El Mercat del Trenet torna a Baniarjó, senyoriu d’Ausiàs Marc

El Mercat del Trenet torna a Baniarjó, senyoriu d’Ausiàs Marc

MERCAT DEL TRENET A BENIARJÓ
Venda de productes de la Terra
Diumenge 1 de març, de 10 a 14h
Plaça d’Ausiàs Marc

MAPA (on es fa el Mercat del Trenet?)

Productes frescos del camp
Productes agrícoles elaborats
Artesania

programa beniarjó web

10h Mostra de treballs amb espart (amb Gerard Santamaria)
11h Exposició “Sensaciones” de Marinette Monchón (sala d’exposicions)
11h Animació i tallers infantils
11.30h Visita a la cisterna i restes del Palau Marc

I sorteig d’un sopar per a dues persones a la pizzeria “La Llar” de Beniarjó.

Organitza: CDR la Safor i Ajuntament de Beniarjó.
Finança: COCEDER i els Ministeris d’Agricultura i Sanitat.
Col·labora: Escola de la Terra i FP La Safor

 

Anuncis
Gustavo Duch: “Tenim dret a decidir sobre el què mengem i què conreem”

Gustavo Duch: “Tenim dret a decidir sobre el què mengem i què conreem”

El Casal Jaume I de Gandia va acollir una xarrada de Gustavo Duch, periodista i veterinari, sobre la sobirania alimentària, en un acte organitzat pel Col.lectiu l’Esquella, CDR la Safor, Ecoxarxa Safor-Valldigna i Econstrucció.

gustavoduch02

Eduardo Duch reivindica la tornada a l’agricultura local com un acte polític per revocar el model agroindustrial. Planteja donar valor a les iniciatives a petita escala i recuperar els circuits curts de producció i venda. Duch va resumir les seues idees amb una frase de Gandhi: “Allò  més revolucionari és tenir un hort”.

Enfront del model agrari que uniformitza els cultius, Gustavo Duch proposa recuperar la cultura camperola perquè, en primer lloc, es un tipus de producció que no esgota els recursos, que diversifica i és sostenible. En segon lloc, segons Duch, hi ha un treball en els espai locals, de venda directa. I en darrer lloc, es fa una gestió compartida dels béns comuns, és a dir, la població s’empodera i existeix una governança local.

Segons Duch, la tornada al camp és una manera de recuperar unes formes de pensar diferents, un altra cultura. La sobirania alimentària és recuperar el dret a decidir sobre el què mengem i què es conrea.

Dijous 19F: Gustavo Duch parla sobre sobirania alimentària

Dijous 19F: Gustavo Duch parla sobre sobirania alimentària

El dijous 19 de febrer a les 19.30h de la vesprada al Casal Jaume I de Gandia, el Col.lectiu l’Esquella, CDR la Safor, Ecoxarxa Safor-Valldigna i Econstrucció organitzen una xarrada-col·loqui a càrrec de Gustavo Duch sobre Sobirania Alimentària.

cartell gustavo duch

Gustavo Duch és periodista, veterinari, investigador i gran defensor de la cultura rural tradicional, l’agricultura familiar i els drets de les persones que conreen la terra. Qüestiona el model actual d’agricultura industrial, basada únicament en el rendiment econòmic.

Enfront del model agrari que uniformitza els cultius, Gustavo Duch proposa “la tornada al camp” i la recuperació de la cultura camperola. Per això diu que el més revolucionari és “plantar i conrear un hort”.

Ha liderat moltes iniciatives, col·laborant amb moviments com la Plataforma Rural i la Via Camperola, i campanyes relacionades amb la lluita per la sobirania alimentària, com “NO ET MENGES EL MÓN” o “SOM EL QUE SEMBREM” i forma part de l’equip editor de la revista “SOBIRANIA ALIMENTÀRIA”.

“Una terra no és un terreny de joc ni de negocis. És terra per a viure”, de Gustavo Duch.

Entrevista a Gustavo Duch en La2

Inscripcions al VIII Mercat del Trenet a Beniarjó

Inscripcions al VIII Mercat del Trenet a Beniarjó

L’Escola de la Terra i el CDR la Safor posen en marxa el VIII Mercat del Trenet perquè els productors de la comarca puguen vendre els seus productes de la terra i de proximitat.

El Mercat del Trenet tindrà lloc a Beniarjó, diumenge 1 de març, de matí (de 10 a 14h).

pancarta beniarjó web

L’objectiu principal del Mercat del Trenet és crear un punt de venda directa de productes del camp per part dels agricultors/es de la comarca i més pròxims. També la venda de productes agrícoles elaborats, fets amb criteris de sensibilitat ambiental i proximitat. Al mateix temps es vol complementar l’oferta amb artesania i productes tradicionals (mai revenda).

Les persones interessades es poden inscriure al següent formulari. La inscripció és necessària per a participar al Mercat del Trenet de Beniarjó. El preu de la parada és de 5 euros.

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ AL MERCAT DEL TRENET A BENIARJÓ

+info 654 549 491

Radiografia de la ramaderia a la Safor: ramaders envellits, amb petites explotacions i desunits

Radiografia de la ramaderia a la Safor: ramaders envellits, amb petites explotacions i desunits

Anna Gomar, veterinària i membre de l’associació l’Esquella, va fer una radiografia de la ramaderia a la Safor en la xarada organitzada per l’Escola de la Terra i el CDR la Safor sobre aquest tema. Gomar va dir que  la Safor no hi ha granges de porcs i alguna granja de gallines a Barx. Però encara queden alguns ramaders, la majoria envellits i amb petites explotacions, els quals no col·laboren entre ells.

ramaderia01

El futur de la ramaderia, segons Anna Gomar, passa per la unió entre ramaders que volen viure de la seua faena. L’associació l’Esquella vol fer esta tasca d’aglutinar ramaders i fer d’intermediari amb l’administració pública.

A la xarrada sobre ramaderia també va parlar Carlos Bataller, que té una vaqueria amb 60 animals a la marjal de Gandia. Ara Carlos practica la pastura en una finca de 80 fanecades, la qual cosa li ha permés reduir costos en l’alimentació. Carlos fa formatge fresc que reparteix a carnisseries de la comarca.

Gerard Santandreu també es dedica a la ramaderia, té unes 30 cabres a la Vall d’Albaida i forma part d’una cooperativa. Fa formatge natural per a vendre. Gerard va apuntar que els ramaders han de reduir el nombre d’animals per ser més respectuosos amb l’animal i el medi ambient i poder, també, fer front al treball d’alimentar, munyir i produir formatge.

Al debat, va intervindre Miquel Pasqual, que ha unit ramaderia amb agricultura per formar un ecosistema autoficient. En acabar la xarrada, hi va haver un tast de formatges de cabra.