El CDR la Safor apropa empreses de la comarca a les persones que busquen inserció laboral

El CDR la Safor apropa empreses de la comarca a les persones que busquen inserció laboral

El passat dijous 1 de desembre el CDR La Safor va dur a terme una jornada sobre processos de selecció i coneixement del sector empresarial de la Comarca. Més de 50 persones van assistir a aquesta jornada, a la sala d’exposicions de Beniarjó, on es va fer arribar a les persones assistents els recursos i ferramentes per a facilitar l’accés al món laboral. A més, durant la jornada, el CDR La Safor va presentar i explicar l’àrea d’emprenedoria i orientació laboral.

A la jornada, i com a punt central, van assistir dos empreses de la nostra comarca: Benlluent, dedicada a la neteja i manteniment de jardins i piscines i l’empresa Naturae centre de jardineria, les quals van ser les encarregades d’explicar a les persones assistents com van sorgir les seues idees de negoci i com són els seus processos de selecció. Ambdues empreses van coincidir en la necessitat de reinventant-se i adaptant-se a les noves realitats socials.

Vam aprofitar la seua visita i la proximitat mostrada, per saber i conèixer quines són les ocupacions i llocs de treball que tenen a les seues empreses i quines són les competències més valorades en el seu equip.

Vicent, responsable de Benlluent va mostrar la seua preferència per la humiltat de les persones i l’actitud mostrada, mentre que Patri, responsable de Naturae, va destacar del seu equip la capacitat d’iniciativa, predisposició i adaptabilitat.

Les dues empreses van coincidir en què una de les coses que més valoren és que els candidats es presenten personalment i entreguen a l’empresa el seu CV, ja que això afavoreix un primer contacte i l’empresa ja es pot fer una primera idea de la predisposició del o la candidata, ja que són xicotetes empreses en la que els processos són més personals.

La segona part de la jornada va estar dedicada en posar en pràctica allò aprés. Els tècnics d’orientació laboral del CDR la Safor, Carlos Álvarez i Lola Llopis, van dinamitzar una activitat dirigida a practicar la seua presentació, per poder passar el primer filtre i poder optar a les entrevistes de treball.

La jornada va estar valorada positivament, i s’ha apostat per continuar afavorint aquest contacte i vincle amb el teixit empresarial de la nostra comarca i apropar les empreses a les persones participants dels programes i diferents itineraris del CDR la Safor.

Aquesta va ser una activitat gratuïta i oberta a tota la gent de la nostra comarca, emmarcada dins del programa de itineraris integrats per a lluitar contra la despoblació rural a la comarca de la Safor, subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó i l’escola FP la Safor.

Vídeo de la conversa entre Pastora Filigrana i Miquel Ramos a Bellreguard

Vídeo de la conversa entre Pastora Filigrana i Miquel Ramos a Bellreguard

Aquesta trobada entre Pastora Filigrana (advodaca, sindicalista i feminista) i Miquel Ramos (periodista i investigador especialitzat en extrema dreta) va tindre lloc a Bellreguard, dimecres 30 de novembre de 2022.

MOLT INTERESSANT.

El CDR la Safor reunix en una conversa Miquel Ramos i Pastora Filigrana per saber com combatre els discursos d’odi

L’escola de poble, un dels factors clau per al futur del territori i la lluita contra el despoblament

L’escola de poble, un dels factors clau per al futur del territori i la lluita contra el despoblament

El passat dijous 24 de novembre el CDR La Safor va organitzar una jornada anomenada “Escola de poble, futur del territori” a Llocnou de Sant Jeroni on es va destacar la capacitat de l’escola com un dels principals factors d’atracció i fixació de noves famílies en els pobles menuts.

El passat dijous es va celebrar una jornada en l’auditori municipal de Llocnou de Sant Jeroni al voltant de l’escola rural. L’acte va fer una radiografia de l’estat dels col·legis rurals agrupats, o CRA, i de les escoles i instituts de poble que donen un servei imprescindible per a la societat però que, a més, aporten un valor afegit al municipi on es troben. Aquesta activitat estava subvencionada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni.

A la primera taula, anomenada “La importància de l’escola rural”, es va fer un repàs sobre l’estat actual de l’escola de poble des del prisma de l’equip docent, l’AMPA i d’excàrrecs que han passat pels inicis del que ara són les escoles rurals. A la taula hi participaren Marisa Nacher, de l’AMPA del CRA Castell de Carbonera d’Otos, Ferran Martínez, exdirector de l’escola FP Safor de Beniarjó, Angeles Llopis, exdirectora del CRA Riu Vernissa de Llocnou, i Alberto Gómez, mestre de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat.

El debat va girar, per un costat, sobre les problemàtiques que els afecten en qüestió de normatives i legislacions, que no tenen en compte la idiosincràsia de l’escola rural ni les necessitats actuals, el context sociodemogràfic del municipi, que els afecta i que suposa una amenaça per mantindre aquest servei, o la falta de continuïtat del professorat, que posa entrebancs a l’estabilitat de projectes educatius innovadors. I, per l’altre costat, es va posar en valor el paper que juga l’escola en el poble, capaç d’obrir debats i de trobar formes pedagògiques per a tot, la funció que realitza amb les noves generacions de fills i filles del poble, a l’hora de crear sentiment de pertinença, o la capacitat de l’escola d’intervindre i millorar la salut d’un municipi de diverses maneres.

El factor de la proximitat en el tracte, de la proximitat amb el poble i la seua gent, el poder fer ús dels carrers, d’accedir al lloc de treball del veïnat, vinculats al poble, o a les seues cases, la possibilitat de poder donar a conéixer la geografia, la cultura i la història local, més propera, o la flexibilitat i la comoditat que es dona quan hi ha confiança i un tracte familiar. Tot això són factors que només pot tindre l’escola rural, la mateixa qualitat de vida que dona la vida al poble es veu reflectida en la qualitat d’aquest servei.

Durant les intervencions dels ponents i el públic es va concloure que si l’escola d’un poble està estratègicament planificada i compta amb la implicació i el treball conjunt de l’AMPA, l’equip docent i l’ajuntament, aquesta pot ser un motor social i cultural per al poble des d’on es treballe per objectius comuns. No es tracta que l’escola siga l’actor que dinamitze el poble, ja que el servei ja és prou complet i l’equip docent no està obligat a més, però sí pot ser l’actor d’unió, capaç d’agafar totes les iniciatives interessants i fer-les pedagògiques. I és que cal destacar que, tal i com afirmaren moltes de les ponents, moltes de les famílies que criden a un ajuntament interessant-se per anar a viure al poble, el primer que pregunten és per l’escola.

A les dues taules hi havien casos d’escoles que havien aconseguit atraure noves famílies al seu poble, evitant així el tancament de l’escola i el despoblament incipient del seu municipi. Un resultat engrescador que “no s’aconsegueix amb abonaments turístics contra el despoblament, sinó apostant per serveis clau i per imaginar abonaments per al desenvolupament rural que afavorisquen tot açò”, afirmava una de les ponents.

A la segona taula, anomenada “Avantatges i oportunitats de l’escola rural”, hi van participar Pilar Ferrer, directora del CRA Castell de Carbonera de Beniatjar, Rosa Canet, mestra del CRA Mondúver-Safor de Potries, Montse Sorribes, directora del CRA Celumbres de Cinctorres, i Gema Montero, de l’associació educativa Niu de Llavors de Marxuquera.

Aquestes quatre ponències giraren al voltant de projectes i iniciatives educatives innovadores, així com de la importància d’incorporar noves pedagogies vinculades a l’humanisme i al coneixement de l’entorn i la natura per tal de potenciar el desenvolupament de cada alumne segons les seues capacitats i necessitats, sense pressions curriculars, i adaptades a la realitat material i natural que envolta la seua vida, als oficis que hi ha al seu poble i als materials que ixen de la terra o dels cultius autòctons.

També es va exposar la importància que l’escola anara més enllà de les quatre parets del centre, que el poble fora una extensió de l’escola i que la xicalla fora un agent més al seu centre i al seu poble. Un agent implicat, amb capacitat de donar la seua opinió i prendre decisions i que siguen escoltades, debatudes i executades. Fet clau per desenvolupar l’autoestima, el gust per aprendre, per descobrir, i per desenvolupar la seua autonomia i capacitat. En definitiva, fórmules que serveixen perquè la xicalla tinga ganes d’anar a l’escola i sobretot perquè vaja feliç, i no amb por de ser jutjat o de no arribar als estàndards d’excel·lència que imposa l’actual context socioeconòmic. Una educació adaptada a l’alumne, com a ésser emocional i racional, i no al context actual, que sol ser injust, hostil i competitiu.

Totes les ponències van ser destacables pels models i reflexions aportats al voltant del que és l’escola, per a què serveix i quines maneres hi ha perquè l’alumnat desenvolupe les seues capacitats i puga seguir desenvolupant-les fora de l’escola. Pel que fa a la lluita contra el despoblament, destaquen els casos del CRA Castell de Carbonera a Beniatjar i del CRA Celumbres a Cinctorres. A l’escola de Beniatjar van passar de 5 alumnes a ser-ne 27 en un any. L’escola ha estat el principal reclam i atractiu de les noves famílies pobladores, gràcies a l’oferta pedagògica innovadora i arrelada al territori, basada en el mètode Waldorf i en un descobriment de tots els factors culturals del poble: oficis vinculats a la terra, materials que ixen de la terra, etcètera.

Al CRA Celumbres, els cinc alumnes de l’escola crearen una iniciativa anomenada “Muntanyes d’Il·lusions” que ha evolucionat, amb la implicació de l’equip docent, en una associació que busca noves pobladores amb fills per evitar que tanque l’escola. A l’associació també hi participa l’alumnat, que n’és conscient del problema de despoblament de la seua zona, i amb un treball conjunt entre l’equip docent i l’administració, faciliten la recerca de cases, que és el principal problema de despoblament, i de faena perquè arriben noves famílies pobladores. Avui dia han aconseguit que quatre famílies s’instal·len en els municipis de Portell, Castellfort i Cinctorres.

En resum, la jornada va suposar una defensa de l’escola rural com un agent clau per fer front al despoblament i, sobretot, com un agent educatiu de qualitat per a l’alumnat i les seues famílies, amb capacitat, a més, d’implicar-se i promoure iniciatives per millorar la vida als pobles.

Jornada “Com arribar al món laboral” amb la participació de les empreses Benlluent i Naturae

Jornada “Com arribar al món laboral” amb la participació de les empreses Benlluent i Naturae

Dijous 1 de desembre

10h, Sala d’Exposicions de Beniarjó. Activitat gratuïta i oberta a tot el públic de la comarca.

El CDR la Safor organitza una jornada per a conèixer recursos i ferramentes per a poder a accedir al món laboral. A mateix temps, es presentarà el programa d’emprenedoria i orientación laboral de l’entitat.

Durant el matí tindrem l’oportunitat de conèixer de prop dos empreses de la nostra comarca, com Benlluent, dedicada als serveis de neteja i manteniment, i Naturae, centre de jardineria.

I per a finalitzar, aprendrem de forma dinàmica i de la mà del personal tècnic del CDR la Safor, com funcionen els porcessos de selección de les empreses, quin són els perfils i competencies més demandades i alguns dels secrets per tal de passar els filtres i superar les entrevistes de treball.

Aquesta activitat forma part del programa d’itineraris integrats per a lluitar contra la despoblació rural a la comarca de la Safor, subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó i l’escola FP la Safor de Beniarjó.

BIOCURES fomenta la comunitat educativa en els plans de vida dels jóvens

BIOCURES fomenta la comunitat educativa en els plans de vida dels jóvens

BIOCURES-Biocuidados intervé en dos espais de manera continuada totes les setmanes per a fomentar la importància de la comunitat educativa en els plans de vida de les jóvens.

Per una banda, dins de l’IES Joan Fuster de Bellreguard amb el grup del PAC (Programa d’Aula Compartida), on el motor de la intervenció s’ejecuta en l’àmbit de l’horticultura i els espais a l’aire lliure

Per altra banda, en l’acompanyament de la preparació per a l’obtenció de l’ESO i les proves d’accés a un grau mitjà

Aquesta col·laboració és impresindible per crear espais de confiança i de suport per a connectar amb les joves i fomentar hàbits i alternatives educatives, per acompanyar-los en els seus plans de vida.

BIOCURES: NOUS MODELS DE CURA PRESTATS PER LA COMUNITAT, CENTRATS EN LA PERSONA, EN ENTORNS RURALS vinculat al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, de la Secretaria d’Estat del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, i finançat per la Unió Europea- Next GenerationEU.

El CDR La Safor compta amb un servei d’assessorament a empreses que volen fer algun canvi en l’organització que els ajude a obtindre millors resultats

El CDR La Safor compta amb un servei d’assessorament a empreses que volen fer algun canvi en l’organització que els ajude a obtindre millors resultats

Durant les últimes setmanes, l’empresa de manteniment Benlluent de Miramar està rebent acompanyament per a reformular i definir el seu model de negoci i estratègia a mitjà i llarg termini per part de l’equip del CDR la Safor.

La metodologia seguida es basa en intervencions personalitzades en les quals es treballen sis mòduls per a fer una redefinició del model de negoci. Per la seua part, l’empresa fa un treball intern que es revisa amb el tècnic del CDR la Safor en la següent sessió abans de continuar avançant.

El treball professional i la destresa tècnica ha d’anar acompanyada d’un treball de reflexió intern que ajude la direcció de l’organització a encaminar-se en el sentit desitjat.

L’equipt tècnic del CDR la Safor està satisfet de col·laborar amb empreses com Benlluent, la proposta de valor de les quals passa per donar un servei personalitzat i d’excel·lent qualitat gràcies a la implicació del seu personal. Per a això cuiden els empleats oferint-los unes condicions laborals envejables per a molts altres treballadors del sector.

Amb empreses responsablement socials sí que es pot aconseguir una economia funcional i desitjable per a totes: treballadores, empresàries, clientes i la resta de la societat.

Aquest treball forma part del programa de Despoblament, financiat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 amb l’objectiu crear un ecosistema empresarial estable que puga fixar població i contractar gent al territori.

El CDR la Safor acull una jornada de formació estatal sobre bones pràctiques del programa d’immigració

El CDR la Safor acull una jornada de formació estatal sobre bones pràctiques del programa d’immigració

Divendres 18 de novembre, el Centre Social de Beniarjó serà la seu de la jornada de formació sobre bones pràctiques del programa d’immigració de COCEDER 2022. La trobada acollirà personal tècnic de diferents centres de desenvolupament de l’estat, tant presencialment com en línia.

En total hi ha confirmades la participació de 53 persones tècniques que gestionen programes sobre immigració. Durant la jornada de formació es farà treball en grups (world café) i s’hi presentaran bones pràctiques que realitzen associacions de la Safor relacionades ambel treball amb persones migrants, com Cepaim i Ca Saforaui.

Aquesta formació està dins del programa estatal d’inserció social i laboral de persones migrants i refugiades en el medi rural, subvencionat pel Ministeri de Drets Social i Agenda 2030. Compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó.

Curs de castellà per a persones nouvingudes a Beniarjó

Curs de castellà per a persones nouvingudes a Beniarjó

Curs gratuït de 20 hores, teòric i pràctic.

Dilluns i dijous, de 9.30 a 11.30h. Al Centre Social de Beniarjó.

El curs comença dilluns 21 de novembre. Cal inscripció prèvia al telèfon 654 549 491 (Jaume).

Aquest curs forma part del programa ORIENTA’T del CDR la Safor, subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó.

La SAREB disposa de més de 400 habitatges a la comarca de la Safor i el CDR la Safor demana que es destinen a lloguer social

La SAREB disposa de més de 400 habitatges a la comarca de la Safor i el CDR la Safor demana que es destinen a lloguer social

Fa un mes, l’entitat la SAREB va fer pública la seua cartera d’habitatge en tot l’Estat, fet que ha permés al CDR La Safor recollir totes les xifres de propietats que té aquesta entitat públic-privada en la comarca i demanar que aquests habitatges es destinen a lloguer social.

La Societat de gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), entitat creada l’any 2012 per adquirir tots els “actius immobiliaris tòxics” de les entitats bancàries espanyoles, actualment gestiona tota mena de propietats immobiliàries procedents de desnonaments executats pels bancs i de préstecs i crèdits immobiliaris que no es van tornar mai.

Fa poc més d’un mes aquesta entitat va fer pública la seua cartera d’habitatge en tot l’Estat, fet que ha permés al CDR La Safor recollir totes les xifres que té aquesta entitat públic-privada a la comarca. Segons el que fan visible a la seua web, el parc d’habitatge privat que té l’entitat a la Safor tracta d’unes 415 vivendes, 182 sòls urbanitzables, 260 annexes (trasters i garatges), 43 immobles terciaris i 270 obres en curs.

L’únic municipi de la comarca on s’ha destinat lloguer social és Gandia, amb 25 habitatges d’aquestes característiques, tot i que no indiquen clarament com accedir-hi. També la Font d’en Carròs, que el passat mes de setembre va aconseguir que la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana comprara una finca sencera de la SAREB per destinar-la a lloguer social i evitar així que les 30 persones que hi viuen, i que es troben en situació de vulnerabilitat, foren desnonades. Actualment tots els pisos estan llogats.

D’entre les xifres més elevades de concentració de vivendes trobem les tres ciutats més grans de la comarca: Gandia amb 113 vivendes, Oliva amb 71 i Tavernes amb 28. No obstant això, crida l’atenció les xifres d’alguns municipis menuts on la SAREB té molta quantitat d’habitatge, com és el cas de Potries amb 28 vivendes, Piles amb 24, Vilallonga amb 23, Xeresa amb 19, La Font amb 17, Beniarjó i Miramar amb 14 o Palma amb 13, entre d’altres pobles que tenen xifres més baixes com Ador, Alfauir, Almoines, Bellreguard, Beniflà, Daimús, Guardamar, Palmera, el Real de Gandia, Ròtova i Xeraco. En total 400 vivendes a tota la Safor.

Pel que fa a sòls per a urbanitzar, les grans xifres tornen a estar concentrades a Gandia, amb 51 sòls, tot i que crida l’atenció que a Ador la SAREB en tinga 35, a Daimús 30, a Beniarjó 28, a Piles 13 i ja amb xifres més baixes els municipis de Barx, La Font, Guardamar, Llocnou, Oliva, Tavernes i Xeraco. En total, 182 sòls urbanístics a la comarca.

Les propietats annexes, el que es concep com a trasters i garatges, també les concentra a Gandia, amb 92, encara que hi ha pobles on en concentra bastants propietats d’aquests tipus, destacant Vilallonga amb 38, Potries amb 32, Guardamar amb 23, Oliva amb 22, Xeresa amb 14, Beniarjó amb 13 i altres menys a Almoines, Beniflà, Miramar, Palmera, Piles, Ròtova i Xeraco. En total, 260 propietats annexes a la comarca.

Cal destacar també les obres en curs ja que, segons les xifres publicades a la web de la SAREB, criden l’atenció alguns municipis menuts com Rafelcofer, on la SAREB diu tindre 157 obres en curs, seguit de Gandia amb 75, Oliva amb 17 i Beniarjó amb 12, entre d’altres.

A continuació adjuntem una taula amb el total de xifres de propietats que té la SAREB per poble a la comarca de la Safor (taula d’elaboració pròpia, actualitzada a 10 de novembre de 2022).

Amb aquestes xifres sobre la taula, des de l’estudi que hem realitzat al CDR La Safor concloem que no hi ha una mancança d’habitatge construït a la comarca, és a dir, la solució inicial no és construir més habitatge, sinó posar a disposició l’habitatge existent en forma de lloguer o de venda, ja que el pas del temps en les cases que estan tancades no fa més que degradar-les i provocar problemes en la infraestructura pròpia i en les cases limítrofs.

Per aquesta raó, des del CDR La Safor exigim que l’oferta d’habitatge del que disposa la SAREB es pose a disposició de la gent jove i de persones o famílies en situació vulnerable o en risc d’exclusió social a través d’un lloguer social, accessible per als condicionants socioeconòmics d’aquestes persones.

Per a més informació sobre la SAREB:

Per a més informació sobre la PAH:

BIOCURES organitza una xarrada sobre adolescència dirigida a les famílies

BIOCURES organitza una xarrada sobre adolescència dirigida a les famílies

Dilluns 7 de novembre va començar el cicle de tallers per a famílies amb fills i filles adolescents organitzat pel projecte BIOCURES (Biocuidados) del CDR de la Safor.  Vam contar amb la psicòloga del CDR Vicky Bordes, la qual va explicar per on passa un adolescent, quins canvis existeixen i quines necessitats poden tindre. 

El suport familiar és imprescindible a l’hora de treballar els plans personalitzats de les joves, i aquest espai de reflexió i suport a famílies pot ser de gran ajuda per a comprendre les nostres filles i als nostres fills. 

Continuarem amb mes tallers i xarrades que els siguen d’interés i que siguen facilitadores per a la criança.

BIOCURES: NOUS MODELS DE CURA PRESTATS PER LA COMUNITAT, CENTRATS EN LA PERSONA, EN ENTORNS RURALS vinculat al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, de la Secretaria d’Estat del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, i finançat per la Unió Europea- Next GenerationEU.