Finalitza el II Curs d’introducció al voluntariat en rius organitzat pel Centre de Desenvolupament Rural la Safor i impartit per l’ambientòleg Ismael Aznar Frasquet amb l’eixida de camp del passat dijous 22 de juny, en el tram del Serpis conegut amb el nom del Pas de la Guàrdia, a Vilallonga.
En aquesta eixida de camp, les participants del curs han reconegut in situ alguns dels temes tractats al llarg del curs, com ara les espècies característiques de flora i fauna d’aquest entorn, el patrimoni lligat al riu, les problemàtiques a les quals s’enfronta l’ecosistema, etc. Però a més a més, han sigut les protagonistes actuant com a limnòlogues, apropant-se a l’estat que presenta aquest tram del riu a través de la inspecció de l’ecosistema fluvial i la identificació de diferents espècies. Així, i amb l’ajuda de tres índex diferents, s’han obtingut alguns resultats que s’exposen a continuació.

Les primeres observacions i mesures descriuen un cabal un poc superior a l’habitual per a aquesta època i amb una aigua transparent. Mitjançant el primer índex, una adaptació de l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), s’ha determinat que aquest hàbitat que hauria d’acompanyar al riu al llarg del seu recorregut presenta una zona de bosc no massa dens però amb espècies autòctones típiques d’aquest entorn, com ara: el pollancre (Populus nigra), el gatell (Salix atrocinerea), el fleix de fulla menuda (Fraxinus angustifolia) i el llidoner (Celtis australis). Mentre que a vora riu, s’han identificat altres espècies com el jonc (Scirpus holoschoenus), la bova (Typha angustifolia) i el senill o canyís (Phragmites australis) entre altres.
Tot i que, malauradament, també s’ha detectat la sempre present canya comuna (Arundo donax), espècie exòtica invasora predominant al curs baix del Serpis.
Amb aquesta informació i observant la continuïtat longitudinal del bosc de ribera en el tram estudiat i la connectivitat transversal d’aquest hàbitat amb l’entorn que l’envolta, que es composa principalment per camps de tarongers, infraestructures i zones urbanitzades, es pot concloure que el bosc de ribera en aquest tram del Serpis, encertadament recuperat per l’Ajuntament de Vilallonga ara fa uns huit anys, presenta una qualitat intermèdia/alta.
Les participants, també han identificat les espècies presents a l’hàbitat aquàtic i les han fet servir com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua a través de dos índex més. Un d’ells basat en la presència de plantes aquàtiques, els macròfits, amb el qual s’han identificat exemplars de l’anomenada llengua d’oca, del gènere Potamogeton, i del comunament anomenat llépol, de l’abundant gènere Cladophora. Aquesta baixa diversitat de macròfits ens indica que la qualitat de l’ecosistema aquàtic no és el més adequat, tot i que aquest resultat pot trobar-se influenciat per la llarga i greu sequera soferta fins a finals de 2016 i les tres grans i encadenades crescudes posteriors.
L’últim índex utilitzat per les participants de l’eixida de camp s’ha basat en els macroinvertebrats presents al medi aquàtic. A través de la captura i identificació d’aquests, s’ha detectat la presència d’alguns exemplars de nimfes de parotets (del ordre Odonata), efímeres (del ordre Ephemeroptera), tisoretes o sabaters (del gènere Hydrometra), escarabats aquàtics (de la família Gyrinidae), mol·luscs (de la família Melanopsidae) i gambeta de riu (de la família Atyidae). Tot i que també s’han trobat exemplars de cranc de riu americà (Procambarus clarkii), una espècie exòtica molt invasora. Amb tot, la majoria d’exemplars de macroinvertebrats identificats es corresponen amb hàbitats aquàtics que presenten una bona o mitjana qualitat de l’aigua.
Durant l’eixida de camp, també s’ha reconegut un exemplar d’un peix que es troba protegit degut a la seua situació vulnerable (UICN), la raboseta (Cobitis paludica), que ha suposat una troballa molt interessant. L’aleví d’aquesta espècie trobat a Vilallonga, junt amb l’identificat el passat divendres 16 de juny a Potries durant una inspecció al riu amb l’ajuda dels xiquets i xiquetes del poble, demostra que aquesta espècie autòctona encara es troba present en el riu Serpis.
Per tant, els resultats d’aquesta eixida de camp obtinguts a través d’una jornada del que podríem anomenar ‘ciència ciutadana’, mostren un tram del riu Serpis que presenta un estat de conservació entre moderat i bo, millor que la majoria dels trams del riu aigües avall d’aquesta zona. Fet que evidencia que el riu Serpis, de la mateixa manera que la resta de rius de la comarca, presenta unes condicions millorables, degudes a una manca de gestió suficient en temes tan importants com el cabal ecològic, les espècies exòtiques invasores, les extraccions incontrolades d’aigua subterrània, etc.
Amb iniciatives com aquesta, on s’apropa a la societat de la comarca als rius recuperant els seus usos lúdics, s’augmenta la conscienciació ambiental de la població i els coneixements relacionats amb els espais naturals pròxims, es fa evident el desig cada vegada més fort d’una comarca per gaudir d’un ‘Serpis, riu viu’.
Autor: Ismael Aznar Frasquet