Dimarts 8 de novembre
Xarrada: PER QUÈ ES CREMEN LES MUNTANYES VALENCIANES? Una aproximació a la problemàtica dels incendis forestals
Amb Ferran Dalmau, enginyer tècnic forestal
i Salvador Palomares, president d’APEIF
19h, FP la Safor (Beniarjó)
Mes: Octubre de 2016
L’historiador Carles Miret aposta per un canvi de model productiu del camp valencià: ús sostenible dels recusos
L’historiador i arqueòleg Carles Miret va ser l’encarregat d’obrir el cicle de conferències de l’Escola de la Terra (CDR la Safor) en la nova temporada per fer un repàs a la història de l’agricultura valenciana des de la revolució del neolític fins la crisi actual del camp valencià.
Carles Miret va explicar que a l’època del neolític (10.000 anys ac) comença el sedentarisme a conseqüència de la introducció de l’agricultura i la ramaderia. Llavors comencen a augmentar les malalties i la conflictivitat social. Els correus que es coneixen són el blat i l’ordi, i l’ovella i la cabra en ramaderia, tots introduïts a la mediterrània des d’Àsia. En època romana, hi trobem la tríada mediterrània: l’olivera, el blat i el raïm. Els romans, segons va comentar Carles Miret, usaven el vi per sanejar l’aigua.
A l’època andalusina, apareix el sistema de regadiu i la xarxa hidràulica que ara coneixem, com són els assuts, les séquies i les sénies. Un dada important és que l’aigua era un bé comunal. És llavors quan s’introdueix l’arrós, la canyamel i el taronger com a planta ornamental. Més avant en el temps, ja en època medieval els consells municipals garantien l’abastiment del blat entre la població per evitar les especulacions de preu i evitar així les revoltes socials.
A l’època moderna, amb el descobriment d’Amèrica, els fluxos culturals canvien i s’importa la creïlla, la dacsa i la carabassa. Amb la revolució liberal del segle XIX, sobretot a partir les amortitzacions, es configura l’actual paisatge agrícola valencià, segons Carles Miret. La propietat de la terra en moltes mans fa que hi hagen pocs latifundis i la petita burgesia urbana, conservadora i catòlica, inverteix el capital en el camp. Els sindicats són llavors formats per propietaris i no per jornalers.
Comencen ja al segle XIX les dinàmiques especulatives del camp, les produccions rendibles dedicades a l’exportació, i es perd biodiversitat a conseqüència del monocultiu: vinya a l’interior, pansa al litoral i arròs a la ribera del Xúquer. Al segle XX aquesta situació del camp valencià s’agreuja amb el centralisme polític, la manca de planificació i el dèficit d’infraestructures. Amb la guerra civil s’endureixen les condicions del treball i hi ha un èxode rural cap a zones urbanes.
Carles Miret va anomenar entre els reptes de futur de l’agricultura valencià la necessitat de canviar el model productiu i l’explotació del camp pensat en el produccionisme i l’exportació. Cal, segons Miret, fer un ús sostenible dels recursos. Actualment s’estan abandonant parcel·les mentre es compren productes agrícoles elaborats fora.
Almoines: Puja al trenet dels productes de la terra
MERCAT DEL TRENET A ALMOINES
Diumenge 6 de novembre
11h, parc del Trenet
11.30h Conta contes i taller de manualitats amb “La carabassa Tomassa”, a càrrec de Mercé Climent.
Sorteig d’un sopar de Destapa’t per a dues persones als bars d’Almoines.
Bitllets gratuïts per als més menuts per a pujar al trenet (gràcies a la col·laboració de l’Associació Tren Alcoi-Gandia).
Organitza: CDR la Safor i Ajuntament d’Almoines.
Finança: COCEDER i els Ministeris d’Agricultura i Sanitat.
Col·labora: Escola de la Terra i FP La Safor.
Farmers’s Market in Almoines. On Sunday 6th November
Carles Miret farà un passeig per la història de l’agricultura valenciana
Dimarts 25 d’octubre
19h, FP la Safor (Beniarjó)
Xarrada: UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA VALENCIANA. Del neolític a la crisi contemporània
Amb Carles Miret, historiador
“La revolució del neolític ens deixa una de les innovacions culturals més importants de la història humana: la invenció de l’agricultura i la ramaderia.
Per què és tan transcendental? Doncs perquè, per primera vegada, els humans podien produir aliments, conservar-los i emmagatzemar-los per a consumir-los “en diferit”. Les conseqüències són cabdals: sedentarisme, canvi alimentari i aparició de noves malalties, augment demogràfic i complexitat i conflictivitat social, etc. També, per primera vegada, els humans no havíem de mantenir l’equilibri mediambiental per garantir la nostra supervivència, ja que amb l’ocupació i explotació extensiva i intensiva d’un sòl il·limitat podia proporcionar més calories per unitat de mesura que mai abans, i si s’exhauria, només calia moure’s uns centenars de metres”. Carles Miret
L’alteració de l’ecosistema: el tercer clip sobre el Serpis, riu viu
El CDR la Safor i Pruna Estudi Creatiu publiquen el tercer clip sobre el SERPIS, RIU VIU, dedicat a l’alteració de l’ecosistema.
L’ambientòleg Ismael Anzar ens explica quins són els impactes causats per la introducció d’espècies invasores i també per la contaminació que trobem al llarg del riu.
Comencen les classes d’activitat física i higiene de la postura
Els dimarts i dijous
Beniarjó, de 8.45 a 9.45h (Centre social)
Potries, de 10 a 11h (Centre social)
Vilallonga, d’11.45 a 12.45h (Edifici multiusos)
El CDR la Safor organitza des de 2010 un taller per a persones majors sobre activitat física i hàbits saludables. Els dimarts i dijous, la professora Maria Gaspar acudix a Beniarjó, Potries i Vilallonga per impartir les classes a una trentena de participants.
Es realitzen activitats de cooperació entre els alumnes, llenguatge corporal i relaxació. També es fan exercicis de relaxació. Quan arriba el bon temps, els alumnes realitzen les activitats en la piscina municipal, on es fan exercicis de força, aeròbics i jocs.
La professora Maria Gaspar explica que persones que participen al taller treballen, sobretot, la higiene de la postura per enfortir els abdominals i previndre el dolor de cervicals.
Aquesta activitat física dirigida a persones majors està subvencionada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
El risc de pobresa i exclusió social se situa en el 32,9% i afecta 1.638.647 persones al País Valencià
Curs gratuït sobre Les eines informàtiques en el món agrícola
Curs gratuït. Nivell bàsic.
12 hores
De 17 a 20h. FP la Safor (Beniarjó)
INSCRIPCIONS ONLINE o al telèfon 962 800 145
Contingut:
dilluns 14/11/16
17 a 18h Funcionament bàsic d’un PC: Hardwares, sistemes operatius, softwares.
dimecres 16/11/16
17 a 20h Funcionament bàsic d’un PC (continuació). Funcionament d’internet.
dilluns 21/11/16
17 a 20h Creació i utilització del correu electrònic. Cercador d’informació.
dimecres 23/11/16
17 a 20h Pàgines webs d’agricultura.
Organitza: FP la Safor
Finança: IVIA – Generalitat Valenciana
Col·labora: Escola de la Terra – CDR la Safor
La festa del Mercat del Trenet torna a Vilallonga per celebrar el 9 d’Octubre
Després de les vacances d’estiu, el Mercat del Trenet torna a recórrer els municipis de la Safor. Diumenge va fer parada a Vilallonga per celebrar el 9 d’Octubre. Malgrat l’amenaça de pluja, els visitants van poder degustar els productes frescos del camp i els menjars casolans.
Per animar el matí, la companyia Babarotes, amb Irene Verdú i Santi Díaz, va fer dos conta contes sobre “Qui maltracta la terra, l’erra” i “La rateta pixavina”.
Al mateix temps, l’Ajuntament de Vilallonga celebrava el 9 d’Octubre amb la processó cívica i la inauguració de l’exposició de Vicent Estevan sobre retrats de persones del municipi. També, durant el matí, els Moros i Cristians desfilaven pels carrers de Vilallonga.
Pilar Vidal és la guanyadora del sorteig d’un esmorzar per a dues persones al café bar Lagana de Vilallonga.
El Mercat del Trenet farà parada diumenge 6 de novembre a Almoines.