes que planteja l’àrea per a cada poble.
Els passats 25 i 27 d’octubre i 3 de novembre, l’àrea de Sostenibilitat del Territori del CDR La Safor es va desplaçar a les poblacions de Palmera (Safor), Terrateig (Vall d’Albaida) i la Vall de Gallinera (Marina Alta) per conéixer com s’organitzava la vida en el passat d’estos pobles.
Durant la primera dinàmica del taller, les preguntes que es llançaven a les assistents pretenien recollir els seus testimonis de fa 50, 60 o 70 anys al respecte de quins oficis i treballs eren els més comuns al poble, quins comerços hi havia, quins serveis públics, quin oci practicaven, quines pràctiques socials tenien, amb quin pressupost vivien, quines van ser les primeres faenes remunerades, etc. En definitiva, una radiografia per com s’estructurava la vida, el valor i les prioritats als pobles en un context on gran part de la població practicava una economia familiar i de subsistència.
Després de recollir tots els relats, històries i detalls del passat del poble, les tècniques del projecte van concedir un temps perquè les persones assistents pogueren debatre entre elles què és el que ha millorat i empitjorat en l’actualitat al poble respecte del passat. Eixa informació es va classificar després sota quatre blocs que engloben la possibilitat de poder habitar un lloc: població, economia, serveis públics i habitatge.
Dels factors comuns negatius que s’han extret en la majoria dels pobles està la qüestió econòmica i laboral, ja que cap poble, a excepció del polígon de Palmera, té la capacitat de revertir la desaparició del teixit econòmic i productiu del poble, i per tant de crear llocs de treball per a la gent del poble. D’altra banda, la pràcticament inexistent oferta de lloguer als pobles i el preu elevat de venda de cases està provocant que cada vegada siga més complicat poder emancipar-se, anar o quedar-se a viure al poble, sobretot per a la gent jove que no disposa de l’estabilitat econòmica dels seus avantpassats. A banda, la pèrdua de costums comunitàries per l’individualisme imperant fan que sovint es tinga sensació de viure a un poble dormitori, sense vida.
En canvi, de les qüestions més positives i destacables exposades en tots tres pobles és la qualitat de viure a un poble, així com el vincle proper i solidari entre les habitants, que provoca major seguretat també entre el veïnat.Les relacions intergeneracionals entre majors i joves estan també molt ben valorades i són un indicador del sentiment de pertinença al poble, encara es manté l’essència de comunitat arrelada al territori. Així mateix, en tots els pobles s’ha executat una millora considerable de molts serveis que abans no existien (clavegueram, enllumenat, aigua potable, camins, recollida de fem, etc).
En tots tres pobles l’assistència va ser prou concorreguda i en alguns casos es va comptar amb la presència de persones molt majors, testimonis d’un passat en perill d’oblit, que van aportar molta informació i anècdotes rellevants. En tots ells hi ha hagut una major presència de dones, però també de joves que han aportat el seu punt de vista sobre la situació actual del seu poble i les seues necessitats.
Durant la setmana del 20 de novembre, les tècniques de CDR tornaran als pobles de Palmera, Terrateig i la Vall de Gallinera per realitzar un taller de retorn on es presentaran les anàlisis, conclusions i propostes que planteja l’àrea per a cada poble.
Estos tallers estan subvencionats per l’anterior Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.
La burocratització de les veïnes migrades. Des del servei d’orientació a persones migrades del CDR La Safor ORIENTA’T hem volgut fer visible una de les tantes històries que estan passant als nostres pobles. Històries freqüents que passen desapercebudes i que converteixen la vida de persones d’altres països en un infern. Aquesta és la història d’Emiliano contada en primera persona.
“Aquesta història comença com moltes altres arreu del món. El meu nom és Emiliano (nom fictici) i sóc original de Colòmbia. He nascut i crescut en la ciutat de Cúcuta, departament Nord de Santander al nord del país. En aquesta zona, com a altres arreu de Colòmbia, des de fa anys hem hagut de conviure amb amenaces, coaccions i pagament d’impostos per part de diferents guerrilles. Degut a un conflicte per unes terres familiars i diverses amenaces per part de paramilitars vam decidir canviar de ciutat.
A més la meua dona també va ser amenaçada. Son pare formava part d’un grup paramilitar i després de conflictes amb altres guerrilles fou assassinat. Com a conseqüència tota la seua família estava sota amenaça de mort. Cal assenyalar que aquests grups són diversos i amb els desplaçaments interns pel país no és suficient. Per aquest motiu i per salvaguardar la vida del nostre fill de dos anys, vam decidir abandonar Colòmbia.
En arribar a l’estat espanyol comença tota una odissea que no esperàvem i que desconeixíem per complet. En primer lloc, intentem demanar asil i refugi, però no ens donen cita per a gestionar aquest tràmit. Ens quedem en casa d’uns compatriotes que coneixem, però després de setmanes hem d’abandonar el pis, ja que som dos famílies convivint en un pis menut. Mitjançant un conegut al qual havia fet alguna obra i altres faenes en un taller, ens ofereix una casa. Quan arribem a la casa d’un poble de la Safor, veiem que estava en condicions insalubres, amb moltíssima humitat, rates, xinxes i altres insectes. Al no tenir on anar ni cap alternativa, i per no acabar al carrer, amb la meua dona i la meua filla menor decidim adequar l’espai. A pesar d’estar en unes condicions pèssimes, el meu conegut ens demana un lloguer simbòlic.
Pensem que aquesta situació serà temporal, que trobarem una faena i un pis millor. Mentre passen els dies, intentem continuar amb la sol·licitud d’asil i refugi, encara que continuen sense cites. Ha passat el temps del visat de turista i quedem en situació irregular, el que ací coneixen com il·legals. Creiem que l’esforç pagarà la pena i que podrem millorar la nostra situació respecte a com vivíem a Colòmbia. Continuem provant a trobar cites i no hi ha sort, a més a més, els estalvis s’acaben.
Passat un temps m’ofereixen comprar una cita amb un cost de 200 euros per persona, és a dir, 600 euros en total. A més m’expliquen que potser no m’asseguren que la policia accepte el meu tràmit. Després de consultar amb ONG local em diuen que això ha de ser gratuït, que és un dret que tenen totes les persones. Però clar, són massa dies intentant-ho, i viure amb tranquil·litat és fa difícil ja que en qualsevol moment ens pot parar la policia i demanar la documentació.
Passat uns mesos, confirmem que la meua dona està embarassada. El que hauria de ser una alegria es transforma en una angoixa aguditzada, ja que les condicions per al procés de l’embaràs no són les més idònies. Sense recursos, en una casa en condicions infrahumanes, sense documentació ni dret a ajudes.
A pesar de tots els esforços de buscar feina, ningú ens vol contractar per no tenir permís de treball, i a conseqüència d’açò no podem trobar lloguer. Acudim a serveis socials, però degut al poc temps d’estar vivint ací i a no tenir un compte corrent, no ens poden oferir cap ajuda. En una de les voltes per buscar ajuda i acudir a diferents bancs, tots em remeten el mateix: a l’estar irregular els bancs em neguen obrir un compte corrent.
Des de serveis socials em comenten que és important empadronar-me, un document que acredita que estic vivint al poble. Però com que no tenim un contracte de lloguer, l’ajuntament no ens accepta la sol·licitud. Tot i que també és important per regularitzar la nostra situació en estrangeria i sol·licitar asil i refugi.
Pensàvem que la situació no podria empitjorar. Llavors la persona que ens llogava la casa va entrar de males maneres a casa demanant-nos més diners i amenaçant-nos de fer-nos de fora. Açò ens va produir ansietat i por, i a la meua dona li va generar un malestar que li va afectar a l’embaràs. Vam telefonar a la policia local però no ens van fer cas. I, clar, a l’estar en situació administrativa irregular i per por a les sancions, no podem denunciar aquestes situacions, i quedem llavors completament indefensos.
Després de mesos, l’embaràs avança, però tenim problemes en l’atenció especialitzada de la comare. Al no estar empadronada, el personal administratiu no ens dona cites. Malgrat demostrar que vivim al municipi, a cada visita tenim problemes per a les atencions. El temps avança i ens plantem a l’estiu amb un embaràs molt desenvolupat. Se’ns fa difícil acudir a l’hospital caminant. La calor i la falta de transport públic fa que cada visita que tenim siga un passeig pel desert. Degut a l’esforç que suposa caminar diversos quilòmetres sota la calor, la meua dona ha d’estar en repòs i amb malestar dies després.
Finalment arriben bones noticies: a punt de nàixer el bebè i passats quasi set mesos des de l’arribada, ens accepten l’empadronament. Però clar, per a la regularització necessitem al menys tres anys, i aquests ja no ens conten. Arriba el dia esperat: el naixement de la nostra filla. El dia de l’alta és migdia, hi ha una onada de calor i no tenim com tornar a casa. Els taxis no ens accepten amb un nadó acabat de nàixer, tampoc tenim diners. Des de l’hospital ens expliquen que aquest serveis no és per a postparts. Llavors hem de contactar a una persona particular que ens demana més diners que el que costa un taxi per tornar a casa. Aquella per la qual vivim pagant per condicions insalubres i humitats que s’agreugen amb les pluges.
Mitjançant l’assessorament del personal que ens atén en l’ONG, reunim tots els papers per registrar la nostra filla i sol·licitar la seua nacionalitat. Després de diversos viatges al consolat a València, per fi podem presentar els papers al jutjat. Allà, al registre, em comenta el funcionari que revisaran el nostre cas, ja que tenim poc de temps empadronats. Intente explicar-li que no depenia de nosaltres, que era l’ajuntament qui ens havia posat problemes. Ell es refereix a què fa el seu treball i que no pot fer res. Em pose nerviós i em decep, però he de continuar amb el procés.
Després de mesos continue pensant en el bucle burocràtic. Em costa entendre que fins que no passen mínim tres anys estaré sense permís de treball, tot i que hi ha empreses que han mostrat interès en el meu currículum. Al no tenir treball no em lloguen i al no tenir permís de residència no em poden obrir un compte bancari per a rebre ajudes econòmiques”.
Aquesta és una de tantes històries que atenem al servei ORIENTA’T del CDR La Safor, subvencionat a través de l’IRPF de la Conselleria de Serveis Socials i Igualtat. Una de moltes veïnes que venen en busca d’una vida millor i es troben moltíssimes dificultats burocràtiques, racisme institucional i indefensió. Independentment del país d’origen, la llei d’estrangeria dificulta l’acollida al nostre país. Per això i per moltes més raons, fem una crida per donar suport a la població migrada dels pobles de la nostra comarca.
El CDR la Safor, dins del programa d’atenció urgent a famílies en situació de risc d’exclusió social, ha ajudat cinc famílies del Real de Gandia i de Beniarjó en la compra de material escolar (bolígrafs, colors, fulls, separadors, llibretes…) i de llibres de text.
Els menors estudien Educació Infantil, Primària, ESO i Batxillerat. Hi ha moltes famílies que no poden fer front a la forta despesa que suposa l’inici del curs, on molts centres educatius demanen una llista inicial de material escolar i els llibres de text (com el d’anglés o matemàtiques que es fan els exercicis al llibre i no estan al banc de llibres).
En total, s’ha fet una despesa de 550 euros, gràcies a la col·laboració dels ajuntaments del Real de Gandia i de Beniarjó, de la Conselleria de Serveis Socials i Igualtat de la Generalitat Valenciana.
Des del CDR la Safor es fa una crida per a què els ajuntaments publiquen les bases d’ajudes per a la compra de material escolar en començar el curs, i que els centres educatius i les AFA tinguen línies d’ajudes o un fons econòmic per a famílies en situació de risc d’exclusió social.
L’Àrea de Sostenibilitat del Territori del Centre de Desenvolupament Rural la Safor torna a posar en marxa els tallers que aborden com s’han habitat i com s’habiten els pobles en l’actualitat. Una proposta per reflexionar conjuntament amb el veïnat de cada poble sobre la problemàtica del despoblament, que aquesta vegada es realitzarà a Palmera, Terrateig i la Vall de Gallinera.
El CDR La Safor torna a posar en marxa el taller que aborda com es vivia i com es viu als pobles, i quins són els factors que fan possible que s’habiten o abandonen. Aquesta vegada, l’entitat saforenca estén el seu àmbit d’actuació a les comarques de la Vall d’Albaida i la Marina Alta, comarques veïnes amb pobles que també pateixen un procés de despoblament progressiu i amb els que es vol iniciar una col·laboració constant.
El taller està dirigit a tots els públics i edats ja que el que es pretén és obrir un debat intergeneracional entre el veïnat de cada poble –amb diferents edats, necessitats i punts de vista– per dialogar al voltant de com s’ha conformat i es continua sostenint la vida als pobles.
Durant el diàleg es tractarà la història més recent del poble, la dels últims 50, 60 o 70 anys: com es vivia al poble, quins eren els sectors productius, oficis o faenes que donaven treball i assentaven a la població, quins eren els serveis públics existents, les formes d’oci, com s’habitaven les cases o amb quant es vivia, entre d’altres qüestions.
En aquesta ocasió els tallers es realitzaran als pobles de Palmera, Terrateig i la Vall de Gallinera. A Palmera es realitzarà el dimecres 25 d’octubre a les 17.30 hores al Saló de Plens de l’Ajuntament, a Terrateig es realitzarà el divendres 27 d’octubre a les 17 hores al Palau de Terrateig, i a la Vall de Gallinera es realitzarà el divendres 3 de novembre a les 17 hores a la Sala Multiusos de Benialí. Durant els tallers hi haurà també berenar.
El CDR La Safor, a més de recollir la informació i els testimonis de les persones assistents, acompanyarà el diàleg intergeneracional llançant preguntes i elaborant reflexions al voltant dels factors clau que fan possible habitar un poble, així com presentarà la tasca que està realitzant per desbloquejar els recursos que permeten habitar els pobles, la incidència que està realitzant sobre els problemes generals que perjudiquen la vida en ells i el treball d’intermediació perquè les persones que l’habiten puguen seguir fent-ho i perquè noves persones i famílies puguen assentar-se en ells i ajudar al relleu generacional.
Aquest taller està subvencionat per l’anterior Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana. Així mateix, el taller es realitza en el marc del Programa de sensibilització i conscienciació sobre el despoblament i la necessitat d’emprenedoria rural, un projecte estatal finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
Per què la història més recent?
Des de l’Àrea de Sostenibilitat del Territori del CDR La Safor s’ha estat treballant en la qüestió de l’habitabilitat dels pobles, és a dir, de les relacions i factors que possibiliten que un poble s’habite o es deshabite, i de com els canvis socioeconòmics, urbanístics i culturals de les últimes dècades, tot i haver sigut dels més bruscos de la història, no s’han recollit o analitzat. És per això que els tallers també pretenen recollir eixe passat i memòria recent, a través de la memòria oral de les assistents, per poder analitzar i avaluar-la després.
Les reflexions que nasqueren dels tallers realitzats en els pobles de la Vall de Vernissa l’estiu de l’any 2022 dugueren a concloure que l’estil de vida, tal i com s’entenia fa 60 o 70 anys, ha experimentat uns canvis integrals des de llavors fins a l’actualitat: el paisatge, l’urbanisme, el sector primari o altres oficis, les costums comunitàries d’oci o els serveis públics, entre d’altres, han canviat, ja siga per a millor o per a pitjor, com és el transport públic; factors que han remodelat la vida dels pobles.
D’altra banda, la inèrcia del progrés, com és la millora dels serveis, l’augment del nivell adquisitiu o de l’accés a molts béns i serveis, no ha deixat molt d’espai per mirar enrere, reflexionar i valorar, en un exercici de consciència col·lectiva, quines coses realment han anat a millor i quines no, i quines caldria mantindre i en quines altres incidir o modificar.
Com, per exemple, la devaluació i progressiu abandonament de l’agricultura i la ramaderia, principal eix de l’economia i l’abastiment dels pobles en el passat, sobretot dels que no disposen d’una indústria pròpia. Un sector clau, que assegura l’abastiment alimentari i la custòdia del territori, que caldria tornar a posar en valor i recuperar a través de la facilitació de les condicions i oportunitats necessàries perquè la gent jove s’hi puga ocupar.
En definitiva, amb aquests tallers, i a través del diàleg obert entre el veïnat de cada poble, el CDR La Safor pretén reflexionar també al voltant d’eixos canvis bruscos del darrer mig segle, així com què és el que es necessita per poder seguir habitant els pobles durant molts més segles.
Una família de Palma de Gandia va començar una nova vida gràcies al treball conjunt entre el CDR La Safor i el CDR AFA Bierzo dins del programa estatal de COCEDER “Volver al Pueblo”
Travessat pel riu Cúa es troba el poble de Cacabelos, a la comarca del Bierzo, en la província de Lleó. Una zona que encara manté l’activitat agrària molt present, principalment centrada en el sector vinícola. La família de Sònia, Jose i Mario han viscut entre Ador i Palma de Gandia els últims 10 anys, però degut a les poques oportunitats laborals i els preus cada vegada més elevats del lloguer, sumats a l’escassa oferta de lloguer en la comarca, es van veure obligats a buscar altres oportunitats.
El fet d’haver sigut usuàries del CDR La Safor en altres ocasions va ser la clau. A través del servei de psicologia de l’entitat comarcal va donar a conéixer a la família el servei que es duu a terme dins del programa “Volver al Pueblo” de COCEDER. Un programa que treballa en l’acompanyament i l’assentament de persones en el territori més despoblat, per tal de revertir la davallada demogràfica de les zones rurals, el que es coneix com despoblament rural.
Gràcies a la col·laboració i el treball conjunt de tots els CDR estatals que formen part de COCEDER i que treballen en aquest programa, quan el CDR La Safor va comentar el cas i les necessitats d’aquesta família de Palma, un fum d’ofertes a zones com Aragó, Sòria, Galícia i Lleó començarem a aparéixer. Al principi calia contactar amb tots els recursos que cada CDR havia comunicat que tenia disponible al seu territori: negocis amb lloguer afegit, restaurants en traspàs i altres ofertes arribaren a aquesta família de Palma que de seguida es va posar a cridar i a informar-se de totes les opcions que li oferia cada territori per començar una nova vida. En alguns casos les ofertes eren econòmicament inaccessibles per a la família, en d’altres les opcions laborals eren bones però no hi havia quasi oferta de lloguer, fet que dificultava l’assentament immediat.
Després de molta recerca van topar amb la tècnica del CDR AFA Bierzo encarregada del programa de lluita contra el despoblament, Meli Fernández. Meli els va obrir les portes del Bierzo i va començar a passar-los ofertes de treball vinculades al sector agrícola que cridaren l’atenció de Jose, que ja feia temps que volia trobar un treball en condicions. Quan l’ocupació laboral estava assegurada amb l’empresariat de la zona, que en tot moment es va mostrar molt amable, va arribar el moment decisiu: trobar un lloguer disponible i econòmicament assequible a la vegada. És ací on entra el treball de recerca i desbloqueig de recursos que realitzen molts CDR en la seua zona, mediant amb les persones propietàries d’habitatges, negocis i terres perquè els posen a disposició de la gent del mateix poble o de noves persones pobladores.
El treball de formiga de Meli havia aconseguit desbloquejar uns quants lloguers al poble de Cacabelos. I després d’uns quants contactes i de veure’ls a través d’imatges, la família va decidir llogar un pis i acordar unes condicions amb la propietària que els facilitaven l’assentament immediat al poble. Amb treball i casa, i amb l’assegurança que el xiquet podria escolaritzar-se en el centre escolar públic del poble, la família es va posar mans a l’obra per acordar una data de mudança amb el CDR La Safor, que els va ajudar amb el trasllat de tota una vida en territori valencià cap a un nou projecte de vida en la comarca del Bierzo.
Mesos abans del trasllat, la família es va dedicar a llegir i visualitzar tota mena d’informació del nou lloc on anaven a viure, aprenent coses de la seua cultura, territori i economia, per poder adaptar-se a la zona com unes paisanes més. Una vegada assentats allà, l’adaptació al territori, al treball i a la vida quotidiana ha estat com cosir i cantar. Al poble han conegut de seguida a aquesta nova família, els han acollit i els han oferit moltes facilitats que els han fet sentir com a casa. Amb tot, la família de Sònia, Jose i Mario poden tornar a començar amb la calma, l’amabilitat i les oportunitats del món rural lleonés gràcies al programa “Volver al Pueblo” de COCEDER, al treball conjunt entre CDR i a la coordinació entre les tècniques del projecte a la Safor i al Bierzo.
Beniarjó, 29 d’agost de 2023 – El CDR la Safor, mitjançant el seu programa d’atenció a les famílies en situació de risc d’exclusió social, ha aconseguit un avanç significatiu en la millora de l’oci i el benestar dels menors en les localitats del Real de Gandia i Almoines.
Gràcies a aquest programa, 11 xiquetes i xiquets menors d’edat del Real de Gandia i d’Almoines han gaudit d’accés gratuït a les instal·lacions de la piscina i el poliesportiu local. A més a més, s’ha permès que altres 6 xiquets tinguen l’oportunitat de participar en les enriquidores activitats de les escoletes d’estiu d’ambdós municipis. Aquest esforç té com a objectiu principal assegurar que els més menuts de les famílies en risc d’exclusió social puguen gaudir de les activitats estivals, mitigar l’impacte de les altes temperatures i establir relacions amb altres menors.
La Conselleria de Serveis Socials i Igualtat, juntament amb els ajuntaments del Real de Gandia i d’Almoines, han subvencionat aquest innovador programa d’atenció a les famílies en situació de risc d’exclusió social. Aquesta col·laboració exemplar reafirma el compromís de les institucions envers el benestar i el desenvolupament dels més joves de la comunitat.
Aquesta iniciativa no només ofereix als menors l’oportunitat d’expansió personal i entretingut, sinó que també contribueix a la creació d’una societat més inclusiva i cohesionada.
El programa estatal “Transformación Digital para el desarrollo integral en el medio rural”, liderat per COCEDER i executat a tot l’estat pels 22 CDR associats, suposa un canvi holístic en la cultura organitzativa i dotarà al CDR la Safor, d’eines i competències digitals per a aconseguir un major rendiment en la gestió i la comunicació d’aquesta entitat.
Des del mes de juny passat, el CDR la Safor ha posat en marxa el programa de transformació digital promogut per COCEDER, vinculat al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Secretaria d’Estat de Drets Socials del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i finançat per la Unió Europea amb fons de NextgenerationEU, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a entitats del Tercer Sector per a projectes d’innovació i investigació orientats a la modernització dels serveis socials i dels models d’atenció i cura a persones majors, a la infància i a persones sense llar, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Aquest programa contempla cinc línies d’acció que s’engloben en un objectiu comú: millorar la intervenció social de les persones del medi rural, especialment de les més vulnerables.
La memòria estableix que “ara és el moment d’iniciar processos per a definir de manera conjunta una estratègia digital eficaç que impacte de manera positiva en les persones amb les quals es treballa el dia a dia, en la base social, en les persones treballadores i voluntàries” (…) “Aquesta Transformació Digital no és només tecnològica, suposa un replantejament holístic del CDR la Safor, de la seua cultura, comunicació, organització, manera de treballar. En definitiva, integrar processos digitalitzats que s’adapten a aquesta era digital, però sense perdre la interacció i el valor que aporta el contacte amb les persones, i potenciant la seua participació i maximitzar la seua implicació” (…)”Per a aquest “canvi”, cal establir itineraris formatius que incrementen les competències digitals de professionals, persones beneficiàries i voluntàries de l’entitat”. [Memòria projecte Transformación digital, 2023]
Per a aquest projecte, s’ha creat un equip multidisciplinari que inclou personal coneixedor de l’entitat per a coordinar el projecte i la incorporació de nous perfils com ara: dos informàtics, un desenvolupador web, una dissenyadora gràfica i una tècnica en comunicació i xarxes socials, professionals que pilotaran el projecte per a preparar el terreny en aquest procés estratègic que s’executarà durant els següents anys.
Entre les primeres accions executades, es troba la recerca per a la futura implementació d’un sistema modular de gestió interna per a coordinar l’acció de tots els CDR de l’estat conjuntament amb COCEDER.
Pel que fa al CDR la Safor, està treballant en el Pla de Comunicació de l’entitat, el qual inclou el disseny del Manual d’identitat visual de la marca, començant pel redisseny d’aquesta, i una estratègia comunicativa en xarxes que es plasmarà en un pla de comunicació en xarxes i mitjans digitals. Una altra línia de treball iniciat és la posada a punt dels aparells tecnològics que actualment posseeix el CDR la Safor.
Encara que el projecte es troba en la seua fase d’inici i queda molt de recorregut per a aconseguir la seua meta, el CDR la Safor ja compta amb un redisseny de la marca adaptat a un món digital. Aquest disseny manté l’essència de l’origen del CDR, però amb un nou disseny fresc i actual. Durant el mes de juliol, es presentarà la nova marca a les diferents plataformes digitals de l’entitat com Twitter, Instagram i Facebook, i també en la web del CDR la Safor http://www.cdrlasafor.com
Aquest estiu, el CDR La Safor col·laborarà amb Velorecicla realitzant el curs “Velopedaleig: curs per aprendre a anar amb bici per a adults”. Emmarcat dins del Velotour Sostenible, una proposta d’educació ambiental i foment de la mobilitat sostenible que recorrerà les Vies Verdes del País Valencià des del 20 de juny fins al 25 de juliol de 2023.
Velorecicla ha planificat el Velotour Sostenible des del 20 de juny al 28 de juliol, que consistirà en la realització d’un repte esportiu de més de 400 kilòmetres damunt d’una bicicleta, passant per totes les Vies Verdes del País Valencià, amb l’objectiu principal d’incentivar i fomentar l’ús de la bicicleta, el cicloturisme i els viatges sostenibles. A més es duran a terme diferents tallers i activitats gratuïtes en les diferents poblacions per on passarà el Velotour Sostenible, entre les quals trobem el de “Velopedaleig” amb el qual col·laborem conjuntament amb l’ajuntament de Ròtova.
El curs Velopedaleig : curs per aprendre a anar amb bici per a adults”, es desenvoluparà durant les parades del recorregut diari del Velotour Sostenible, amb l’objectiu de promoure l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport ecològic i silenciós. És un projecte ambiciós que visitarà diferents poblacions del País Valencià com: Benicàssim, València, Gandia, Dénia, Alcoi, entre d’altres.
El curs està dirigit a persones adultes que volen aprendre a anar en bicicleta i desitgen incorporar aquest hàbit saludable a la seua vida diària. A banda s’incentivarà l’activitat física i l’adquisició de bons hàbits, com la reutilització de materials i el reciclatge, per a contribuir a la disminució de residus.
En el curs “Velopedaleig”, gent experta acompanyaran als participants durant les sessions dels tallers. Les persones participants practicaran exercicis progressius muntats a la bici. Aconseguiran mantenir l’equilibri sobre la bicicleta, arrancar, pedalejar i frenar amb seguretat. També començaran a practicar maniobres i millorar les seues habilitats. A més a més, obtindran els consells bàsics per moure’s per la ciutat i sobretot, adquirir seguretat i gaudir d’una bona estona de temps lliure i salut.
Si vols obtindre més informació pots descarregar-te el follet informatiu de l’activitat o entrar a la web de Velorecicla www.velorecicla.com on trobareu tota la informació del Velotour Sostenible i les activitats que es realitzaran.
CDR la Safor 