Amb Robert Llorca i Natàlia de Ancos, tècnics de l’Oficina per la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la prevenció dels Delictes d’Odi.
Mes: Setembre de 2022
Premi del Grup Ràdio Gandia al CDR la Safor per la tasca mediambiental
“El Premi Grup Ràdio Gandia a la categoria de Medi Ambient és per al CDR La Safor, Centre de Desenvolupament Rural, una ONG d’acció social que treballa per l’evolució integral del medi rural amb diversos programes relacionats amb el respecte al medi ambient”.
L’equip del CDR la Safor i totes les persones que hi col·laboren estan molt satisfetes per este reconeixement en la tasca mediambiental de l’entitat, que els darrers anys s’ha centrat en investigacions sobre el riu Serpis.
El CDR la Safor organitza una jornada de sensibilització a Piles per conéixer experiències d’autogestió de persones migrants al territori valencià
El passat dijous 22 de setembre, l’àrea d’atenció a persones migrants del CDR la Safor, amb la col·laboració de l’ajuntament de Piles, va organitzar al trinquet del municipi, un col·loqui per conéixer en primera veu la situació de les persones migrants al nostre país.
Al col·loqui comptàrem amb la participació de Silvana Gabriela Cabrera Martínez i Maria Dolores Jacinto Nieto com a portaveus del moviment Regularización Ya, a més esta última també en representació de A.I.P.H.Y.C (Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar Y Cuidados), Hind El Fadli Rzigui portaveu de G-CHIME (Grupo de Chicas Musulmanas de Elche), i Svitlana Shcherbak i Andriy Klymenko representants de Ucrania une Corazones. Durant la vesprada, les associacions convidades ens parlaren de la importància de l’autoorganització per tal d’aconseguir drets bàsics i millores en les condicions de vida de la població migrant a l’Estat.
La jornada va començar amb la presentació de la Iniciativa de Legislació Popular (ILP) per regularitzar a les més de 500.000 persones migrants que viuen a l’estat espanyol en situació d’irregularitat, aquesta iniciativa ja ha obtingut quasi 400.000 signatures. Seguidament, va ser el torn d’A.I.P.H.Y.C amb la campanya de pressió política per assolir drets laborals per a les treballadores de la llar. En aquest últim cas, algunes de les seues reivindicacions han sigut reconegudes per l’actual govern d’Espanya i a partir d’octubre entrarà en vigor el dret al subsidi de les treballadores de la llar.
En la jornada també es va explicar la iniciativa de C-GHIME, un espai d’encontre creat per jóvens musulmanes d’Elx, des d’on reivindiquen la seua diversitat, els seus drets i lluiten contra la islamofòbia de gènere. Finalment, tancaren la taula d’experiències amb la iniciativa Ucrania une Corazones, una associació conformada per persones ucraïneses que viuen a Piles per acollir a persones refugiades que fugen de la guerra.
Durant el debat aparegueren alguns temes clau als col·lectius de persones migrants, i que posen de manifest tant les desigualtats socials que els afecten, com el camí que a la nostra societat li queda per recórrer per a deixar de tindre ciutadans de primera i de segona. Algunes d’aquestes qüestions foren: la islamofòbia present en la nostra societat, la manca de referents racialitzats a l’àmbit cultural i polític, el paternalisme del tercer sector cap a la població migrant, la manca de participació de la població racialitzada en col·lectius i associacions locals o l’explotació laboral de les dones migrants abocades moltes vegades a sectors mancants de drets laborals com el treball domèstic.
Des dels col·lectius migrants, defenen la idea que aquestes desigualtats són fruit d’una estructura estatal que es va crear a l’època colonial, i que continuen arrossegant-se en el que hui es coneix com a societat postcolonial. Un exemple seria com es tracta diferent a la població refugiada segons el país d’origen, com és el cas de la població ucraïnesa. El protocol d’acollida activat en aquest cas posa de manifest, que l’acollida i regularització de persones migrants depén de la voluntat política dels països d’acollida.
La jornada va comptar amb més de 100 assistents, un gran èxit de participació i diversitat del públic, amb una gran representació de dones migrants musulmanes, migrants d’altres nacionalitats, estudiants i professorat de cicles formatius de la branca social, personal tècnic de Serveis Socials i altra població en general.
Esta jornada s’emmarca dins del Programa Estatal d’Inserció Social i Laboral de Persones Migrants i Refugiades en el Medi Rural, finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 (convocatòria del 0.7% de l’IRPF).
El CDR la Safor prepara tallers d’inserció laboral per a persones migrants a Piles
Dilluns 3 d’octubre comencen els tallers per a la recerca de faena de les persones migrants de la comarca de la Safor, amb blocs temàtics com els currículums, habilitats comunicatives, correu electrònic, portals de treball o tràmits en línia.
Els tallers tenen loc a la biblioteca de Piles, de 10 a 12h. Cal inscripció prèvia al telèfon 654 54 94 91. Són gratuïts.
Aquest programa està subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, i el Ministeri de Treball i Economia Social. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Piles.
El CDR la Safor ofereix un servei gratuït d’ajuda i assessorament a xicotetes empreses locals
Des del CDR La Safor llancem el servei d’ajuda i assessorament a xicotetes empreses. Amb l’objectiu de millorar el rendiment dels negocis en municipis rurals i acompanyar a aquestes empreses en la seua modernització, captació de nous clients i reducció de costos oferim aquest nou servei.
Fer que el teu negoci aconseguisca els objectius esperats és a la teua mà.
Contacta per a més informació al correu olaboral2@fpsafor.com o al telèfon 681944621.
Llogar habitatge a la Safor, missió impossible
El servei integral del CDR La Safor d’acompanyament i assentament de noves persones pobladores en el món rural, que treballa per evitar el despoblament, fomentar l’emprenedoria rural i abordar els problemes que dificulten la vida als pobles, ha diagnosticat un problema molt greu a la comarca de la Safor: el lloguer en època turística és inaccessible.
Aquest servei ha atés durant l’estiu a més de 15 persones que, a través de la web volveralpueblo.org, s’han interessat per vindre a viure a algun poble de la comarca de la Safor a través de l’opció del lloguer. El lloguer facilita l’assentament de noves persones en el territori, suposa un primer contacte amb la zona, és econòmicament més accessible que una compra i facilita que puguen decidir-se quedar-se ací o provar a viure en un altre lloc que s’adapte millor al que necessiten.
Abans i durant l’estiu també s’han atés persones i famílies de pobles de la comarca que, per diverses raons, necessitaven buscar un lloguer o canviar el que tenien. A moltes d’elles, a més, se’ls suma el factor de risc, és a dir, que es troben en situació de vulnerabilitat o en el llindar de la pobresa, amb pocs ingressos mensuals o amb situacions familiars o de dependència que dificulten encara més el dia a dia.
La falta de lloguers a preus accessibles en els pobles de la comarca es converteix en una de les principals causes que expulsa gent dels pobles i, sovint, obliga a concentrar-les en ciutats, on sol existir un poc més d’oferta degut a què hi ha molta més quantitat. Pot semblar una causa normal, habitual, però les conseqüències són molts greus perquè suposa l’expulsió del veïnat dels seus propis pobles i suposa que noves famílies pobladores no puguen assentar-se ací.
S’han atés famílies i persones en situació de vulnerabilitat de Piles, el Real de Gandia, Potries o Beniarjó, entre d’altres, amb esta situació i algunes han hagut de marxar. La resta segueixen aguantant, algunes d’elles amb situacions límit. Mentrestant, els preus dels lloguers que apareixen disponibles a les planes de les immobiliàries continuen unflats per la temporada estival. Un fet invisible però gravíssim també per a la vida de moltes persones que, potser no estan al límit, però viuen amb l’angoixa de poder perdre el lloguer i de no trobar habitatges accessibles a la comarca.
L’època estival: habitatge només per a turistes
Durant l’època de més auge del turisme massiu a la nostra comarca, els tres mesos que dura l’estiu, i potser el mes d’abans i el de després, ens hem trobat amb este greu problema. La majoria d’ofertes de lloguer estaven enfocades a una finalitat turística, fet que es podia comprovar veient la temporalitat de l’oferta i l’elevat preu del lloguer, en comparació a altres èpoques de l’any.
Preus que serien d’un lloguer mensual, eren els que es marcaven per a lloguers d’un o diversos dies, de caps de setmana, d’una setmana o d’una quinzena. Una oferta que sol ser consumida pel turista, però que és impossible d’assumir per a qualsevol persona local. Qui pagaria un lloguer de 300, 400 o 500 euros per uns dies o una setmana en un pis del seu poble o d’una platja de poble que sol ser fantasma la resta de l’any?
Pràcticament no hi ha hagut lloguer no turístic en els pobles de la nostra comarca. Les opcions per llogar un pis o una casa per a més temps que la temporalitat turística han estat quasi inexistents. L’estiu s’ha acabat, moltes persones amb pisos en propietat ja han tret el jornal per aguantar mig o un any sencer, l’ocupació turística ja s’ha esvaït i ara queden les persones que viuen ací tot l’any, i la majoria d’ofertes de lloguer dels portals immobiliaris i de particulars amb encara els preus pels núvols.
El preu del lloguer en època estival és una causa més de despoblament, que expulsa a persones i famílies vulnerables dels pobles i els obliga a conformar-se amb la primera oferta que troben, que sol ser en ciutats com Gandia o altres ciutats fora de la Safor. Ajudes com la Renda Valenciana d’Inclusió, o d’altres com l’atur, tampoc asseguren l’habitatge, perquè per a molts agents dedicats a la tasca immobiliària no són avals suficients per llogar un pis, o demanen tres mesos seguits de lloguer, impossible per a famílies que sobreviuen amb pocs diners al mes.
La situació de qui habita a la Safor
Les persones locals ateses pel CDR La Safor amb necessitat d’un lloguer i una situació de vulnerabilitat greu o incipient no són, ni de lluny, la totalitat de persones que tenen esta necessitat a la comarca, pel que el diagnòstic pot ser encara més greu del que s’assenyala.
És ben segur que tampoc és el primer any que passa açò, que no existeix oferta de lloguer no turística en els pobles de la comarca, però sí és un dels anys més complicats per a l’economia familiar de la majoria d’habitants de la Safor, d’Espanya i de tota Europa.
La pujada dels preus de tots els productes i materials, de bàsics com l’alimentació o l’energia elèctrica, el gas i la benzina, més l’encariment de molts altres serveis, estan provocant un empobriment progressiu de la població que redueix les opcions per accedir a drets bàsics com l’habitatge, sobretot als pobles, ja que a les ciutats hi ha molta més oferta.
Amb este context englobant la problemàtica exposada, des del CDR La Safor es volen llançar les següents preguntes: com fem per convéncer als propietaris perquè posen l’habitatge a disposició a través del lloguer? Com podem evitar que desaparega l’oferta de lloguer a preus accessibles durant l’època estival?
La regulació dels preus del lloguer podria ser una solució, però no està a les nostres mans, li correspon a l’Estat. Les ajudes a impagaments de lloguer, les bonificacions a qui pose el pis en lloguer o altres mesures ja existents per a propietaris, si estigueren millor treballades per part de l’administració pública, podrien suposar un revulsiu en qüestió d’habitatge a la comarca de la Safor i als llocs on compartisquen esta realitat.
La qüestió és facilitar l’habitabilitat, la qualitat de vida i, sobretot, la disponibilitat d’habitatge als pobles, sovint exposats i afectats per diversos processos de despoblament.
La Mancomunitat de Municipis de la Safor i el CDR la Safor estudien vies de col·laboració per a ajudar a joves vulnerables
La Presidència de la Mancomunitat es va reunir fa uns dies amb les responsables del Centre Desenvolupament Rural la Safor, a fi de trobar línies de col·laboració dins de l’Àrea de Benestar Social encaminades a l’ajuda a la població jove vulnerable i en risc d’exclusió social.
El CDR va presentar el projecte de BIOCURES (Biocuidados): NOUS MODELS DE CURA PRESTATS PER LA COMUNITAT, CENTRATS EN LA PERSONA, EN ENTORNS RURALS i veure la possibilitat de signar un conveni de col·laboració amb l’entitat. Aquest projecte es tracta d’un Programa d’àmbit estatal subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 emmarcat dins dels Fons Europeu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que impacta de ple en el pla de xoc per al reforç de les polítiques d’igualtat i inclusió.
És un projecte d’actuació estatal en diferents municipis amb diversa població destinatària, però dins l’àmbit local se centrarà amb joves en risc d’exclusió per previndre la institucionalització.
El CDR la Safor va explicar a la Presidència de la Mancomunitat el projecte BIOCURES que utilitza la metodologia d’intervenció centrada en la persona mitjançant plans de vida personalitzats, en quin moment estem i què necessita el projecte de l’administració publica.
El CDR la Safor va demanar suport a la Mancomunitat amb la difusió i el treball en xarxa per formar part d’un espai de coordinació entre les professionals de la Mancomunitat de l’àmbit social per fer derivacions de possibles participants i seguiment dels seus plans de vida. Per la seua part, la Mancomunitat va mostrar molt d’interés en el projecte i la possibilitat de signar l’acord de col•laboració entre ambdues entitats.
Sessió informativa sobre itineraris d’acompanyament a persones emprenedores i subvencions
El CDR La Safor durà a terme una sessió informativa, dijous 22 de setembre a les 18:30h, a l’espai del CDR la Safor de Rafelcofer (carrer Major, 7), en la qual es presentaran els itineraris d’acompanyament a persones emprenedores i s’assessorarà en la petició d’ajudes i subvencions.
Des de l’àrea d’Orientació Laboral s’han dissenyat diferents línies d’acompanyament per a nous projectes o per a la millora de negocis ja existents en els municipis rurals de la comarca. En aquesta sessió, els diferents participants presentaran les seues idees i projectes i analitzaran quin és el següent passe a realitzar.
Aquest acompanyament ajudarà a dissenyar l’estratègia del projecte, com millorar la visibilització, els temps per a la seua posada en marxa, anàlisi de riscos que puguen sorgir per a anticipar-se a ells i disseny de nou productes i serveis.
A més, es comptarà amb la participació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies perquè assessoren els interessats en la petició d’ajudes i subvencions públiques.
Si estàs interessat pots demanar més informació al correu olaboral2@fpsafor.com o al telèfon 681944621, o directament inscriure’t en el següent link i acudir a la sessió.
T’hi esperem.
Nou curs de valencià a Ròtova per aprendre a llegir i escriure en la nostra llengua
El CDR la Safor, a través d’una ajuda de la Conselleria d’Educació per al foment del valencià, inicia un curs dirigit a tota la població que vulga aprendre a llegir i escriure en valencià. El curs, que és debades, comença dijous 15 de setembre.
Els dilluns i dijous, de 9.30 a 11.30h, al Centre Social de Ròtova.
No cal inscripció prèvia. Acudiu a les classes directament.
La Diputació de València col·labora amb Coceder i el CDR la Safor en el programa per la igualtat de tracte en entorns rurals
La diputada de Diversitat, Dolors Gimeno, es reunix amb el president de COCEDER, Juan Manuel Polentinos, i la coordinadora del CDR la Safor, Blanca Llorca, per estudiar les accions conjuntes en prevenció de delictes d’odi.
La Diputació de València, a través de l’àrea de Diversitat, i amb la col·laboració de COCEDER (Confederació de Centres de Desenvolupament Rural), subvenciona un programa per a la igualtat de tracte, la no-discriminació i la prevenció de delictes d’odi en la població rural en la comarca de la Safor.
En una reunió mantinguda entre la diputada de Diversitat, Dolors Gimeno, i els representants de les entitats, el president de COCEDER, Juan Manuel Polentinos, exposà que segons les dades de l’informe d’evolució dels delictes d’odi de 2020, el total d’incidents d’odi a l’Estat és un 17% inferior a l’any anterior, però amb un augment de delictes contra persones amb discapacitat amb un increment del 62%, cap a la població gitana amb 57% i discriminació per sexe o gènere amb un 43% més.
A la Safor, el CDR de la comarca organitza tallers i xarrades als centres educatius i és l’entitat la que treballa especialment el món rural amb un treball amb les víctimes de delictes o discursos d’odi a través del programa que es va posar en marxa en 2020 a l’Oficina per a la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la prevenció dels Delictes d’Odi. L’objectiu és atendre a víctimes de discriminació i fer una tasca de sensibilització, sobretot en la població jove de la Safor a través de tallers dinàmics als instituts de Secundària dels municipis de la comarca.
Gràcies a l’ajuda de la Diputació de València, en 2022 se celebrarà una conferència sobre delictes d’odi, una campanya en positiu sobre el bon tracte i formació al professorat sobre igualtat.
Estes ajudes s’emmarquen dins l’acord de coordinació interinstitucional entre la Diputació i la Generalitat Valenciana de 2021 per ajudar a associacions en matèria d’igualtat de tracte i no discriminació, objectius que es desenvolupen dins del pla de subvencions de la delegació de Diversitat de la Diputació.
CDR la Safor 