Per què es cremen les muntanyes valencianes?

Per què es cremen les muntanyes valencianes?

Dimarts 8 de novembre
Xarrada: PER QUÈ ES CREMEN LES MUNTANYES VALENCIANES? Una aproximació a la problemàtica dels incendis forestals
Amb Ferran Dalmau, enginyer tècnic forestal
i Salvador Palomares, president d’APEIF
19h, FP la Safor (Beniarjó)

muntanya-web

Anuncis
L’historiador Carles Miret aposta per un canvi de model productiu del camp valencià: ús sostenible dels recusos

L’historiador Carles Miret aposta per un canvi de model productiu del camp valencià: ús sostenible dels recusos

L’historiador i arqueòleg Carles Miret va ser l’encarregat d’obrir el cicle de conferències de l’Escola de la Terra (CDR la Safor) en la nova temporada per fer un repàs a la història de l’agricultura valenciana des de la revolució del neolític fins la crisi actual del camp valencià.

Carles Miret va explicar que a l’època del neolític (10.000 anys ac) comença el sedentarisme a conseqüència de la introducció de l’agricultura i la ramaderia. Llavors comencen a augmentar les malalties i la conflictivitat social. Els correus que es coneixen són el blat i l’ordi, i l’ovella i la cabra en ramaderia, tots introduïts a la mediterrània des d’Àsia. En època romana, hi trobem la tríada mediterrània: l’olivera, el blat i el raïm. Els romans, segons va comentar Carles Miret, usaven el vi per sanejar l’aigua.

carles-miret

A l’època andalusina, apareix el sistema de regadiu i la xarxa hidràulica que ara coneixem, com són els assuts, les séquies i les sénies. Un dada important és que l’aigua era un bé comunal. És llavors quan s’introdueix l’arrós, la canyamel i el taronger com a planta ornamental. Més avant en el temps, ja en època medieval els consells municipals garantien l’abastiment del blat entre la població per evitar les especulacions de preu i evitar així les revoltes socials.

A l’època moderna, amb el descobriment d’Amèrica, els fluxos culturals canvien i s’importa la creïlla, la dacsa i la carabassa. Amb la revolució liberal del segle XIX, sobretot a partir les amortitzacions, es configura l’actual paisatge agrícola valencià, segons Carles Miret. La propietat de la terra en moltes mans fa que hi hagen pocs latifundis i la petita burgesia urbana, conservadora i catòlica, inverteix el capital en el camp. Els sindicats són llavors formats per propietaris i no per jornalers.

Comencen ja al segle XIX les dinàmiques especulatives del camp, les produccions rendibles dedicades a l’exportació, i es perd biodiversitat a conseqüència del monocultiu: vinya a l’interior, pansa al litoral i arròs a la ribera del Xúquer. Al segle XX aquesta situació del camp valencià s’agreuja amb el centralisme polític, la manca de planificació i el dèficit d’infraestructures. Amb la guerra civil s’endureixen les condicions del treball i hi ha un èxode rural cap a zones urbanes.

Carles Miret va anomenar entre els reptes de futur de l’agricultura valencià la necessitat de canviar el model productiu i l’explotació del camp pensat en el produccionisme i l’exportació. Cal, segons Miret, fer un ús sostenible dels recursos. Actualment s’estan abandonant parcel·les mentre es compren productes agrícoles elaborats fora.

Almoines: Puja al trenet dels productes de la terra

Almoines: Puja al trenet dels productes de la terra

MERCAT DEL TRENET A ALMOINES
Diumenge 6 de novembre
11h, parc del Trenet

11.30h Conta contes i taller de manualitats amb “La carabassa Tomassa”, a càrrec de Mercé Climent.

Sorteig d’un sopar de Destapa’t per a dues persones als bars d’Almoines.

Bitllets gratuïts per als més menuts per a pujar al trenet (gràcies a la col·laboració de l’Associació Tren Alcoi-Gandia).

almoines-web

Organitza: CDR la Safor i Ajuntament d’Almoines.
Finança: COCEDER i els Ministeris d’Agricultura i Sanitat.
Col·labora: Escola de la Terra i FP La Safor.

Carles Miret farà un passeig per la història de l’agricultura valenciana

Carles Miret farà un passeig per la història de l’agricultura valenciana

Dimarts 25 d’octubre
19h, FP la Safor (Beniarjó)
Xarrada: UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA VALENCIANA. Del neolític a la crisi contemporània
Amb Carles Miret, historiador

agricultura-valenciana-web

“La revolució del neolític ens deixa una de les innovacions culturals més importants de la història humana: la invenció de l’agricultura i la ramaderia.

Per què és tan transcendental? Doncs perquè, per primera vegada, els humans podien produir aliments, conservar-los i emmagatzemar-los per a consumir-los “en diferit”. Les conseqüències són cabdals: sedentarisme, canvi alimentari i aparició de noves malalties, augment demogràfic i complexitat i conflictivitat social, etc. També, per primera vegada, els humans no havíem de mantenir l’equilibri mediambiental per garantir la nostra supervivència, ja que amb l’ocupació i explotació extensiva i intensiva d’un sòl il·limitat podia proporcionar més calories per unitat de mesura que mai abans, i si s’exhauria, només calia moure’s uns centenars de metres”. Carles Miret

L’alteració de l’ecosistema: el tercer clip sobre el Serpis, riu viu

L’alteració de l’ecosistema: el tercer clip sobre el Serpis, riu viu

El CDR la Safor i Pruna Estudi Creatiu publiquen el tercer clip sobre el SERPIS, RIU VIU, dedicat a l’alteració de l’ecosistema.

L’ambientòleg Ismael Anzar ens explica quins són els impactes causats per la introducció d’espècies invasores i també per la contaminació que trobem al llarg del riu.

Comencen les classes d’activitat física i higiene de la postura

Comencen les classes d’activitat física i higiene de la postura

Els dimarts i dijous
Beniarjó, de 8.45 a 9.45h (Centre social)
Potries, de 10 a 11h (Centre social)
Vilallonga, d’11.45 a 12.45h (Edifici multiusos)

activitat-fisica-web

El CDR la Safor organitza des de 2010 un taller per a persones majors sobre activitat física i hàbits saludables. Els dimarts i dijous, la professora Maria Gaspar acudix a Beniarjó, Potries i Vilallonga per impartir les classes a una trentena de participants.

Es realitzen activitats de cooperació entre els alumnes, llenguatge corporal i relaxació. També es fan exercicis de relaxació. Quan arriba el bon temps, els alumnes realitzen les activitats en la piscina municipal, on es fan exercicis de força, aeròbics i jocs.

La professora Maria Gaspar explica que persones que participen al taller treballen, sobretot, la higiene de la postura per enfortir els abdominals i previndre el dolor de cervicals.

Aquesta activitat física dirigida a persones majors està subvencionada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.