Vídeo “La nostra veu” del projecte HIVERNACLE 2022

Vídeo “La nostra veu” del projecte HIVERNACLE 2022

Ací podeu vore el vídeo que han preparat les dones que han participat en el proejcte HIVERNCLE 2022, la segona edició.

El projecte HIVERNACLE està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó.

Vídeo de la conversa amb Antonio Méndez sobre feixisme de baixa intensitat

Vídeo de la conversa amb Antonio Méndez sobre feixisme de baixa intensitat

Es va celebrar dilluns 19 de desembre, en directe des de l’Espai del CDR la Safor a Rafelcofer.

Organitzada per l’Oficina per la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la Prevenció dels Delictes d’Odi del CDR la Safor, subvencionda per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

Sis famílies de la Safor presenten una queixa davant del Defensor del Poble per la manca de cites per a demanar asil i refugi

Sis famílies de la Safor presenten una queixa davant del Defensor del Poble per la manca de cites per a demanar asil i refugi

Des del programa ORIENTA’T del CDR la Safor, destinat a les ersones migrants del medi rural, s’ha acompanyat en la tramitació de la queixa davant del Defensor de Poble espanyol a sis famílies del Real de Gandia i Xeraco per la falta de cites a les comissaries de la policia espanyola per a la presentació de la Manifestació de Voluntat de presentar sol·licitud d’Asil i Refugi.

Mitjançant aquesta queixa s’exposa la vulnerabilitat d’un dret fonamental recollit en la Declaració Universal de Drets Humans (article 14: En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països).

A més, la impossibilitat de començar el procés d’asil agreuja i dificulta la situació de la població migrant, ja que impossibilita l’accés a recursos bàsics com la vivenda i treball. 

El 42% de les espècies d’aus de la marjal de la Safor es troben en declivi

El 42% de les espècies d’aus de la marjal de la Safor es troben en declivi

Una investigació ambiental del CDR la Safor estudia l’estat de la marjal mitjançant la seua comunitat d’aus i dona claus per a la seua posada en valor

Llegiu ací la Investigació sobre la comunitat de passeriformes palustres de la marjal de la Safor.

Un any més, el CDR la Safor ha portat a terme el seu programa d’investigació científica i tècnica de caràcter mediambiental impulsat per la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCECER) i subvencionat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Una de les investigacions dins del programa ha estat relacionada amb la diversitat d’aus de la marjal de la Safor, la qual va patir un incendi al novembre de 2016 i es desconeixen quines van ser les seues conseqüències ecològiques.

La marjal de la Safor està considerada com una de les zones humides litorals més ben conservades al País Valencià, raó per la qual compta amb nombroses figures de protecció. Tot i el seu valor ambiental, la informació disponible sobre la seua comunitat d’aus és molt escassa, així com la seua resposta davant de diferents pressions o impactes, com el canvi climàtic o els incendis.

La present investigació ha tingut com a objectiu analitzar la composició i la tendència temporal de la comunitat d’aus de la marjal de la Safor, mitjançant diferents indicadors de riquesa, diversitat i productivitat, fent servir dades procedents de l’anellament científic d’aus per al període 2015-2022.

L’anàlisi ha mostrat una riquesa de 38 espècies diferents, 32 de les quals de l’ordre dels passeriformes. La mitjana d’espècies per any va ser de 17 espècies, amb un màxim de 21 al 2022 i uns mínims de 14 al 2020 i 15 al 2016 i 2017. En termes relatius, els anys 2018 i 2022 van mostrar la major riquesa relativa.

Quant a les tendències poblacionals generals, segons la classificació que presenta la llista roja d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (https://www.iucnredlist.org/), el 42% de les espècies registrades a la marjal de la Safor té una tendència decreixent, el 29% es troba en augment i el 26% estable.

Solament quatre espècies han sigut capturades durant tots els anys del període d’estudi: el balquer, la boscarla mostatxuda, la boscarla de canyar i el boscaler comú. A més, es tracta de les espècies més abundants, ja que representen el 68% del total d’individus capturats o recapturats (1049). S’ha observat una baixada generalitzada en l’abundància de les quatre espècies al 2016 (any en que es va produir un incendi que va arrasar 90 hectàrees de la marjal), amb un repunt a partir d’aquell moment, més evident per a la boscarla de canyar i la boscarla mostatxuda, per contra, el balquer es va veure més afectat. Complementàriament, es van detectar diferències en la taxa de productivitat (ràtio joves/total) de les quatre espècies.

Aquest estudi ha mostrat com els ambients palustres es caracteritzen per una alta resiliència davant de pertorbacions. Es discuteixen altres mesures de gestió per a la millora ambiental de l’espai i la seua posada en valor, així com per a la maximització dels múltiples serveis ecosistèmics que proporciona a la ciutadania.

La investigació ha estat desenvolupada per Virginia Garófano i Pau Lucio, investigadors del campus de Gandia – UPV. Els resultats seran presentats públicament mitjançant una passejada guiada per la marjal al mes de gener.

Llegiu ací la Investigació sobre la comunitat de passeriformes palustres de la marjal de la Safor.

Conversa amb Antonio Méndez sobre “el feixisme de baixa intensitat”

Conversa amb Antonio Méndez sobre “el feixisme de baixa intensitat”

Dilluns 19 de desembre

19h, a través del canal de Youtube del CDR la Safor, amb la possibilitat de fer preguntes al xat.

Activitat de l’Oficina per la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la prevenció del Delictes d’Odi, subvencionada per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i la Diputació de València.

Antonio Méndez Rubio (1967) és Doctor i Professor Titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València des de 1999. Les seus principals línies d´investigació són la teoría crítica, cultura popular i comunicació musical. Autor de nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades, monografies i llibres de caràcter col.lectiu. Ha publicat els manuals de referència Perspectivas sobre comunicación y sociedad (2008) i Comunicación musical y cultura popular (2016). El seus llibres d´assaig més recents sobre crítica cultural són Abordajes (2019), Fascismo de Baja Intensidad (2021) i La escucha actual (2022).

Acte de cloenda del projecte HIVERNACLE amb l’estrena d’un vídeo i una exposició fotogràfica

Acte de cloenda del projecte HIVERNACLE amb l’estrena d’un vídeo i una exposició fotogràfica

Dijous 15 de desembre

18h, Sala d’Exposicions Vicent Vidal Miñana de Beniarjó

A l’acte s’estrenarà el vídeo “La nostra veu” i l’exposició fotogràfica “Dona i ruralitat” realitzada per les participants del projecte amb la tècnica del fotoveu, amb les quals conversarem.

HIVERNACLE és un projecte subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó.

Nou servei a Bellreguard: RESPIR, acompanyament a les persones majors i a les persones cuidadores

Nou servei a Bellreguard: RESPIR, acompanyament a les persones majors i a les persones cuidadores

En atenció a la petició de l’Ajuntament de Bellreguard respecte del programa RESPIR: acompanyament a persones majors i a les persones cuidadores, el Centre de Desenvolupament Rural La Safor proposa una intervenció basada en tres eixos: cobrir les necessitats bàsiques de les persones majors; l’atenció a les persones cuidadores no professionals de l’entorn familiar (especialment dones) i donar-li un tractament com a qüestió comunitària.

Aquest programa va ser votat dins dels pressupostos participatius de Bellreguard (10.000€). I la presentació és dimarts 13 de desembre, a les 7 de la vesprada, a la Llar Juvenil de Bellreguard, una presentació oberta a tot el veïnat interessat.

L’objectiu d’aquest programa és cobrir les necessitats bàsiques que afecten les persones majors i generar igualtat d’oportunitats per a construir una societat millor i més justa. Una manera de fer-ho possible és mitjançant la potenciació de les bones pràctiques professionals i maximitzant l’epoderament dels nostres majors.

El CDR la Safor, conscient de la realitat social, proposa accions encaminades a donar suport a les famílies i especialment a les persones encarregades de les cures –bàsicament dones- perquè aquest programa d’acompanyament els done suport i la possibilitat de poder reservar-se una sèrie d’hores per als seus assumptes personals (fer compres, descans, esport, temps per a u mateix, autocura…).

Amb el programa RESPIR es vol la millora en la qualitat de vida, la prevenció de deterioraments cognitius i malalties mentals associades a l’aïllament, es dona suport emocional i familiar en la cura dels majors i ajudes en gestions pròpies a escala social i comunitària.

El CDR la Safor apropa empreses de la comarca a les persones que busquen inserció laboral

El CDR la Safor apropa empreses de la comarca a les persones que busquen inserció laboral

El passat dijous 1 de desembre el CDR La Safor va dur a terme una jornada sobre processos de selecció i coneixement del sector empresarial de la Comarca. Més de 50 persones van assistir a aquesta jornada, a la sala d’exposicions de Beniarjó, on es va fer arribar a les persones assistents els recursos i ferramentes per a facilitar l’accés al món laboral. A més, durant la jornada, el CDR La Safor va presentar i explicar l’àrea d’emprenedoria i orientació laboral.

A la jornada, i com a punt central, van assistir dos empreses de la nostra comarca: Benlluent, dedicada a la neteja i manteniment de jardins i piscines i l’empresa Naturae centre de jardineria, les quals van ser les encarregades d’explicar a les persones assistents com van sorgir les seues idees de negoci i com són els seus processos de selecció. Ambdues empreses van coincidir en la necessitat de reinventant-se i adaptant-se a les noves realitats socials.

Vam aprofitar la seua visita i la proximitat mostrada, per saber i conèixer quines són les ocupacions i llocs de treball que tenen a les seues empreses i quines són les competències més valorades en el seu equip.

Vicent, responsable de Benlluent va mostrar la seua preferència per la humiltat de les persones i l’actitud mostrada, mentre que Patri, responsable de Naturae, va destacar del seu equip la capacitat d’iniciativa, predisposició i adaptabilitat.

Les dues empreses van coincidir en què una de les coses que més valoren és que els candidats es presenten personalment i entreguen a l’empresa el seu CV, ja que això afavoreix un primer contacte i l’empresa ja es pot fer una primera idea de la predisposició del o la candidata, ja que són xicotetes empreses en la que els processos són més personals.

La segona part de la jornada va estar dedicada en posar en pràctica allò aprés. Els tècnics d’orientació laboral del CDR la Safor, Carlos Álvarez i Lola Llopis, van dinamitzar una activitat dirigida a practicar la seua presentació, per poder passar el primer filtre i poder optar a les entrevistes de treball.

La jornada va estar valorada positivament, i s’ha apostat per continuar afavorint aquest contacte i vincle amb el teixit empresarial de la nostra comarca i apropar les empreses a les persones participants dels programes i diferents itineraris del CDR la Safor.

Aquesta va ser una activitat gratuïta i oberta a tota la gent de la nostra comarca, emmarcada dins del programa de itineraris integrats per a lluitar contra la despoblació rural a la comarca de la Safor, subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beniarjó i l’escola FP la Safor.

Vídeo de la conversa entre Pastora Filigrana i Miquel Ramos a Bellreguard

Vídeo de la conversa entre Pastora Filigrana i Miquel Ramos a Bellreguard

Aquesta trobada entre Pastora Filigrana (advodaca, sindicalista i feminista) i Miquel Ramos (periodista i investigador especialitzat en extrema dreta) va tindre lloc a Bellreguard, dimecres 30 de novembre de 2022.

MOLT INTERESSANT.

El CDR la Safor reunix en una conversa Miquel Ramos i Pastora Filigrana per saber com combatre els discursos d’odi

L’escola de poble, un dels factors clau per al futur del territori i la lluita contra el despoblament

L’escola de poble, un dels factors clau per al futur del territori i la lluita contra el despoblament

El passat dijous 24 de novembre el CDR La Safor va organitzar una jornada anomenada “Escola de poble, futur del territori” a Llocnou de Sant Jeroni on es va destacar la capacitat de l’escola com un dels principals factors d’atracció i fixació de noves famílies en els pobles menuts.

El passat dijous es va celebrar una jornada en l’auditori municipal de Llocnou de Sant Jeroni al voltant de l’escola rural. L’acte va fer una radiografia de l’estat dels col·legis rurals agrupats, o CRA, i de les escoles i instituts de poble que donen un servei imprescindible per a la societat però que, a més, aporten un valor afegit al municipi on es troben. Aquesta activitat estava subvencionada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni.

A la primera taula, anomenada “La importància de l’escola rural”, es va fer un repàs sobre l’estat actual de l’escola de poble des del prisma de l’equip docent, l’AMPA i d’excàrrecs que han passat pels inicis del que ara són les escoles rurals. A la taula hi participaren Marisa Nacher, de l’AMPA del CRA Castell de Carbonera d’Otos, Ferran Martínez, exdirector de l’escola FP Safor de Beniarjó, Angeles Llopis, exdirectora del CRA Riu Vernissa de Llocnou, i Alberto Gómez, mestre de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat.

El debat va girar, per un costat, sobre les problemàtiques que els afecten en qüestió de normatives i legislacions, que no tenen en compte la idiosincràsia de l’escola rural ni les necessitats actuals, el context sociodemogràfic del municipi, que els afecta i que suposa una amenaça per mantindre aquest servei, o la falta de continuïtat del professorat, que posa entrebancs a l’estabilitat de projectes educatius innovadors. I, per l’altre costat, es va posar en valor el paper que juga l’escola en el poble, capaç d’obrir debats i de trobar formes pedagògiques per a tot, la funció que realitza amb les noves generacions de fills i filles del poble, a l’hora de crear sentiment de pertinença, o la capacitat de l’escola d’intervindre i millorar la salut d’un municipi de diverses maneres.

El factor de la proximitat en el tracte, de la proximitat amb el poble i la seua gent, el poder fer ús dels carrers, d’accedir al lloc de treball del veïnat, vinculats al poble, o a les seues cases, la possibilitat de poder donar a conéixer la geografia, la cultura i la història local, més propera, o la flexibilitat i la comoditat que es dona quan hi ha confiança i un tracte familiar. Tot això són factors que només pot tindre l’escola rural, la mateixa qualitat de vida que dona la vida al poble es veu reflectida en la qualitat d’aquest servei.

Durant les intervencions dels ponents i el públic es va concloure que si l’escola d’un poble està estratègicament planificada i compta amb la implicació i el treball conjunt de l’AMPA, l’equip docent i l’ajuntament, aquesta pot ser un motor social i cultural per al poble des d’on es treballe per objectius comuns. No es tracta que l’escola siga l’actor que dinamitze el poble, ja que el servei ja és prou complet i l’equip docent no està obligat a més, però sí pot ser l’actor d’unió, capaç d’agafar totes les iniciatives interessants i fer-les pedagògiques. I és que cal destacar que, tal i com afirmaren moltes de les ponents, moltes de les famílies que criden a un ajuntament interessant-se per anar a viure al poble, el primer que pregunten és per l’escola.

A les dues taules hi havien casos d’escoles que havien aconseguit atraure noves famílies al seu poble, evitant així el tancament de l’escola i el despoblament incipient del seu municipi. Un resultat engrescador que “no s’aconsegueix amb abonaments turístics contra el despoblament, sinó apostant per serveis clau i per imaginar abonaments per al desenvolupament rural que afavorisquen tot açò”, afirmava una de les ponents.

A la segona taula, anomenada “Avantatges i oportunitats de l’escola rural”, hi van participar Pilar Ferrer, directora del CRA Castell de Carbonera de Beniatjar, Rosa Canet, mestra del CRA Mondúver-Safor de Potries, Montse Sorribes, directora del CRA Celumbres de Cinctorres, i Gema Montero, de l’associació educativa Niu de Llavors de Marxuquera.

Aquestes quatre ponències giraren al voltant de projectes i iniciatives educatives innovadores, així com de la importància d’incorporar noves pedagogies vinculades a l’humanisme i al coneixement de l’entorn i la natura per tal de potenciar el desenvolupament de cada alumne segons les seues capacitats i necessitats, sense pressions curriculars, i adaptades a la realitat material i natural que envolta la seua vida, als oficis que hi ha al seu poble i als materials que ixen de la terra o dels cultius autòctons.

També es va exposar la importància que l’escola anara més enllà de les quatre parets del centre, que el poble fora una extensió de l’escola i que la xicalla fora un agent més al seu centre i al seu poble. Un agent implicat, amb capacitat de donar la seua opinió i prendre decisions i que siguen escoltades, debatudes i executades. Fet clau per desenvolupar l’autoestima, el gust per aprendre, per descobrir, i per desenvolupar la seua autonomia i capacitat. En definitiva, fórmules que serveixen perquè la xicalla tinga ganes d’anar a l’escola i sobretot perquè vaja feliç, i no amb por de ser jutjat o de no arribar als estàndards d’excel·lència que imposa l’actual context socioeconòmic. Una educació adaptada a l’alumne, com a ésser emocional i racional, i no al context actual, que sol ser injust, hostil i competitiu.

Totes les ponències van ser destacables pels models i reflexions aportats al voltant del que és l’escola, per a què serveix i quines maneres hi ha perquè l’alumnat desenvolupe les seues capacitats i puga seguir desenvolupant-les fora de l’escola. Pel que fa a la lluita contra el despoblament, destaquen els casos del CRA Castell de Carbonera a Beniatjar i del CRA Celumbres a Cinctorres. A l’escola de Beniatjar van passar de 5 alumnes a ser-ne 27 en un any. L’escola ha estat el principal reclam i atractiu de les noves famílies pobladores, gràcies a l’oferta pedagògica innovadora i arrelada al territori, basada en el mètode Waldorf i en un descobriment de tots els factors culturals del poble: oficis vinculats a la terra, materials que ixen de la terra, etcètera.

Al CRA Celumbres, els cinc alumnes de l’escola crearen una iniciativa anomenada “Muntanyes d’Il·lusions” que ha evolucionat, amb la implicació de l’equip docent, en una associació que busca noves pobladores amb fills per evitar que tanque l’escola. A l’associació també hi participa l’alumnat, que n’és conscient del problema de despoblament de la seua zona, i amb un treball conjunt entre l’equip docent i l’administració, faciliten la recerca de cases, que és el principal problema de despoblament, i de faena perquè arriben noves famílies pobladores. Avui dia han aconseguit que quatre famílies s’instal·len en els municipis de Portell, Castellfort i Cinctorres.

En resum, la jornada va suposar una defensa de l’escola rural com un agent clau per fer front al despoblament i, sobretot, com un agent educatiu de qualitat per a l’alumnat i les seues famílies, amb capacitat, a més, d’implicar-se i promoure iniciatives per millorar la vida als pobles.