Primera reunió de la plataforma del riu Serpis

Primera reunió de la plataforma del riu Serpis

Primera reunió de la plataforma del riu Serpis
Dilluns 21 de gener
17.30h, Sala de Graus del Campus de Gandia (UPV)
Assistència lliure i gratuïta

Anuncis
Resum de la investigació sobre el riu Serpis i proposta d’actuacions

Resum de la investigació sobre el riu Serpis i proposta d’actuacions

Ací podeu consultar la presentació de la investigació sobre el riu Serpis i la proposta d’actuacions prioritàries, de Virginia Garófano i Isabel Gadea.

La sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu i el control de pous il·legals són les actuacions prioritàries per al Serpis

La sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu i el control de pous il·legals són les actuacions prioritàries per al Serpis

Virginia Garófano i Isabel Gadea, doctores en Ciències Ambientals de la UPV, van presentar al CDR la Safor una investigació sobre la percepció ciutadana del riu Serpis i una proposta d’actuacions prioritàries per al seua rehabilitació.

Segons l’enquesta i les entrevistes que es van realitzar, el 36% dels enquestats van qualificar com a roín l’estat actual de conservació del riu Serpis, seguit d’un 32% que el va qualificar com a regular i un 25% com a pèssim.

Pel que fa al rànquing dels principals problemes del Serpis, la falta d’aigua al riu va ser considerada pel 35% dels enquestats com el primer problema. La presència de residus i d’espècies invasores van ser considerades a parts iguals com el segon problema més preocupant amb el 20% de les respostes.

El 62% dels enquestats van considerar molt prioritària la neteja del riu (retirada de fems, residus, enderrocs…), el 57% el control dels pous il·legals i els abocaments al riu, i el 55% el respecte del cabal ecològic al llarg de l’any.

Segons una matriu de priorització empleada per les investigadores Virginia Garófano i Isabel Gadea, les actuacions prioritàries per a la rehabilitació del riu Serpis són: la sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu, el control dels pous il·legals i la contaminació bacteriològica, el respecte del cabal ecològic, la creació d’un filtre verd i l’eliminació d’espècies vegetals invasores i la repoblació amb espècies autòctones.

Al mes de genere es crearà una plataforma al voltant del Serpis per debatre les actuacions prioritàries de conscienciació i d’actuació per millorar l’estat del riu, amb la participació de totes els actors implicats en el territori: regants, pescadors, universitat, associacions ecologistes, empreses, ajuntaments…

PODEU CONSULTAR ACÍ EL TREBALL: en valencià i en castellà.

Investigació de l’ecosistema fluvial del riu Serpis i proposta d’actuacions prioritàries per a la seua rehabilitació a la comarca de la Safor

Investigació de l’ecosistema fluvial del riu Serpis i proposta d’actuacions prioritàries per a la seua rehabilitació a la comarca de la Safor

Ací podeu consultar en PDF el treball:

Investigació de l’ecosistema fluvial del riu Serpis i proposta d’actuacions prioritàries per a la seua rehabilitació a la comarca de la Safor
de Virgina Garófano i Isabel Gadea (versió en valencià).

Investigación del ecosistema fluvial del río Serpis y propuesta de actuaciones prioritarias para su rehabilitación en la comarca de la Safor
de Virgina Garófano e Isabel Gadea (versión en castellano).

Presentació de les accions prioritàries de rehabilitació del riu Serpis

Presentació de les accions prioritàries de rehabilitació del riu Serpis

Dimecres 12 de desembre
Presentació de la investigació i debat sobre ACTUACIONS PRIORITÀRIES PER A LA REHABILITACIÓ DEL RIU SERPIS
Amb Virginia Garófano i Isabel Gadea, doctores en Ciències Ambientals per la UPV
19h, FP la Safor (Beniarjó

Organitza: Escola de la Terra i CDR la Safor
Col·labora: COCEDER i Escola FP la Safor
Finança: Ministeri per a la Transició Ecològica

El riu Serpis al seu pas pels municipis de la comarca de la Safor ha sigut històricament una font de recursos naturals, patrimonials, econòmics i d’oci per als seus habitants. No obstant això, en l’actualitat, la desvinculació de la població amb el riu, així com els canvis esdevinguts en l’activitat econòmica de la comarca, han donat lloc a una deterioració en el seu estat.

L’objectiu d’aquest estudi va ser conéixer la percepció social sobre l’estat de conservació del riu i la seua problemàtica específica, així com les actuacions que són considerades prioritàries per a la seua rehabilitació. Per a això es van realitzar entrevistes personals als diferents actors implicats i es va elaborar una enquesta digital en línia, que es va difondre a través de diferents mitjans.

A més d’analitzar les dades recollides en les enquestes, es va realitzar una matriu de priorització per a avaluar i ordenar les actuacions considerades com més importants i/o factibles per a la rehabilitació del riu en funció de diversos factors de decisió, que van incloure criteris tècnics d’experts, així com dades objectives procedents de les enquestes i de les entrevistes personals.

S’espera que aquest estudi servisca com a guia o punt de partida per a fer passos de forma coordinada cap a la millora ambiental del riu Serpis i del seu ecosistema de ribera associat a la comarca de la Safor.

Xarrada sobre les addiccions als jocs online a l’alumnat de l’escola FP la Safor

Xarrada sobre les addiccions als jocs online a l’alumnat de l’escola FP la Safor

El CDR la Safor, dins del programa de Joves subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, ha organitzat una sèrie de xarrada a totes les aules de l’escola FP la Safor sobre les addicions als jocs online. Xarrada que ha estat impartida per la tècnica Elena Blanco de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA) de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.

Elena Blanco ha volgut que l’alumnat reflexione sobre el mal ús i abús de les tecnologies, com la ludopatia. També ha explicat les conseqüències físiques i socials que provoca l’abús de les apostes online.

Aquesta és la segona xarrada socioeducativa del programa de Joves del CDR la Safor. La primera va ser sobre els mites i prejudicis de la sexualitat.

Fa falta polítiques per recuperar el paisatge cultural rural

Fa falta polítiques per recuperar el paisatge cultural rural

Vora un centenar de participants es van aplegar al primer seminari sobre el món rural que se celebra a la Safor. En aquest cas, sobre la vertebració del territori i la societat rural. El CDR la Safor i Coceder, organitzadors de la trobada, han volgut visualitzar l’abandonament que pateix el món rural per part de les administracions públiques, però al mateix temps, mostrar alternatives que han sorgit que ajuden a assentar la població i a estructurar el territori.

Amb més inversions en infraestructures i serveis públics es podria evitar l’abandonament de les zones rurals. Cal una gestió integral del territori, dels boscos, de la ramaderia i l’agricultura, i un suport a l’emprenedoria.

Al seminari han participat representants de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, on han explicat les inversions al món rural i la descentralització de serveis. També dones emprenedores que han apostat per oferir serveis culturals.

El professor de la UPV Rafa Delgado va ser l’encarregat de fer la ponència marc del seminari. Delgado va assenyalar que el món rural té febleses i amenaces, com la desvertebració territorial, els incendis forestals, les polítiques públiques de curta mirada o els lobbys de les energies brutes. Al mateix temps, el món rural també té fortaleses i oportunitats, com l’abundància de recursos agroforestals, l’interés social, la bioeconomia circular i oportunitats laborals per les generacions de joves ben formats.

Al seminari es van abordar aspectes d’un model de creixement econòmic que ha de garantir la igualtat de les persones, independentment del lloc de residència (rural/urbà, interior/costa). Un equilibri social que assegure la vertebració del territori rural, on estiga present la participació responsable, la igualtat de gènere, la coordinació, la voluntat política…

Fa falta igualtat d’oportunitats amb un pla estratègic des de la descentralització política i transversal, que done visibilitat i possibilite el ressorgiment i recuperació del paisatge cultural rural.