El nou paradigma agroforestal derivat dels processos socioeconòmics actuals té com a resultat una nova dimensió del règim d’incendis forestals amb una tendència cap a grans incendis forestals (GIF) cada vegada més devastadors sobre els quals els mitjans d’extinció tenen una finestra d’actuació molt reduïda.
Aquesta situació posa de manifest que l’estructura territorial és fonamental per a què aquesta finestra d’actuació siga més ampla. En aquest sentit l’administració competent en la planificació forestal porta implementant mesures preventives que difícilment es mantenen i que en freqüència són qüestionades pels impactes que generen. Com a resultat, les noves propostes s’encaminen a una configuració en mosaic del paisatge, amb una atenció especial a pràctiques sostenibles vinculades al territori.
Els usos tradicionals dels sistemes forestals són una ferramenta útil per les nombroses externalitats positives, especialment en la prevenció d’incendis forestals. En aquest sentit la pràctica sostenible de la ramaderia extensiva és de molta utilitat a l’hora de controlar el volum de vegetació en àrees on els serveis d’extinció poden tenir millor capacitat d’actuació front a un incendi forestal. D’acord amb experiències amb suficient recorregut en aquest camp, com és la RAPCA d’Andalusia, aquesta pràctica és més econòmica i més sostenible que l’ús de maquinària per als tractaments silvícoles prescrits.
Infraestructures programades pels instruments de planificació que requereixen de tractaments silvícoles i infraestructures ramaderes a la comarca de la Safor. Elaboració pròpia.
Mitjançant el present estudi, el CDR la Safor ha identificat les infraestructures de prevenció d’incendis forestals planificades per les diferents administracions a la comarca de la Safor, així com els recursos ramaders disponibles per a dur a terme la ramaderia extensiva vinculada a la prevenció d’incendis forestals. Amb la metodologia aplicada s’ha optés un potencial elevat i mitjançant un anàlisi DAFO hem esbossat les possibles línies d’actuació per a la implementació d’aquesta efectiva pràctica a la Safor així com per a investigacions futures.
Aquest estudi, que es presentarà en les pròximes setmanes, està subvencionat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Gràcies als ajuntaments d’Almoines, Beniarjó, el Real de Gandia, Potries, Ròtova, Palmera, Palma de Gandia, Piles i Xeraco el CDR la Safor repartix vals d’aliments a 54 famílies durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, per a comprar a les botigues locals.
Aquesta col·laboració permet que 156 persones (73 de les quals són menors d’edat) de la Safor continuen reben una ajuda per a comprar aliments bàsics.
El programa d’atenció urgent i inclusió social de les persones més desfavorides de la comarca de la Safor està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
Dimecres 30 de novembre el CDR la Safor reunirà a la Casa de la Cultura de Bellreguard dos experts en discursos excloents: el valencià Miquel Ramos i la sevillana Pastora Filigrana. La idea és traçar discursos alternatius als de l’extrema dreta i discriminatoris.
L’acte començarà a les 19h i serà conduït per Natàlia de Ancos, tècnica de l’Oficina per la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la prevenció dels Delictes d’Odi.
Aquesta conversa està subvencionada per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Diputació de València. I compta amb la col·laboració de l’àrea de Cultura Democràtica de l’Ajuntament de Bellreguard.
MIQUEL RAMOS
És periodista i investigador especialitzat en extrema dreta, delictes d’odi i moviments socials. Llicenciat en Ciències de la Informació i amb un màster de sociologia i antropologia de la Universitat de València. Acaba de publicar el llibre Antifeixistes. El podeu seguir a Twitter.
PASTORA FILIGRANA
És una advocada laboralista, sindicalista, feminista, articulista i activista pels drets humans d’origen gitano. Ha publicat Desafío, el virus no es el único peligro i El pueblo gitano contra el sistema mundo.Unas reflexiones desde un activismo feminista y anticapitalista. La podeu seguir a Twitter.
Dilluns 7 de novembre el CDR la Safor comença el cicle de xarrades per a les famílies de les participants del projecte de BIOCURES (Biocuidados). Es tractaran temàtiques que siguen d’interés per a l’educació en l’adolescència.
En aquest ocasió hi participarà la psicòloga del CDR, Vicky Bordes, per a parlar sobre els canvis que estan vivint la gent jove en aquesta etapa: canvis emocionals, noves necessitats, prioritats i canvis físics.
“BIOCURES: nous models de cura prestats per la comunitat, centrats en la persona, en entorns rurals” està vinculat al Pla de Recuperació Transformació i Resiliència de la Secretaria d’Estat de Drets Socials, del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, finançat per la Unió Europea – Next Generation EU.
Un any més, el CDR la Safor porta a terme el seu programa d’investigació científica i tècnica de caràcter mediambiental impulsat per la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCECER) i subvencionat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. En aquesta ocasió es desenvolupen tres investigacions relacionades amb el coneixement i la defensa del medi natural i de la seua biodiversitat a la comarca de la Safor.
Una d’aquestes investigacions està relacionada amb la diversitat d’aus de la Marjal de la Safor, la qual va patir un incendi al novembre de 2016 i es desconeixen quines van ser les seues conseqüències ecològiques.
Exemplar de Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) anellat a la Marjal de Safor. Autor: Pau Lucio.
La Marjal de la Safor es considera una de les zones humides litorals d’aigua dolça més ben conservades al País Valencià, raó per la qual compta amb nombroses figures de protecció. Tot i el seu valor ambiental, la informació disponible sobre la seua comunitat d’aus és molt escassa, s’indica únicament aquelles espècies de què es té constància de la seua presència, però sense més informació de paràmetres tan rellevants com la seua abundància, riquesa, diversitat o tendències poblacionals. A més a més, es desconeix com la seua comunitat d’aus podria estar variant al llarg del temps davant diferents pressions o impactes, com el canvi climàtic o els incendis.
Per tant, amb aquesta investigació es pretén analitzar dades obtingudes a partir de l’anellament científic d’aus recopilades a la Marjal de la Safor durant la darrera dècada. L’anàlisi d’aquestes dades permetrà conèixer la composició i tendència temporal de la comunitat d’aus davant diferents pressions ambientals, així com proposar mesures per a la seua gestió sostenible que maximitze els serveis ecosistèmics que l’espai aporta a la ciutadania.
Aquesta investigació es du a terme per Virginia Garófano i Pau Lucio, investigadors del Campus de Gandia – UPV. Els resultats seran publicats en un informe i presentats públicament a l’Escola FP la Safor de Beniarjó al mes de desembre.
Marjal de la Safor amb el Massís del Mondúver al fons. Autora: Virginia Garófano.
El 2021 el 30,6% de la població a la Comunitat Valenciana es troba en risc de pobresa i/o exclusió social, és a dir 1,55 milions de persones, de les quals 559.404 estan en pobresa severa.
La pobresa severa s’ha reduït intensament a Cantàbria (-2,7 punts percentuals; -31%), Catalunya (-2,3 punts percentuals; -25%) i la C. Valenciana (-2,3 punts percentuals; -17 ,5 %).
La Privació Material i Social Severa és del 7,6% i arriba a 384.418 persones a la Comunitat Valenciana el 2021, davant l’11,5% i 577.874 persones a les quals va afectar durant el 2020.
El 2021, la taxa de privació material i social severa arriba al 8,3% de la població a Espanya, i a escala autonòmica ha baixat notablement a Navarra (un 42,4 %) i a la Comunitat Valenciana (un 36,1 %, o el que és el mateix 3,9 punts percentuals).
L’EAPN Espanya i l’EAPN C. Valenciana (European Anti-poverty Network / Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa) indiquen que el 2021 el risc de pobresa i/o exclusió social (indicador AROPE-At Risk of Poverty and Exclusion) ha afectat el 30,6% de la població a la C. Valenciana, això és a 1.547.790 persones. Això suposa un increment de 0,9 punts respecte a l’any passat, quan es va situar en el 29,7%, cosa que afegeix 46.000 noves persones al total a AROPE. L’augment és pràcticament igual que el registrat a nivell estatal, que ha estat de 0,8 punts percentuals; no obstant, la valenciana es manté com la sisena comunitat autònoma amb més taxa AROPE, amb 2,6 punts més que la mitjana de les autonomies.
Totes aquestes dades suposen una millora respecte al 2015, designat any de control de l’Agenda 2030 i en què l’indicador AROPE va ser del 33,2%. En comparació amb aquest any, l’AROPE va disminuir en 2,6 punts percentuals, un 7,6%, fet que va fer baixar unes 105.799 persones del risc de pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana. Això no obstant, aquesta millora ha de ser matisada perquè la població està lluny, encara, de retornar als nivells anteriors a la primera crisi. En aquest sentit, la comparació amb l’any 2008 dóna un increment de 2,8 punts percentuals.
L’indicador AROPE del 2021 s’ha realitzat tenint en compte elements de renda del 2020, per la qual cosa recull l’impacte social de la pandèmia. Aquest indicador es mesura tenint en compte tres elements: la Taxa de risc de pobresa, la Privació Material i Social Severa (PMSS) i la Baixa Intensitat de Treball a les Llars (BITH).
I segons els elements de renda del 2020, la taxa de risc de pobresa se situa en el 25,1% i afecta 1.271.689 persones a la C. Valenciana, de les quals 559.404 estan en pobresa severa, cosa que significa que viuen a llars amb ingressos inferiors a 530 euros mensuals per unitat de consum. Per al cas d’una família amb dos adults i dos menors vol dir sobreviure amb menys de 278 € mensuals per persona, una situació que afecta l’11,1% de la població valenciana.
Aquesta xifra de pobresa severa suposa un descens de 2,3 punts percentuals, equivalent a un 17,5 %, respecte a les dades de l’any passat. Amb aquest descens es produeix una significativa reducció de la diferència amb la taxa estatal que està al 10,2%. La pobresa severa s’ha reduït intensament a Cantàbria (-2,7 punts percentuals; -31%), Catalunya (-2,3 punts percentuals; -25%) i la C. Valenciana (-2,3 punts percentuals; -17 ,5 %).
D’altra banda, la pobresa severa ha augmentat a la C. Valenciana 0,7 punts des del 2015 (un 6,3 %), any de control de l’Agenda 2030, i 1,5 punts des del 2008 (un 15,7%) .
L’indicador de la taxa AROPE que sí que recull dades precises del 2021, ja que les enquestes es realitzen entre setembre i desembre del 2021, és la Privació Material i Social Severa (PMSS). En el cas de la PMSS la reducció el 2021 va ser de 4,3 punts percentuals, l’equivalent a un 36% respecte al 2020. Això ha permès situar a la Comunitat Valenciana 0,7 punts per sota de la mitjana d’Espanya i passar de ser l’autonomia amb més PMSS a ser la quarta.
La PMSS afecta actualment el 7,6% de la C. Valenciana i arriba a 384.418 persones al nostre territori el 2021, davant l’11,5% i 577.874 persones a les quals va afectar durant el 2020. La PMS és un indicador de carència, de dificultat per consumir alguns productes concrets bàsics que es defineixen a nivell europeu i suposa una vulnerabilitat molt greu per a les persones afectades.
El 2021, la taxa de privació material i social severa arriba al 8,3% de la població a Espanya, i a escala autonòmica ha baixat notablement a Navarra (un 42,4 %) i a la Comunitat Valenciana (un 36,1 %, o el que és el mateix 3,9 punts percentuals).
Respecte al 2015, any base de l’Agenda 2030, la taxa va baixar en 6,8 punts percentuals; no obstant això, es pot apreciar una pèrdua molt més elevada de la qualitat de vida si es compara respecte a l’any 2008, anterior a la crisi econòmica, atès que és 4,8 punts més gran de la que es registrava l’any 2008.
Finalment, el 47,8% de la població experimenta dificultats per arribar a final de mes, per la qual cosa es manté estable respecte al 2020 -amb una variació de només 0,1 punts menys-. Tot i això, baixa significativament el nombre de persones que arriben amb molta dificultat a final de mes, que passa del 10,7% al 7,8%.
Aquestes són algunes de les dades que s’extreuen del XII Informe L’Estat de la Pobresa. Seguiment dels indicadors de l’Agenda UE 2030. 2015-2022, presentat avui en el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa que es commemora el 17 d’octubre.
La presidenta de l’EAPN Comunitat Valenciana-Xarxa per la Inclusió, Lola Fernández, urgeix a seguir millorant la coordinació entre administracions europea-estatal-autonòmica-local i entre conselleries, i també amb el Tercer Sector d’Acció Social per optimitzar les eines , estratègies i formes de treball en la lluita contra la pobresa.
Lola Fernández defensa la utilitat de l’Estat de Benestar: “Les polítiques implementades a l’Escut Social van ser molt importants i van controlar l’efecte de l’impacte social de la pandèmia. Hi ha 300.000 persones més en risc de pobresa i exclusió a tot l’Estat a causa, en part, de la pandèmia, però aquest increment important de la pobresa i/o exclusió no s’acosta al previst inicialment per molts indicadors que sense tenir en compte la resposta de les administracions auguraven un increment d’1,5 milions de persones. L’escut social, això és la resposta de tots els nivells de les administracions públiques des de la Unió Europea fins a l’administració local, ha tingut com a resultat un menor increment de la taxa AROPE de l’esperat a Espanya i a la C. Valenciana”.
“Molts indicadors de la taxa AROPE han millorat respecte al 2015, però encara estem molt per sota de les condicions de vida d’abans de la crisi econòmica del 2008, ia aquest ritme d’increment de la taxa AROPE correm el seriós perill de no arribar tampoc als objectius de l’Agenda 2030 marcats per la Unió Europea” adverteix la presidenta de l’EAPN CV.
Instruments com l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Valenciana d’Inclusió s’han de coordinar de la manera més eficaç possible i han de millorar-ne la gestió per arribar a totes les persones que a la C. Valenciana ho necessiten. I assenyala que en aquest procés de coordinació, també amb les entitats d’acció social, hi continua havent molt de marge de millora.
La presidenta de l’EAPN CV apunta que cal tenir més ambició en la cobertura i més generositat en les quanties. “Aquestes ajudes -indica- han de treure totes les llars de la pobresa severa, han de tenir complementarietat amb les rendes del treball i s’han de complementar amb ajudes per a l’accés a l’habitatge i altres serveis. Actualment, més del 34% de les persones en risc de pobresa i/o exclusió social a Espanya estan ocupades; l’ocupació i els itineraris d’inserció només resolen parcialment la pobresa, per això són molt necessàries les polítiques que asseguren unes rendes mínimes”, ha advertit.
Així mateix, ha posat èmfasi que cal reduir la burocratització, han de ser ajudes més eficaces i han de tenir component de lluita contra la bretxa digital. Lola Fernández insisteix en la harmonització necessària del treball de les entitats d’acció social i els serveis socials per optimitzar els esforços en matèria d’inclusió. .
I conclou: “La pobresa és una decisió política. Hem d’establir polítiques a mitjà termini per eradicar-les, però no ens podem oblidar de l’emergència de moltes famílies que necessiten una resposta avui. Hem vist que el creixement del PIB i de l’ocupació són importants però insuficients, hi ha altres qüestions que influeixen en la reducció de la pobresa com són la redistribució de la riquesa, les polítiques d’ocupació inclusiva, el salari i l’ocupació decents, serveis socials de qualitat , el repartiment més igualitari de les recuperacions tant en termes de sexe com de territoris, una fiscalitat justa que faci factible la inversió social equitativa i un percentatge significatiu dels Fons Europeus per combatre la pobresa i l’exclusió social”.
La reunió va concloure amb la necessitat d’interpel·lar a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat per abordar cara a cara aquesta problemàtica i com afecta a la vida de les persones
El passat 15 de setembre diverses associacions de la comarca que treballen en l’àmbit de la salut mental, entre elles ASAEM, el Col·lectiu Obertament i treballadores dels programes SASEM de la Mancomunitat i de l’àrea de salut mental de Gandia, així com el CDR La Safor com a entitat que treballa en programes d’acció social i comunitària, es reuniren en el centre social Joan Climent de Gandia per parlar de la problemàtica del transport públic als pobles de la Safor.
Aquestes entitats abordaren la problemàtica des de la visió dels municipis menuts, ja que el transport públic a ciutats com Gandia o Oliva sí que hi ha un servei mitjanament digne. En aquest sentit, les persones amb problemes de salut mental o en situacions de risc i d’exclusió social que viuen als pobles de la comarca patixen més dificultats a l’hora d’accedir a serveis públics bàsics i en la seua autonomia personal ja que no existeix un transport públic regular en la comarca que en facilite l’accés.
La reunió va ser convocada per l’Associació de la Safor d’Ajuda a Malalts Mentals (ASAEM) ja que duien prou temps evidenciant, a través de diferents realitats que els arriben des de serveis socials i d’altres recursos comunitaris i associatius, el problema conjunt que afecta a tots els pobles de la comarca: el transport públic. Durant la reunió totes les treballadores de diferents serveis allà presents constataren aquesta realitat.
Des del CDR La Safor destaquen la perspectiva de les persones que atenen que viuen als pobles de la comarca i es troben en risc d’exclusió social (joves en risc d’exclusió, víctimes de violència de gènere, víctimes de discriminació, persones en el llindar de la pobresa, amb problemes d’addicció, etc), ja que són els perfils que més patixen les mancances en el transport públic per tot el que açò suposa a l’hora d’accedir a serveis com la sanitat, l’educació, acudir al lloc de treball o a altres recursos.
La reunió va concloure amb la decisió conjunta d’escriure una carta a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat Valenciana, dirigida a la seua presidenta, Rebeca Mariola Torró Soler, per demanar-li una reunió cara a cara des d’on abordar seriosament aquest problema i trobar una solució conjunta.
El CDR la Safor, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarj, organitza una caminada dirigida a les persones majors amb l’objectiu de fer activitat física i, al mateix temps, incentivar la socialització de les persones que hi participen.
La ruta ix des del Centre Social de Beniarjó (plaça del Palau), a les 9.30h, i arriba a la platja de Potries (riu Serpis) per camins del termes municipals de Beniarjó, Beniflà i Potries. La cita és divendres 14 d’octubre.
Aquesta activitat forma part de les activitats del programa d’Envelliment Actiu i Saludable del CDR la Safor, subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
CDR la Safor 