Dissabte 1 d’abril
10h, quedada al carrer de la Ribera Baixa de la platja de Gandia
Activitat gratuïta. Cal portar prismàtics, si en tens.
Amb Virginia Garófano i Pau Lucio, investigadors del Campus de Gandia de la UPV.
Es repartirà en paper la Investigació sobre la comunitat de passeriformes palustres de la marjal de la Safor.
Activitat i treball subvencionat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
Una investigació ambiental del CDR la Safor estudia l’estat de la marjal mitjançant la seua comunitat d’aus i dona claus per a la seua posada en valor
Llegiu ací la Investigació sobre la comunitat de passeriformes palustres de la marjal de la Safor.
Un any més, el CDR la Safor ha portat a terme el seu programa d’investigació científica i tècnica de caràcter mediambiental impulsat per la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCECER) i subvencionat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Una de les investigacions dins del programa ha estat relacionada amb la diversitat d’aus de la marjal de la Safor, la qual va patir un incendi al novembre de 2016 i es desconeixen quines van ser les seues conseqüències ecològiques.
La marjal de la Safor està considerada com una de les zones humides litorals més ben conservades al País Valencià, raó per la qual compta amb nombroses figures de protecció. Tot i el seu valor ambiental, la informació disponible sobre la seua comunitat d’aus és molt escassa, així com la seua resposta davant de diferents pressions o impactes, com el canvi climàtic o els incendis.
La present investigació ha tingut com a objectiu analitzar la composició i la tendència temporal de la comunitat d’aus de la marjal de la Safor, mitjançant diferents indicadors de riquesa, diversitat i productivitat, fent servir dades procedents de l’anellament científic d’aus per al període 2015-2022.
L’anàlisi ha mostrat una riquesa de 38 espècies diferents, 32 de les quals de l’ordre dels passeriformes. La mitjana d’espècies per any va ser de 17 espècies, amb un màxim de 21 al 2022 i uns mínims de 14 al 2020 i 15 al 2016 i 2017. En termes relatius, els anys 2018 i 2022 van mostrar la major riquesa relativa.
Quant a les tendències poblacionals generals, segons la classificació que presenta la llista roja d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (https://www.iucnredlist.org/), el 42% de les espècies registrades a la marjal de la Safor té una tendència decreixent, el 29% es troba en augment i el 26% estable.
Solament quatre espècies han sigut capturades durant tots els anys del període d’estudi: el balquer, la boscarla mostatxuda, la boscarla de canyar i el boscaler comú. A més, es tracta de les espècies més abundants, ja que representen el 68% del total d’individus capturats o recapturats (1049). S’ha observat una baixada generalitzada en l’abundància de les quatre espècies al 2016 (any en que es va produir un incendi que va arrasar 90 hectàrees de la marjal), amb un repunt a partir d’aquell moment, més evident per a la boscarla de canyar i la boscarla mostatxuda, per contra, el balquer es va veure més afectat. Complementàriament, es van detectar diferències en la taxa de productivitat (ràtio joves/total) de les quatre espècies.
Aquest estudi ha mostrat com els ambients palustres es caracteritzen per una alta resiliència davant de pertorbacions. Es discuteixen altres mesures de gestió per a la millora ambiental de l’espai i la seua posada en valor, així com per a la maximització dels múltiples serveis ecosistèmics que proporciona a la ciutadania.
La investigació ha estat desenvolupada per Virginia Garófano i Pau Lucio, investigadors del campus de Gandia – UPV. Els resultats seran presentats públicament mitjançant una passejada guiada per la marjal al mes de gener.
Llegiu ací la Investigació sobre la comunitat de passeriformes palustres de la marjal de la Safor.
Un any més, el CDR la Safor porta a terme el seu programa d’investigació científica i tècnica de caràcter mediambiental impulsat per la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCECER) i subvencionat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. En aquesta ocasió es desenvolupen tres investigacions relacionades amb el coneixement i la defensa del medi natural i de la seua biodiversitat a la comarca de la Safor.
Una d’aquestes investigacions està relacionada amb la diversitat d’aus de la Marjal de la Safor, la qual va patir un incendi al novembre de 2016 i es desconeixen quines van ser les seues conseqüències ecològiques.
La Marjal de la Safor es considera una de les zones humides litorals d’aigua dolça més ben conservades al País Valencià, raó per la qual compta amb nombroses figures de protecció. Tot i el seu valor ambiental, la informació disponible sobre la seua comunitat d’aus és molt escassa, s’indica únicament aquelles espècies de què es té constància de la seua presència, però sense més informació de paràmetres tan rellevants com la seua abundància, riquesa, diversitat o tendències poblacionals. A més a més, es desconeix com la seua comunitat d’aus podria estar variant al llarg del temps davant diferents pressions o impactes, com el canvi climàtic o els incendis.
Per tant, amb aquesta investigació es pretén analitzar dades obtingudes a partir de l’anellament científic d’aus recopilades a la Marjal de la Safor durant la darrera dècada. L’anàlisi d’aquestes dades permetrà conèixer la composició i tendència temporal de la comunitat d’aus davant diferents pressions ambientals, així com proposar mesures per a la seua gestió sostenible que maximitze els serveis ecosistèmics que l’espai aporta a la ciutadania.
Aquesta investigació es du a terme per Virginia Garófano i Pau Lucio, investigadors del Campus de Gandia – UPV. Els resultats seran publicats en un informe i presentats públicament a l’Escola FP la Safor de Beniarjó al mes de desembre.
Dijous 10 de desembre
19h, escola FP la Safor de Beniarjó (carrer de sant Marc, 10)
Presentació de la investigació TRETS FUNCIONALS DE LA VEGETACIÓ DEL RIU SERPIS AL LLARG D’UN GRADIENT LONGITUDINAL: DES DE BENIARRÉS A LA MAR
Amb Virginia Garófano, doctora en Ciències Ambientals per la UPV
Cal fer inscripció prèvia AMB AQUEST FORMULARI. Places limitades.
Virginia Garófano, autora juntament amb Isabel Gadea de la investigació cientificotècnica sobre el riu Serpis finançada pel Ministeri per a la Transició Ecològica a través de COCEDER i CDR la Safor, ha presentat recentment els resultats d’aquesta investigació en el III Congrés Ibèric de Restauració Fluvial, celebrat a Múrcia.
La comunicació, en format pòster, es titulava “Percepció social de les actuacions prioritàries per a la rehabilitació del riu Serpis a la Safor (València)” i estava emmarcada dins de la sessió “Rius i ciutadania: noves formes de conviure”. A més de conèixer les iniciatives que en matèria de restauració fluvial s’estan desenvolupant en altres zones, les persones assistents al congrés també van tenir l’oportunitat de visitar la Reserva natural de Sotos i Boscos de Ribera de Cañaverosa i algunes zones d’actuació del projecte LIFE + Ripisilvanatura, que pretén controlar l’expansió de les espècies exòtiques invasores presents en els marges del riu Segura i afavorir la colonització del bosc de ribera per espècies autòctones.
Ací podeu consultar la presentació de la investigació sobre el riu Serpis i la proposta d’actuacions prioritàries, de Virginia Garófano i Isabel Gadea.
Virginia Garófano i Isabel Gadea, doctores en Ciències Ambientals de la UPV, van presentar al CDR la Safor una investigació sobre la percepció ciutadana del riu Serpis i una proposta d’actuacions prioritàries per al seua rehabilitació.
Segons l’enquesta i les entrevistes que es van realitzar, el 36% dels enquestats van qualificar com a roín l’estat actual de conservació del riu Serpis, seguit d’un 32% que el va qualificar com a regular i un 25% com a pèssim.
Pel que fa al rànquing dels principals problemes del Serpis, la falta d’aigua al riu va ser considerada pel 35% dels enquestats com el primer problema. La presència de residus i d’espècies invasores van ser considerades a parts iguals com el segon problema més preocupant amb el 20% de les respostes.
El 62% dels enquestats van considerar molt prioritària la neteja del riu (retirada de fems, residus, enderrocs…), el 57% el control dels pous il·legals i els abocaments al riu, i el 55% el respecte del cabal ecològic al llarg de l’any.
Segons una matriu de priorització empleada per les investigadores Virginia Garófano i Isabel Gadea, les actuacions prioritàries per a la rehabilitació del riu Serpis són: la sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu, el control dels pous il·legals i la contaminació bacteriològica, el respecte del cabal ecològic, la creació d’un filtre verd i l’eliminació d’espècies vegetals invasores i la repoblació amb espècies autòctones.
Al mes de genere es crearà una plataforma al voltant del Serpis per debatre les actuacions prioritàries de conscienciació i d’actuació per millorar l’estat del riu, amb la participació de totes els actors implicats en el territori: regants, pescadors, universitat, associacions ecologistes, empreses, ajuntaments…
PODEU CONSULTAR ACÍ EL TREBALL: en valencià i en castellà.
Ací podeu consultar en PDF el treball:
Investigació de l’ecosistema fluvial del riu Serpis i proposta d’actuacions prioritàries per a la seua rehabilitació a la comarca de la Safor
de Virgina Garófano i Isabel Gadea (versió en valencià).
Investigación del ecosistema fluvial del río Serpis y propuesta de actuaciones prioritarias para su rehabilitación en la comarca de la Safor
de Virgina Garófano e Isabel Gadea (versión en castellano).
Dimecres 12 de desembre
Presentació de la investigació i debat sobre ACTUACIONS PRIORITÀRIES PER A LA REHABILITACIÓ DEL RIU SERPIS
Amb Virginia Garófano i Isabel Gadea, doctores en Ciències Ambientals per la UPV
19h, FP la Safor (Beniarjó
Organitza: Escola de la Terra i CDR la Safor
Col·labora: COCEDER i Escola FP la Safor
Finança: Ministeri per a la Transició Ecològica
El riu Serpis al seu pas pels municipis de la comarca de la Safor ha sigut històricament una font de recursos naturals, patrimonials, econòmics i d’oci per als seus habitants. No obstant això, en l’actualitat, la desvinculació de la població amb el riu, així com els canvis esdevinguts en l’activitat econòmica de la comarca, han donat lloc a una deterioració en el seu estat.
L’objectiu d’aquest estudi va ser conéixer la percepció social sobre l’estat de conservació del riu i la seua problemàtica específica, així com les actuacions que són considerades prioritàries per a la seua rehabilitació. Per a això es van realitzar entrevistes personals als diferents actors implicats i es va elaborar una enquesta digital en línia, que es va difondre a través de diferents mitjans.
A més d’analitzar les dades recollides en les enquestes, es va realitzar una matriu de priorització per a avaluar i ordenar les actuacions considerades com més importants i/o factibles per a la rehabilitació del riu en funció de diversos factors de decisió, que van incloure criteris tècnics d’experts, així com dades objectives procedents de les enquestes i de les entrevistes personals.
S’espera que aquest estudi servisca com a guia o punt de partida per a fer passos de forma coordinada cap a la millora ambiental del riu Serpis i del seu ecosistema de ribera associat a la comarca de la Safor.
CDR la Safor 