El CDR la Safor atén 153 persones desfavorides amb vals d’aliments durant 2020

El CDR la Safor atén 153 persones desfavorides amb vals d’aliments durant 2020

Durant l’any2020, el CDR la Safor va atendre 54 famílies de la comarca de la Safor amb ajudes per a comprar productes frescos, comprar medicaments i pagar rebuts de llum, aigua i butà, a través del Programa d’Atenció Urgent i Inclusió Social de Persones Més Desafavorides de la comarca de la Safor

En total, van ser ateses 153 persones (59 de les quals són menors d’edat) dels municipis de Beniarjó, Almoines, el Real de Gandia, Palma de Gandia i Potries. La major part de les ajudes es canalitzen a través d’un Val Solidari perquè les famílies compren productes de primera necessitat en les botigues d’aquests municipis. Les famílies són derivades al CDR la Safor a través de les treballadores dels Serveis Socials de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.

Durant els mesos de confinament, des del CDR la Safor es van repartir els aliments als domicilis de les famílies per a evitar els desplaçaments, i es va augmentar la quantitat de la compra.

ELS NÚMEROS
54 ajudes mensuals en vals solidaris per a la compra de productes frescos.
2 persones amb malaltia crònica ateses per a l’adquisició de medicaments.
8 pagaments de rebuts de llum, aigua, bombones de butà i bolquers.

Enguany, aquest programa d’ajuda directa s’ha complementat amb el servei d’Itineraris Integrats Sociolaborals per ajudar les famílies a la cerca d’una feina o per ajudar a millorar el treball existent, ja que en molts casos la precarietat laboral comporta una situació de risc d’exclusió social. També algunes famílies han sigut derivades a l’oficina ORIENTA’T, que ofereix orientació i assessorament per a les persones migrants com a ciutadanes de ple dret.

Aquest programa d’atenció urgent està subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana i compta amb la col·laboració econòmica dels ajuntaments d’Almoines, Beniarjó, el Real de Gandia, Potries i Palma de Gandia.

Miguel Parra presenta una investigació sobre la tendència de compostos plaguicides i de nitrats al riu Serpis

Miguel Parra presenta una investigació sobre la tendència de compostos plaguicides i de nitrats al riu Serpis

Dijous 14 de gener de 2021
19h, escola FP la Safor de Beniarjó
Presentació de la investigació sobre LA TENDÈNCIA DE COMPOSTOS PLAGUICIDES I DE NITRATS AL RIU SERPIS, amb Miguel Parra López, graduat en Ciència Ambientals per la UPV

Places limitades. Cal inscripció prèvia EN AQUEST FORMULARI.

Notícia en ÀPunt sobre la investigació de la vegetació del riu Serpis

Notícia en ÀPunt sobre la investigació de la vegetació del riu Serpis

En les notícies d’Àpunt es fan ressó del treball d’investigació de Virgina Garófano sobre els trets funcionals de la vegetació de ribera del riu Serpis.

 

Podeu llegir el treball ací:

Virginia Garófano presenta la investigació sobre la vegetació del riu Serpis on s’identifiquen 117 espècies diferents

Virginia Garófano presenta la investigació sobre la vegetació del riu Serpis on s’identifiquen 117 espècies diferents

Virginia Garófano presenta la investigació sobre la vegetació del riu Serpis on s’identifiquen 117 espècies diferents

Cap tram del riu presenta una qualitat excel·lent de conservació

Virginia Garófano, doctora en Ciències Ambientals per la UPV, va presentar dijous 10 de desembre el treball d’investigació sobre els trets funcionals de la vegetació de ribera del riu Serpis des de Beniarrés a la mar.

ACÍ PODEU LLEGIR EL TREBALL

Les principals conclusions del treball són:

– L’anàlisi de pressions ha revelat que l’alteració hidrològica és palesa al llarg de tot el riu, però especialment intensa en el tram final. L’alteració morfològica del llit i de la ribera és major en les dues últimes masses d’aigua, les quals presenten una major incidència dels usos agrícoles i urbans, i una qualitat del bosc de ribera catalogada com a dolenta i pèssima.

– La riquesa vegetal total de la zona d’estudi s’ha establit en 117 espècies, amb una mitjana de 40 espècies per tram, valor que és considerablement inferior en els trams baixos. Tant la riquesa total, com la d’espècies natives han manifestat una tendència decreixent al llarg del gradient longitudinal. No obstant això, aquesta tendència és positiva per a les espècies exòtiques, les quals superen el 35% en la quarta massa d’aigua.

– Els índexs de diversitat vegetal han indicat que la segona massa d’aigua presenta la major diversitat alfa (amb una mitjana de 47 espècies per tram) i la major diversitat gamma (amb 98 espècies, el 84% de la riquesa de tota la zona d’estudi). A més, posseeix la major singularitat, amb 21 espècies úniques. En l’extrem oposat es troba la quarta massa d’aigua, amb només el 32% de la riquesa total, la menor heterogeneïtat i uniformitat, segons els índexs de Sorensen i Shannon.

– Un total de 22 espècies han sigut comunes a les quatre masses d’aigua, però només quatre espècies ho han sigut als 16 punts de mostreig: la canya comuna (Arundo donax), la corretjola major (Calystegia sepium), la persicària (Polygonum persicaria) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius).

– La diversitat funcional exhibeix una tendència decreixent al llarg del gradient longitudinal, sent de nou, la segona massa d’aigua la que ha registrat el major nombre de combinacions de trets (45%) i és per tant la més diversa funcionalment. En canvi, la quarta massa d’aigua ha sigut identificada com la més pobra funcionalment, amb tan sols el 20% de les combinacions de trets documentades.

– Finalment, es proposen recomanacions de gestió relacionades amb la funcionalitat de l’ecosistema fluvial. Aquestes recomanacions podrien ser implementades en el desenvolupament de projectes de rehabilitació fluvial en la zona i fan referència a la realització de plantacions, eliminació i control d’espècies invasores, educació i sensibilització ambiental, creació i millora d’hàbitats, solta de cabals funcionals i actuacions per a la millora de la continuïtat fluvial. La posada en marxa d’aquestes recomanacions suposaria una millora ambiental general dels trams, i aquestes al seu torn repercutirien positivament en els serveis ambientals que els ecosistemes de ribera poden proporcionar a la ciutadania i al territori.

Presentació de la investigació TRETS FUNCIONALS DE LA VEGETACIÓ DEL RIU SERPIS

Presentació de la investigació TRETS FUNCIONALS DE LA VEGETACIÓ DEL RIU SERPIS

Dijous 10 de desembre
19h, escola FP la Safor de Beniarjó (carrer de sant Marc, 10)

Presentació de la investigació TRETS FUNCIONALS DE LA VEGETACIÓ DEL RIU SERPIS AL LLARG D’UN GRADIENT LONGITUDINAL: DES DE BENIARRÉS A LA MAR
Amb Virginia Garófano, doctora en Ciències Ambientals per la UPV

Cal fer inscripció prèvia AMB AQUEST FORMULARI. Places limitades.

Les aigües de la Safor tenen poca presència de nitrats i són aptes per al consum

Les aigües de la Safor tenen poca presència de nitrats i són aptes per al consum

Segons la investigació realitzada per COCEDER i el CDR la Safor sobre la qualitat de les aigües subterrànies en diferents comarques de l’estat espanyol, totes les mostres que es van prendre a la Safor (6) van resultar ser aptes per al consum, sorprén la poca presència de nitrats malgrat trobar-se els punts de mostreig en zones vulnerables per contaminació de nitrats segons diferents normatives (Directiva de Nitrats i Decret 86/2018, de 22 de juny, del Consell). Encara que segons dades de 2018 de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el seguiment de la qualitat química de les masses d’aigua subterrània de la Safor aquestes podrien estar afectades per contaminació de nitrats, les sis mostres recollides van revelar valors baixos tant de nitrats i plaguicides, com d’altres contaminants. Únicament les mostres recollides en La Fontarda – Benifairó de la Valldigna  (5.7 mg/l) i en el pou Masalari – Tavernes de la Valldigna  (7.2 mg/l) van mostrar valors detectables de nitrats, però molt lluny del valor màxim permés (50 mg/l).

Figura 1: Localització dels sis punts de mostre i extensió de les masses d’aigua subterrànies definides per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Les anàlisis del pou Les Aigües – Oliva i El Pouet – Almiserà van mostrar aigües lleugerament més mineralizades que la resta quant als valors de conductivitat, a més de valors de clorurs lleugerament més elevats, juntament amb el Motor El Valencià – Piles. En concret, el pou Les  Aigües – Oliva va mostrar un valor d’amoni lleugerament més elevat que la resta de les mostres, segurament a causa de la seua condició de font natural que dona lloc al riu Bullent o séquia del Vedat. No obstant això, totes les mostres van registrar valors lluny dels llindars permesos i poden considerar-se aigües domèstiques per a ús potable. Aquest fet podria estar a causa de diversos factors:

a) a una creixent conscienciació en l’ús de productes fitosanitaris, especialment en citricultura;

b) a l’augment del reg localitzat (que aplica de manera més puntual i menys difusa els fertilitzants);

c) a l’elevada pluviometria que es va registrar prèvia al període de recollida de mostres, que ha situat els nivells hídrics de 2019 per damunt de la mitjana, contribuint a la recàrrega d’aqüífers i a la dilució de determinats contaminants.

Figura 2. Masses d’aigua subterrànies de la Safor.

Figura 3. Estat quantitatiu, químic i global de les masses d’aigua subterrànies de la Safor recollides en el Pla hidrològic del Xúquer 2015-2021 segons la cartografia de la CHX.

COCEDER analitza la qualitat de les aigües subterrànies en quatre comarques

COCEDER analitza la qualitat de les aigües subterrànies en quatre comarques

La Confederació de Centres de Desenvolupament Rural – COCEDER ha desenvolupat des de l’1 de gener fins al 30 de novembre el Programa d’Investigació Cientificotècnica, de caràcter mediambiental, amb suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, continuant amb el seu compromís de fomentar la qualitat ambiental dels territoris.

La investigació s’ha centrat en la contaminació de les aigües subterrànies per efecte de pràctiques agrícoles insostenibles, la qual cosa planteja una greu amenaça per a la salut humana i per a la de la resta dels éssers vius. Això s’ha dut a terme en quatre comarques d’actuació de COCEDER: La Safor, Tierra de Campos, a Castella i Lleó (Valladolid i Palència), Vegas Altas del Guadiana, a Extremadura (Badajoz) i Sierra Sud de Sevilla, a Andalusia (Sevilla). Per a les investigacions s’ha comptat amb la col·laboració dels centres de desenvolupament rural La Safor , Carrión de los Condes, Valdecea, Cerujovi i Sastipem Thaj Mestapem.

En total, s’han analitzat 30 punts, la majoria pous de la zona, séquies i aigua procedent de brolladors o fonts naturals i s’ha entrevistat els agricultors amb terres al voltant als punts de mostreig.

En resum, com a conclusions se sap que a la comarca de la Safor totes les mostres que es van prendre (6) van resultar ser aptes per al consum. Sorprén la poca presència de nitrats malgrat trobar-se els punts de mostreig en zones vulnerables per contaminació de nitrats.

No obstant això, en la comarca de Tierra de Campos la meitat de les mostres preses (un total de 12) no són aptes per al consum amb risc per a la salut, generalment per l’elevada presència de nitrats en quantitats superiors al límit de 50 mg/l marcat per la normativa sobre aigües de consum humà.

Només una mostra de les sis que es van prendre en la comarca de les Vegas Altas del Guadiana, és a dir, el 17%, va resultar ser apta per al consum, tenint en compte els paràmetres analitzats. El 83% restant no són aptes per al consum, encara que en cap cas amb risc per a la salut.

Igual resultat es va obtindre amb les mostres del a comarca de la Sierra Sud de Sevilla, on també el 83% no van ser aptes per al consum degut a les característiques del terreny, ja que es tracta d’una zona endorreica i per això, les aigües presenten valors de salinitat i de mineralització elevats. De fet, se superen els límits legals marcats per la normativa sobre aigües de consum humà de sodi (200 mg/l) en cinc mostres, de salinitat (2500 µS/cm) en 3 mostres i de clorurs (250 mg/l) en altres tres. Com en els casos anteriors, també se supera el límit de nitrats (50 mg/l) en  dues mostres.

Per tot això, es necessita una regulació més exigent, amb un increment en el control de les aigües mitjançant mostrejos periòdics, que assegure la qualitat de les aigües subterrànies i faça sostenible el seu cultiu a mitjà i llarg termini. Per a tractar de contribuir al foment de les bones pràctiques en el sector agroramader, COCECER farà arribar l’informe complet als agricultors i ramaders de les zones d’estudi perquè puguen adaptar les seues pràctiques a les característiques de les aigües.

Curs d’introducció al valencià per a persones migrants

Curs d’introducció al valencià per a persones migrants

El CDR la Safor organitza un curs gratuït d’introducció al valencià per a persones migrants, amb una durada de 30 hores. El curs tindrà lloc al Centre Social de Roís de Corella de Gandia, els dilluns i dijous, de 18 a 20h.

Les persones interessades poden contactar al telèfon 633 562 544 (Rubén). Les places són limitades.

Al curs, es faran activitats per potenciar la competència oral de les persones participants amb l’estudi del vocabulari de la vida quotidiana, com són les paraules de la gastronomia, els colors, la roba, els animals… A més, de llengua, també es farà un recorregut per la cultura i territori valencians.

Aquest curs forma part de les activitats de l’oficina ORIENTA’T del CDR la Safor que té com a finalitat l’assessorament i la formació de les persones migrants com a ciutadanes de ple dret. Està subvencionat pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social i el Fons d’Asil, Migracions i Integració.

Curs gratuït d’Atenció al client i qualitat del servei

Curs gratuït d’Atenció al client i qualitat del servei

Del 2 al 30 de novembre, al Centre Social de Beniarjó

Horari de 9.30 a 13.30h

Inscripció al telèfon 633 286 820 i al correu formacio@fpsafor.com

DESCRIPCIÓ: Formació bàsica en atenció al client i qualitat del servei amb realització de pràctiques no laborals en entorns de treball.

FORMACIÓ A L’AULA: es realitzarà del 2 al 30 de novembre, de dilluns a dijous, amb una durada de 80 hores. La formació serà dinàmica i participativa.

PRÀCTIQUES NO LABORALS: es realitzaran de l’1 de novembre al 14 de desembre, amb una durada de 40 hores. Sols podran realitzar-se si s’ha superat la formació a l’aula.

 

MÒDUL 1: INFORMACIÓ I ATENCIÓ Al PÚBLIC

1.1 Tècniques d’informació i atenció al client/consumidor/usuari

Models de Comunicació interpersonal
Barreres en la comunicació
Comunicació verbal i no verbal

Estils de comunicació: assertiva, agressiva i passiva
Empatia, assertivitat i l’escolta activa
La comunicació no presencial: comunicació telefònica i escrita.

1.2 Qualitat de l’atenció al client/consumidor/usuari

Tipologia de clients

Comportament del consumidor.
El bon professional de l’atenció al client
La satisfacció I la fidelització del client.

 

MÒDUL 2: GESTIÓ DE QUEIXES I RECLAMACIONS EN MATÈRIA DE CONSUM

Atenció i gestió de consultes, reclamacions i queixes.
Comunicació en situació de queixes i reclamacions.
Negociació i resolució davant una queixa o reclamació.
Control de la qualitat del servei de queixes i reclamacions.

Trobada MIRADES RURALS. EXPERIÈNCIES DE VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI

Trobada MIRADES RURALS. EXPERIÈNCIES DE VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI

MIRADES RURALS. EXPERIÈNCIES DE VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI
Dimecres 18 de novembre
Sala d’Exposicions de Beniarjó
Trobada gratuïta. Places limitades (25 persones). INSCRIPCIÓ

PROGRAMA
9-9.30h Recepció

9.30-10h Benvinguda
Amb Òscar Peñalver, president del CDR la Safor
Eva Llinares, alcaldessa de Beniarjó
Jeanette Segarra, directora general de l’Agència Valenciana AntiDespoblament (Avant)

10-11.30h Taula redona. Experiències rurals
Noves Ruralitats, amb Artur Aparici, Fòrum de la Nova Ruralitat
Economia Feminista i Sobirania Alimentària, amb Sarai Fariñas, CERAI
Recuperació i adaptació d’oficis tradicionals, amb Natalia Castellanos, projecte Arrelant el territori
Modera Lara Carbó, CDR la Safor

11.30-12h Pausa (arran de les mesures sanitàries per la Covid19, no se servirà esmorzar)

12-14h Taller Passejada amb perspectiva rural pel teixit local de Beniarjó
Passejada pels carrers i terme de Beniarjó des d’una mirada rural, social i crítica.
Amb Lara Carbó, Ausiàs Jordà i Juan Carlos Escudero.

13.30-14h Conclusions de la trobada
Amb Sandra Souto, CDR la Safor

Organitza el CDR la Safor
Finança el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social
Col·labora l’Ajuntament de Beniarjó i l’Escola FP la Safor

INSCRIPCIÓ ONLINE