Segons la investigació realitzada per COCEDER i el CDR la Safor sobre la qualitat de les aigües subterrànies en diferents comarques de l’estat espanyol, totes les mostres que es van prendre a la Safor (6) van resultar ser aptes per al consum, sorprén la poca presència de nitrats malgrat trobar-se els punts de mostreig en zones vulnerables per contaminació de nitrats segons diferents normatives (Directiva de Nitrats i Decret 86/2018, de 22 de juny, del Consell). Encara que segons dades de 2018 de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el seguiment de la qualitat química de les masses d’aigua subterrània de la Safor aquestes podrien estar afectades per contaminació de nitrats, les sis mostres recollides van revelar valors baixos tant de nitrats i plaguicides, com d’altres contaminants. Únicament les mostres recollides en La Fontarda – Benifairó de la Valldigna (5.7 mg/l) i en el pou Masalari – Tavernes de la Valldigna (7.2 mg/l) van mostrar valors detectables de nitrats, però molt lluny del valor màxim permés (50 mg/l).
Figura 1: Localització dels sis punts de mostre i extensió de les masses d’aigua subterrànies definides per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Les anàlisis del pou Les Aigües – Oliva i El Pouet – Almiserà van mostrar aigües lleugerament més mineralizades que la resta quant als valors de conductivitat, a més de valors de clorurs lleugerament més elevats, juntament amb el Motor El Valencià – Piles. En concret, el pou Les Aigües – Oliva va mostrar un valor d’amoni lleugerament més elevat que la resta de les mostres, segurament a causa de la seua condició de font natural que dona lloc al riu Bullent o séquia del Vedat. No obstant això, totes les mostres van registrar valors lluny dels llindars permesos i poden considerar-se aigües domèstiques per a ús potable. Aquest fet podria estar a causa de diversos factors:
a) a una creixent conscienciació en l’ús de productes fitosanitaris, especialment en citricultura;
b) a l’augment del reg localitzat (que aplica de manera més puntual i menys difusa els fertilitzants);
c) a l’elevada pluviometria que es va registrar prèvia al període de recollida de mostres, que ha situat els nivells hídrics de 2019 per damunt de la mitjana, contribuint a la recàrrega d’aqüífers i a la dilució de determinats contaminants.
Figura 2. Masses d’aigua subterrànies de la Safor.
Figura 3. Estat quantitatiu, químic i global de les masses d’aigua subterrànies de la Safor recollides en el Pla hidrològic del Xúquer 2015-2021 segons la cartografia de la CHX.
CDR la Safor 