Com actuar per eliminar les canyes del riu Serpis

Com actuar per eliminar les canyes del riu Serpis

Ací podeu consultar el pdf de presentació de l’estudi sobre els canyars del riu Serpis. MOLT INTERESSANT!!!

Anuncis
El cabal del Serpis augmentarà si s’eliminen els canyars i es restaura el riu

El cabal del Serpis augmentarà si s’eliminen els canyars i es restaura el riu

Dimarts es va presentar a l’Escola de la Terra un estudi sobre els canyars del riu Serpis al terme municipal de Beniarjó. Un estudi realitzat per l’associació sense ànim de lucre La Canya Estudis. Les principals conclusions del treball són que cada canyar requereix un estudi individualitzat i sectoritzat; el període òptim per eliminar les canyes és després de les riuades; i si s’eliminen les canyes i es restaura el riu augmentarà el cabal d’aigua.

Joan Viana, Enric Gil i Gustavo Colmena, enginyers de La Canya Estudis, van explicar que la canya és una planta exòtica invasora i, per tant, s’ha d’eliminar perquè desplaça la vegetació nativa, fa que augmente el risc d’incendis i fa que es reduïsquen els recursos hídrics. Van voler aclarir que la canya NO està protegida, però si regulat el seu tall per evitar la propagació.

El treball explica que per eliminar la canya hi ha 4 mètodes: químics (amb herbicides, encara que el descarten), físics (amb cobertures opaques), mecànics (extracció del rizoma) i amb el foment de la competència (amb plantes natives). Segons el sector, cal una combinació aquests mètodes.

Una dada interessant que van explicar els enginyers de l’associació autors de l’estudi és que els canyars de Beniarjó consumeixen el 1,8% de l’aigua del riu Serpis. A més, després d’una forta avinguda es redueix un 33% la superfície de canyars (moment idoni per actuar).

Al mes de febrer, es farà una pràctica d’eliminació dels canyars.

ESTUDI DELS CANYARS AL RIU SERPIS (en valencià)

ESTUDI DELS CANYARS AL RIU SERPIS (en castellà)

Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Dimarts 19 de desembre
Presentació del treball de la Canya Estudis: COM ACTUAR PER ELIMINAR LES CANYES DEL RIU SERPIS
Amb Joan Viana, enginyer Industrial; Enric Gil, enginyer d’Obres Públiques; Gustavo Colmena, enginyer de Forests; i Brenda Garcia, enginyera Forestal i del Medi Rural.
19h, FP la Safor de Beniarjó

La presència d’Arundo donax L. en els ecosistemes fluvials genera multitud d’impactes ambientals, propis de les espècies exòtiques invasores. L’alt grau de penetració i dispersió d’aquesta espècie en els boscos mediterranis ha portat al fet que les diferents administracions empraren grans quantitats de recursos en el seu control, promovent estudis que tracten d’abordar la problemàtica i recopilen informació i experiència sobre el seu maneig i eradicació. En particular, aquest treball s’emmarca en el riu Serpis al seu pas pel municipi de Beniarjó, un entorn especialment afectat per aquesta espècie, i el propòsit principal del qual consisteix a caracteritzar i sectoritzar, segons criteris d’actuació, el conjunt de masses d’Arundo donax L. lligades a l’ecosistema fluvial.
Per a açò, s’han mesurat els diferents factors que poden influir en el desenvolupament dels treballs de control, a fi d’obtenir les variables crítiques que determinen sectors homogenis on establir les prioritats i les metodologies més efectives i eficients per a cadascun d’ells. Paral·lelament, s’analitzen dos processos molt vinculats a la presència i desenvolupament d’aquesta espècie en l’ecosistema. D’una banda, es quantifiquen els efectes de l’última riuada sobre la distribució de les masses i, d’altra banda, s’estima el consum d’aigua atribuïble als canyars, així com l’estalvi que suposaria substituir-les per un bosc de ribera autòcton.
Com a resultat de la caracterització s’obté, per a cada sector, un conjunt de possibles línies de gestió d’aquestes masses vegetals, ordenades segons criteris ecològics, d’eficàcia i cost. D’altra banda, s’ha comprovat que l’efecte de les crescudes en la distribució dels canyars és significatiu encara que temporal. Concretament, l’última avinguda va comportar una reducció del 33.73% de l’àrea ocupada. Finalment, s’obté que el consum anual del conjunt de les masses d’Arundo donax L. en l’àrea d’estudi és de 47257.97 – 1620.61 m3/any, un valor un 47.3% superior al consum corresponent a un bosc de ribera autòcton. L’estudi s’elabora amb una clara intencionalitat pràctica, incloent descripcions detallades de les diferents tasques compreses en cada línia d’actuació i els principals beneficis que suposaria la seua implementació. Per tant, encara que la finalitat principal de la recerca és servir de base per a la seua projecció i execució en l’àrea d’estudi, la finalitat ´ultima del treball és contribuir al desenvolupament dels plans de control i eradicació d’Arundo donax L. al llarg del territori.

 

Curs d’iniciació a la informàtica i internet a Bellreguard

Curs d’iniciació a la informàtica i internet a Bellreguard

Iniciació a la Informàtica i Internet
Curs gratuït de 20 hores
Dirigit a persones desocupades de Bellreguard
Inscripcions al registre de l’Ajuntament
El curs comença dilluns 18 de desembre, de 17 a 19h, al CP Gregori Mayans

Organitza l’Ajuntament de Bellreguard i el CDR la Safor.

Dies del curs: dilluns i dimecres. Desembre (18, 20 i 27). Gener (8, 10, 15, 17, 22, 24, i 29).

El Mercat del Trenet a Beniarjó es converteix en un pol cultural amb música, llibres, teatre i danses

El Mercat del Trenet a Beniarjó es converteix en un pol cultural amb música, llibres, teatre i danses

Un matí fred i assolellat va acompanyar el Mercat del Trenet a Beniarjó, organitzat pel CDR la Safor i l’Ajuntament. Des de primera hora del matí, les parades de productes de la terra, de llibres i de menjars casolans van ocupar la plaça d’Ausiàs March. La primer activitat va ser un taller de port per a les famílies que tenen o esperen un nadó i volen aprendre a usar la bandolera.

Diferents associacions locals també van voler participar amb bunyols, dolços i salats de tardor, i plantes i arbres i Nadal. L’església parroquial, els festers de 2018, les Ames de Casa, la Mare de Déu dels Desemparats i les mares de l’escoleta de Beniarjó tenien parades.

Tot seguit, Ana Canet va fer viatjar el públic més infantil per diferents històries de la tardor. Al mateix temps, tenia lloc una ruta per la història de Beniarjó: es va visitar la cisterna d’aigua i les restes del palau dels March.

I per acabar el matí i entrar en calor, va tindre lloc un sarau de danses valencianes amb els grups de la Safor Trapig, Roda i Volta, Brials i Postisses i altres balladores de la comarca que s’hi van voler afegir.