L’Escola de la Terra i el CDR la Safor han organitzat una xarrada i debat sobre la gestió pública i participativa de l’aigua potable, servei privatitzat en la gran majoria de municipis del País Valencià.
S’ha convidat Graciela Ferrer, membre de Xúquer Viu i actualment diputada de Compromís a la Corts Valencianes. Graciela Ferrer ha treballat en diversos projectes d’investigació i política de l’aigua, està vinculada als moviments ecologistes i forma part de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.
També s’ha convidat l’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, perquè actualment aquest municipi és un dels pocs o l’únic de la comarca de la Safor que té la gestió pública de l’aigua potable.
El debat xarrada serà dimecres 18 de gener, a les 19h, a l’escola FP la Safor de Beniarjó.
DOCUMENTAL LA BATALLA DE L’AIGUA (TV3)

EL DEBAT
En el 95% dels municipis de més de 20.000 habitants del País Valencià la gestió és privada, ja siga mitjançant concessió directa a una empresa o a través d’una societat d’economia mixta. Este percentatge queda molt lluny de com es gestiona este servei en altres comunitats autònomes i a la resta d’Europa. A Espanya la gestió es repartix al 50% entre gestió pública i privada, mentre que als països europeus la gestió pública és l’opció majoritària, sent en alguns d’ells, totalment pública, cas de Bèlgica, Suïssa o Holanda.
Al País Valencià hi ha dos grans conglomerats empresarials, SUEZ (Aigües de Barcelona) i la família Calabuig Gimeno (Aguas de València), que han arribat a acaparar la gestió del 70% dels municipis de més de 20.000 habitants.
L’aigua és un dret humà, la seva gestió s’ha de fer des del sector públic, i no des del sector privat amb ànim de lucre. Ha d’estar fora de les lleis del mercat. La implementació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament no pot estar sotmès als interessos dels sector privat dels operadors ni a criteris econòmics. La gestió pública és una oportunitat per a la construcció de societats democràtiques i l’enfortiment de les seves institucions.
Els serveis públics de l’aigua es regeixen per paràmetres d’eficàcia social, ambiental i econòmica alhora que han de promoure la participació i el control social i una gestió transparent. Com a servei públic, s’ha de garantir a tota la ciutadania.
A més de ser un servei públic, la ciutadania ha de poder participar de la presa de decisions estratègiques, impulsant l’apropiació comunitària del servei públic i la seva millora col·lectiva, mai individual.