El CDR la Safor va atendre 38 famílies de la comarca en la compra d’aliments durant 2021

El CDR la Safor va atendre 38 famílies de la comarca en la compra d’aliments durant 2021

Gràcies al programa d’atenció urgent i inclusió social de les persones més desafavorides, el CDR la Safor va ajudar en la compra d’aliments de primera necessitat a 38 famílies de la comarca, el que equival a 97 persones ateses dels municipis de Beniarjó, Almoines, el Real de Gandia, Vilallonga, Palma i Potries. Les persones participants tenen cada mes un val de compra per a gastar als comerços locals.

A més, s’ha ajudat a 2 famílies en el pagament de rebuts llum, i a 3 famílies en la compra de bombones de butà per a fer front a la pobresa energètica.

En 2021, aquest programa ha posat èmfasi en atendre les necessitats educatives dels menors d’edat. Per això, 8 menors d’edat han estat atesos en la compra de roba esportiva i material educatiu (llibres, llibretes, bolígrafs…).

I per primera vegada, l’alumnat de l’escola FP la Safor i els participants del programa han fet tasques de voluntariat en el banc d’aliments de l’associació Almoines Solidària.

El programa d’atenció urgent està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. I també té el suport econòmic de la Fundació Espadaña i dels ajuntaments del Real de Gandia i de Beniarjó.

El programa pilot HIVERNACLE conclou amb l’apoderament de les dones rurals

El programa pilot HIVERNACLE conclou amb l’apoderament de les dones rurals

El programa pilot HIVERNACLE ha sigut durant 2021 un espai de creixement i desenvolupament personal, on s’ha enfortit les capacitats personals i l’apoderament d’un grup de dones rurals de la comarca de la Safor.

Utilitzant el símil de l’HIVERNACLE, el CDR la Safor ha treballat en tres línies estratègiques o espais diferents de desenvolupament personal, grupal i comunitari: 

Durant la primera fase (enfortir les arrels) es va configurar un grup de suport amb 10 participants. En aquesta etapa,  acompanyades per una psicòloga i una facilitadora, el grup de dones va treballar la cohesió de grup, la indagació creativa sobre els propòsits del grup, autoconcepte, rols de gènere, intel·ligència emocional i comunicació assertiva i no violenta. El resultat ha sigut positiu per a l’apoderament individual i grupal. Les participants han tingut un rol actiu i protagonista dins del projecte. A petició del grup, l’acompanyament psicològic va continuar realitzant-se de forma individual durant tot el període del projecte per tal de treballar les històries de vida. També s’ha continuat realitzant sessions de facilitació grupal a petició de les participants per a la gestió emocional i resolució de conflictes. 

Durant la segona etapa (fer créixer  el tronc i les branques), les participants han fet tallers prelaborals, informàtica, taller de vídeo currículum i taller de drets laborals. Complementant açò algunes passen a ser ateses pel servei individual d’orientació laboral que el CDR la Safor posa a disposició de totes les participants per tal de elaborar currículums actualitzats i preparar entrevistes de treball. Com a resultat les dones s’inscriuen en diverses ofertes de treball i s’aconseguixen les primeres 3 insercions laborals.  En aquesta etapa també es realitza la formació específica en Animació de Grups. En aquest formació es fonamental per a pujar un grau més el nivell de participació del grup, Al acabar aquesta etapa aconseguim 3 noves insercions formatives.

L’última etapa (fer créixer nous brots) s’ha preparat una campanya de sensibilització on les dones participants adquireixen el rol d’educadores populars, passant a ser voluntàries del CDR la Safor. Amb les seues històries de vida, i mitjançant la tècnica de les Biblioteques Humanes, aconseguim sensibilitzar a professionals i futurs professionals de la intervenció social sobre els estereotips, discriminacions i prejudicis, que pateixen les persones en situació d’exclusió i portar a debat la necessitat de replantejar-se la pràctica de la intervenció social. En total participen 80 persones. 

Programa subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó.

Els tallers d’igualtat de tracte del CDR la Safor arriben a 219 alumnes de secundària de la Safor

Els tallers d’igualtat de tracte del CDR la Safor arriben a 219 alumnes de secundària de la Safor

L’Oficina per la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la prevenció dels Delictes d’Odi ha fet en 28 tallers als instituts de secundària de la Safor, en concret a l’IES Vall de la Safor de Vilallonga, IES Joan Fuster de Bellreguard, IES Veles e Vents del Grau de Gandia i a l’escola FP la Safor de Beniarjó durant l’any 2021. En total, 219 alumnes de la comarca hi han participat als tallers que servixen per previndre les situacions de discriminació que patixen col·lectius vulnerables (com les persones migrants, d’ètnia gitana, les majors, les sense sostre, lgtbi…).

A més dels tallers, l’Oficina per la Igualtat de Tracte ha presentat d’ofici dues denúncies: una per una pintada xenòfoba en una paret, i l’altra per un missatge sexista en un local. També ha atés de manera integral dues víctimes de discriminació. En un dels casos ha fet una mediació entre les parts.

L’Oficina per la Igualtat de Tracte ha publicat de manera periòdica notícies i informacions sobre situacions de discriminació a les xarxes socials per previndre-les i animar a denunciar-les.

Este programa està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana.

Més informació ACÍ.

Visita a La Niuada, centre d’emprenedoria social (Benlloc- Plana Alta)

Visita a La Niuada, centre d’emprenedoria social (Benlloc- Plana Alta)

El CDR la Safor va organitzar una eixida de camp per conéixer de primera mà la creació d’empreses amb una finalitat social i cooperativa. En primer lloc, es va visitar La Niuada, un centre d’emprenedoria social en la Plana Alta. Després, el celler Mas de Rander, on es va fer un tast de vins i productes de la zona i de proximitat gràcies a Terrenae (xarxa de productors i experiències rurals).

Després de dinar, vam participar en la III Mostra d’Empreses, on Joanrojeski (cooperativa estudi de disseny gràfic i de productes) va explicar l’aposta per la interccooperació, l’associacionisme i l’economia del bé comú. Per altra banda, també van parlar Jordi Benagues de la Formatgeria Artesana La Planeta, el qual fa de pastor de 130 ovelles, elaborador de formatges i venedor.


Aquesta activitat forma part de la Setmana de l’Emprenedoria Rural i del programa de sensibilització i conscienciació sobre el despoblament, subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

Una faixa filtre vegetal de 20 metres d’ample pot reduir un 94% l’entrada de sediments al riu Serpis

Una faixa filtre vegetal de 20 metres d’ample pot reduir un 94% l’entrada de sediments al riu Serpis

També disminuïra entre un 80 i un 84% l’entrada de compostos nitrogenats i fosfatats.

Paula Lucía-Núñez, graduada en Enginyeria del Medi Ambient per la Universitat Politècnica de Madrid, va presentar a Beniarjó el treball d’investigació sobre l’eficàcia de les faixes filtre en el control de la contaminació del riu Serpis. Les conclusions de la investigació són molt clares: la instal·lació d’una faixa filtre d’uns 20 metres d’ample aconseguiria reduir un 94% l’entrada de sediments al llit del Serpis, i aproximadament entre un 80 i un 84% l’entada de compostos nitrogenats i fosfatats.

A més, segons Paula Lucía, “la implementació de les faixes filtre en les vessants pròximes al riu Serpis no només ajudaria a la retenció de sediments i degradació natural dels contaminants, a la prevenció de l’arribada d’aquests contaminants a les aigües subterrànies i als ecosistemes aquàtics, sinó que també tindria altres beneficis sobre les comunitats biològiques de l’ecosistema fluvial i proporcionaria nombrosos serveis ecosistemàtics a la ciutadania de la comarca.

És una alternativa verda amb un cost molt baix. Si s’actuara sobre els 17 bancals que fiten directament amb el llit del riu (unes 3,5 hectàrees), el cost seria aproximadament d’uns 20.000 euros, ja que es tracta de plantar espècies lleguminoses (per exemple, el trèvol pudent o el tàrrec).

Aquesta investigació ha estat subvencionada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

ACÍ PODEU LLEGIR I DESCARREGAR LA INVESTIGACIÓ

Setmana de l’Emprenedoria Rural 2021

Setmana de l’Emprenedoria Rural 2021

Economia Social, Cooperativisme i Gènere

Dilluns 29 de novembre
Introducció a l’Economia Social per Rubén Malonda, consultor d’entitats de l’economia social.
16.30h, escola FP la Safor de Beniarjó

Dimecres 1 de desembre
Cooperativisme per Pep Albors (FEVECTA).
16.30h, escola FP la Safor de Beniarjó

Dijous 2 de desembre
Eixida de camp. Visita a la Niuada, centre d’emprenedoria social a Benlloc (Plana Alta).
Eixida a les 8h. Activitat gratuïta (autobús i degustació). INSCRIPCIÓ

Activitats subvencionades pel Ministeri Drets Socials i Agenda 2030. Amb la col·laboració de l’Escola FP la Safor de Beniarjó.

Biblioteques humanes: dones amb històries de vida que transformen

Biblioteques humanes: dones amb històries de vida que transformen

Les dones que durant l’any 2021 han participat al projecte HIVERNACLE del CDR la Safor estan preparant les biblioteques humanes per compartir les seues històries amb professionals socials, alumnat d’FP i públic interessat durant els mesos de novembre i desembre.

El projecte HIVERNACLE està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó.

Què són les biblioteques humanes? Aquesta tècnica consisteix en  la transmissió d’històries personals com a eina per a la transformació social i apoderament personal. El procés transformador comença amb les històries que les persones conten sobre les seues vides quotidianes. Freire (1972) parla de “nomenar el món per a canviar-lo”. “A través de contar històries no solament transmetem cultures i realitats, però amb comptar, recomptar i escriure històries, creem contra narratives que proporcionen un camí cap a la transformació” (Ledwin i Springett – Participatory Practice). 


Quan escoltem amb respecte les històries d’uns altres, estem creant la base per al diàleg crític i les relacions mútues de confiança. En el procés de diàleg i reflexió, quan analitzem d’una forma crítica les històries que contem, trobem la clau a les opressions que patim.

El ser emocional, intel·lectual, físic i espiritual està integrat en el procés, la qual cosa és molt important per a persones que viuen en una situació on el seu sentit de “ser” es troba vulnerat. La història oral és familiar i valorada en moltes cultures africanes i llatines. Amb aquestes eines les persones tenen la possibilitat d’analitzar la societat i la seua relació amb ella, i fer que les seues veus arriben lluny.

Presentació de la investigació sobre l’eficàcia de les faixes filtre en el control de la contaminació del riu Serpis

Presentació de la investigació sobre l’eficàcia de les faixes filtre en el control de la contaminació del riu Serpis

Divendres 12 de novembre

18.30h, a l’escola FP la Safor

A càrrec de Paula Lucía Núñez, graduada en Enginyeria del Medi Natural per la Universitat Politècnica de Madrid

Investigació subvencionada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

La presentació es podrà seguir en línia ací: https://meet.jit.si/CDRlaSafor

La contaminació difusa del riu Serpis és una de les principals problemàtiques ambientals i que determinen el seu mal estat ecològic. Aquesta contaminació és conseqüència de l’ús excessiu dels compostos químics agrícoles (plaguicides i fertilitzants) que, alhora, són fàcilment arrossegats fins a l’aigua com a conseqüència de la proximitat existent entre les terres agrícoles i la llera.

Aquesta investigació ha tingut com a objectiu modelitzar les “vessants tipus” existents al riu Serpis al seu pas per la comarca de la Safor mitjançant el model RUSLE2, el qual permet analitzar el funcionament sedimentològic dels vessants propers a una massa d’aigua. Es van definir i identificar tres tipologies de vessant: vessant cultivat amb presència d’una orla de vegetació ripària, vessant cultivat sense presència d’una orla ripària i vessant cultivat a terrasses, comunament, sense orla de vegetació de ripària. Per a cadascuna s’han obtingut diferents resultats relatius a la generació i l’emissió de sediments a la llera; entre els quals es trobarien també part dels contaminants que interessa reduir mitjançant l’ús de les faixes filtre. Aquestes consisteixen en bandes de vegetació capaces de reduir l’escorriment i afavorir la sedimentació, evitant així la contaminació de l’aigua. Un cop identificada la tipologia de vessant que presenta més resultats erosius, s’han identificat tots els tipus de vessants de la comarca amb característiques similars a la vessant tipus modelitzada. Així mateix, s’han recopilat les referències cadastrals d’un conjunt de 17 parcel·les situades prop del riu, amb l’objectiu de facilitar una hipotètica actuació de rehabilitació a la comarca, prioritzant aquelles zones on hi ha més emissió de contaminants a la llera.

Els resultats han indicat que com més gran és la dimensió de la faixa, menor és l’entrada de sediments i contaminants a la llera.

Tallers d’igualtat i noves masculinitats per trencar els rols de gènere intrafamiliars

Tallers d’igualtat i noves masculinitats per trencar els rols de gènere intrafamiliars

El personal tècnic del CDR la Safor està fent tallers d’igualtat i noves masculinitats amb l’alumnat del cicle d’Educació Infantil amb l’objectiu de trencar els rols i estereotips de gènere que limiten l’ocupabilitat de les dones.

L’objectiu d’este programa de Formació i Suport a la inserció sociolaboral de les dones del món rural és la sensibilització familiar en igualtat de gènere, amb especial incidència sobre les dinàmiques intrafamiliars que limiten l’ocupabilitat de les dones si es perpetuen els rols i els estereotips de gènere. Els tallers formen futures educadores en igualtat de tracte i no discriminació, en diversitat efectiva i sexual i en nomes masculinitats. Una de les tasquen que farà l’alumnat és un conte inclusiu.

Aquest programa està finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 a través de l’IFPF estatal.

El número de persones que al País Valencià no poden accedir a consums bàsics augmenta un 140% en 2020

El número de persones que al País Valencià no poden accedir a consums bàsics augmenta un 140% en 2020

L’EAPN España i l’EAPN CV (European Anti-poverty Network / Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa) indiquen que en 2020 el risc de pobresa i/o exclusió social (taxa AROPE-At Risk of Poverty and Exclusion) ha afectat el 29,3% de la població valenciana, això és a 1.475.995 persones.

INFORME ESTAT DE LA POBRESA

Aquesta dada suposa l’augment en 2,3 punts percentuals respecte a 2019, quan es va registrar una taxa del 27% i va afectar 1.342.143 persones. En termes absoluts, hi ha 133.852 persones més que l’any anterior en risc de pobresa i/o exclusió social al País Valencia. La taxa AROPE de 2020 s’ha realitzat tenint en compte elements de renda de 2019, per la qual cosa encara no recull la magnitud total de l’impacte social de la pandèmia.

Dels 1,47 milions de persones que al País Valencià es troben en risc de pobresa i/o exclusió, 674.000 estan en pobresa severa, cosa que significa que perceben ingressos inferiors a 534 euros al mes. Per al cas d’una família amb dos adults i dos menors significa sobreviure amb menys de 281 € mensuals per persona, una situació que ja afecta al 13,4% de la població valenciana, la qual cosa converteix al País Valencià en la segona autonomia amb la taxa més alta de pobresa severa a Espanya.

L’indicador de la taxa AROPE que sí que recull l’impacte social de la pandèmia, perquè les enquestes es van realitzar entre setembre i desembre de 2020, és la Privació Material Severa (PMS) que també escala del 4,8% en 2019 al 11,5% en 2020. Percentualment és l’increment més rellevant, perquè suposa un augment del 140% en l’últim any i arriba a 577.874 persones al País Valencià enfront de les 239.011 persones que van tindre dificultats en aquest sentit en 2019. És la taxa més alta de totes les Comunitats Autònomes a Espanya. Aquest indicador s’ha incrementat en 15 de les 17 comunitats autònomes en tots els grups i segments analitzats.

La PMS és un indicador de manca, de dificultat per a consumir alguns productes concrets bàsics que es defineixen a nivell europeu i suposa una vulnerabilitat molt greu per a les persones afectades. Al País Valencià aquest indicador s’incrementa en 4,8 punts percentuals (això és un 72%) sobre les dades registrades en 2015, que és l’any que es pren com a referència per a la consecució dels objectius de l’Agenda 2030 i els ODS, la qual cosa combinat amb l’augment de població resulta un increment de 246.000 persones respecte a aqueix any.

Respecte al conjunt d’Espanya, el País Valencià presenta xifres més elevades en tots els ítems de consum bàsic de l’indicador, i s’han de destacar els casos de persones que mostra dificultats per a disposar d’automòbil, menjar proteïnes cada dos dies o tindre ordinador, els percentatges del qual són un 33% més elevats al nostre País.

Respecte a l’any passat tots els ítems han augmentat. Destaquen les persones que no poden mantindre l’habitatge a una temperatura adequada, que s’han duplicat fins arribar al 13,6% de les persones; aquelles que no poden permetre’s un menjar de carn o peix cada dos dies, que quasi ha triplicat els seus valors fins arribar al 7,2% de la població.

Aquests són alguns de les dades que s’extrauen de l’XI Informe ‘L’Estat de la Pobresa. Seguiment de l’indicador de pobresa i exclusió social a Espanya 2008 – 2020, presentat hui en el marc del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa que es commemora el 17 d’octubre.

La presidenta de l’EAPN Comunitat Valenciana-Xarxa per la Inclusió, Lola Fernández, urgeix a la coordinació entre administracions estatal-autonòmica-local i conselleries, i també d’aquestes amb el Tercer Sector d’Acció Social per a millorar eines, estratègies i formes de treball en la lluita contra la pobresa.

En opinió de Lola Fernández, instruments com l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Valenciana d’Inclusió han de coordinar-se de la forma més eficaç possible i han de millorar la seua gestió per a arribar a totes les persones que al País Valencià ho necessiten. I assenyala que en aquest procés de coordinació, també amb les entitats d’acció social, continua havent-hi molt de marge de millora.

La presidenta de l’EAPN CV apunta que s’ha de tindre més ambició en la cobertura i més generositat en les quanties. “Aquestes ajudes -indica- han de traure a les llars de la pobresa severa i ha de servir per a dignificar la vida de les persones, han de tindre complementarietat amb les rendes del treball i han de complementar-se amb ajudes per a l’accés a l’habitatge i a altres serveis”. Així mateix, ha posat l’accent que ha de reduir-se la burocratització, han de ser ajudes més eficaces i han de tindre component de lluita contra la bretxa digital.

Lola Fernández insisteix en la necessària harmonització del treball de les entitats d’acció social i els Serveis Socials per a optimitzar els esforços en matèria d’inclusió: “Les entitats d’acció social sense ànim de lucre tenim també una funció pública i treballem diàriament amb les persones que es troben en situació de major vulnerabilitat; en aqueix sentit l’harmonització del treball podria facilitar la necessària coordinació i reduir traves en la identificació i gestió de les ajudes. Insistim a avançar en una Llei del Tercer Sector d’Acció Social de la C.Valenciana que ens reconega com a agent social”.

I conclou: “La pobresa és una decisió política. Hem d’establir polítiques a mitjà termini per a la seua eradicació, però no podem oblidar-nos de l’emergència de moltes famílies que necessiten una resposta hui. En aquesta dècada hem vist que el creixement del PIB i de l’ocupació són importants però no suficients, hi ha altres qüestions que influeixen en la reducció de la pobresa com són la redistribució de la riquesa, les polítiques d’ocupació inclusiva, el salari i ocupació decents, serveis socials de qualitat, el repartiment més igualitari de les recuperacions tant en termes de sexe com de territoris, una fiscalitat justa que faça factible la inversió social equitativa i un percentatge significatiu dels Fons Europeus per a combatre la pobresa i l’exclusió social”.