Una faixa filtre vegetal de 20 metres d’ample pot reduir un 94% l’entrada de sediments al riu Serpis

També disminuïra entre un 80 i un 84% l’entrada de compostos nitrogenats i fosfatats.

Paula Lucía-Núñez, graduada en Enginyeria del Medi Ambient per la Universitat Politècnica de Madrid, va presentar a Beniarjó el treball d’investigació sobre l’eficàcia de les faixes filtre en el control de la contaminació del riu Serpis. Les conclusions de la investigació són molt clares: la instal·lació d’una faixa filtre d’uns 20 metres d’ample aconseguiria reduir un 94% l’entrada de sediments al llit del Serpis, i aproximadament entre un 80 i un 84% l’entada de compostos nitrogenats i fosfatats.

A més, segons Paula Lucía, “la implementació de les faixes filtre en les vessants pròximes al riu Serpis no només ajudaria a la retenció de sediments i degradació natural dels contaminants, a la prevenció de l’arribada d’aquests contaminants a les aigües subterrànies i als ecosistemes aquàtics, sinó que també tindria altres beneficis sobre les comunitats biològiques de l’ecosistema fluvial i proporcionaria nombrosos serveis ecosistemàtics a la ciutadania de la comarca.

És una alternativa verda amb un cost molt baix. Si s’actuara sobre els 17 bancals que fiten directament amb el llit del riu (unes 3,5 hectàrees), el cost seria aproximadament d’uns 20.000 euros, ja que es tracta de plantar espècies lleguminoses (per exemple, el trèvol pudent o el tàrrec).

Aquesta investigació ha estat subvencionada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

ACÍ PODEU LLEGIR I DESCARREGAR LA INVESTIGACIÓ

Setmana de l’Emprenedoria Rural 2021

Economia Social, Cooperativisme i Gènere

Dilluns 29 de novembre
Introducció a l’Economia Social per Rubén Malonda, consultor d’entitats de l’economia social.
16.30h, escola FP la Safor de Beniarjó

Dimecres 1 de desembre
Cooperativisme per Pep Albors (FEVECTA).
16.30h, escola FP la Safor de Beniarjó

Dijous 2 de desembre
Eixida de camp. Visita a la Niuada, centre d’emprenedoria social a Benlloc (Plana Alta).
Eixida a les 8h. Activitat gratuïta (autobús i degustació). INSCRIPCIÓ

Activitats subvencionades pel Ministeri Drets Socials i Agenda 2030. Amb la col·laboració de l’Escola FP la Safor de Beniarjó.

Biblioteques humanes: dones amb històries de vida que transformen

Les dones que durant l’any 2021 han participat al projecte HIVERNACLE del CDR la Safor estan preparant les biblioteques humanes per compartir les seues històries amb professionals socials, alumnat d’FP i públic interessat durant els mesos de novembre i desembre.

El projecte HIVERNACLE està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó.

Què són les biblioteques humanes? Aquesta tècnica consisteix en  la transmissió d’històries personals com a eina per a la transformació social i apoderament personal. El procés transformador comença amb les històries que les persones conten sobre les seues vides quotidianes. Freire (1972) parla de “nomenar el món per a canviar-lo”. “A través de contar històries no solament transmetem cultures i realitats, però amb comptar, recomptar i escriure històries, creem contra narratives que proporcionen un camí cap a la transformació” (Ledwin i Springett – Participatory Practice). 

Quan escoltem amb respecte les històries d’uns altres, estem creant la base per al diàleg crític i les relacions mútues de confiança. En el procés de diàleg i reflexió, quan analitzem d’una forma crítica les històries que contem, trobem la clau a les opressions que patim.

El ser emocional, intel·lectual, físic i espiritual està integrat en el procés, la qual cosa és molt important per a persones que viuen en una situació on el seu sentit de “ser” es troba vulnerat. La història oral és familiar i valorada en moltes cultures africanes i llatines. Amb aquestes eines les persones tenen la possibilitat d’analitzar la societat i la seua relació amb ella, i fer que les seues veus arriben lluny.

Presentació de la investigació sobre l’eficàcia de les faixes filtre en el control de la contaminació del riu Serpis

Divendres 12 de novembre

18.30h, a l’escola FP la Safor

A càrrec de Paula Lucía Núñez, graduada en Enginyeria del Medi Natural per la Universitat Politècnica de Madrid

Investigació subvencionada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

La presentació es podrà seguir en línia ací: https://meet.jit.si/CDRlaSafor

La contaminació difusa del riu Serpis és una de les principals problemàtiques ambientals i que determinen el seu mal estat ecològic. Aquesta contaminació és conseqüència de l’ús excessiu dels compostos químics agrícoles (plaguicides i fertilitzants) que, alhora, són fàcilment arrossegats fins a l’aigua com a conseqüència de la proximitat existent entre les terres agrícoles i la llera.

Aquesta investigació ha tingut com a objectiu modelitzar les “vessants tipus” existents al riu Serpis al seu pas per la comarca de la Safor mitjançant el model RUSLE2, el qual permet analitzar el funcionament sedimentològic dels vessants propers a una massa d’aigua. Es van definir i identificar tres tipologies de vessant: vessant cultivat amb presència d’una orla de vegetació ripària, vessant cultivat sense presència d’una orla ripària i vessant cultivat a terrasses, comunament, sense orla de vegetació de ripària. Per a cadascuna s’han obtingut diferents resultats relatius a la generació i l’emissió de sediments a la llera; entre els quals es trobarien també part dels contaminants que interessa reduir mitjançant l’ús de les faixes filtre. Aquestes consisteixen en bandes de vegetació capaces de reduir l’escorriment i afavorir la sedimentació, evitant així la contaminació de l’aigua. Un cop identificada la tipologia de vessant que presenta més resultats erosius, s’han identificat tots els tipus de vessants de la comarca amb característiques similars a la vessant tipus modelitzada. Així mateix, s’han recopilat les referències cadastrals d’un conjunt de 17 parcel·les situades prop del riu, amb l’objectiu de facilitar una hipotètica actuació de rehabilitació a la comarca, prioritzant aquelles zones on hi ha més emissió de contaminants a la llera.

Els resultats han indicat que com més gran és la dimensió de la faixa, menor és l’entrada de sediments i contaminants a la llera.