“El vi ha de transmetre al consumidor l’oratge, el territori i el treball del llaurador”

“El vi ha de transmetre al consumidor l’oratge, el territori i el treball del llaurador”

El futur de la vinya a les comarques centrals valencianes, i en concret a la Safor, va ser el tema central de la taula redona organitzada per l’Escola de la Terra i el CDR la Safor. Carlos Fuster, investigador de la pansa i riuraus, va presentar els convidats a debatre i va llançar la pregunta sobre el futur del raïm a les nostre terres.

vi01

Jose Maria Bolufer, del celler Alter de Benimaquia, situat al Poble Nou de Benitatxell, va explicar la seua experiència personal de recuperar bancals abandonats de vinya per a produir vi. Bolufer creu que el futur passa per una producció limitada de vi i per les microvinyes. A més, va comentar el projecte de la creació de la marca vi moscatell de Benitatxell, que té com a objectiu mantenir i recuperar la nostra cultura vinícola, conservar el paisatge i potenciar i dignificar la professió de l’agricultor.

A la taula redona també va parlar Ernest Mahiques, llaurador de vinya moscatell que té els bancals a Montitxelvo, el qual ha recuperat el moscatell per a fer l’escaldada de la pansa. Mahiques va explicar que hi ha empreses que venen al centre d’Europa els pàmpols de la vinya per fer infusions.

Vicent Tomàs pertany al celler Tomàs Torres de Carrícola i va comentar que es pot viure de la vinya si es fa bon vi. La producció del celler és orgànica i els productes no porten conservants. Tomàs porta 19 collites de vi, treballant la terra de forma natural i amb adobs d’animals.

A Ador, després de 50 anys, es va tornar a escaldar pansa i va ser al riurau de Secundina, propietat de la família de Vicent Minyana, el qual ha restaurat el riurau i ha tornat a plantar 70 ceps de moscatell per a escaldar. Minyana calcula que a Ador hi havia uns 70 riuraus i ara només en queda un. Creu que el riurau pot atraure el turista rural i ecològic. També va apostar perquè les escoles tinguen horts ecològics i formen part de l’educació des de ben menuts.

La sommelier Eva Pizarro va explicar que el seua professió és transmetre l’emoció i la història del vi, per això cal conéixer els productors. “Ara estem en un moments de canvis. Fins ara els vins tenien una producció industrial, tots tallats pel mateix patró. Ara es busca identitat, els ceps autòctons que transmeten l’oratge de l’any i el territori. Es valora el treball artesanal, però no s’ha de caure en el minifundisme feudal. Els productor s’ha de formar, obrir i comparar”.

En acabar la taula redona i el debat amb els assistents sobre la importància de l’educació i la creació de mercats per aproximar els productors i consumidors, hi va haver un tast de vins gràcies a la col·laboració dels cellers Fondarium d’Ondara, Tomàs Torres de Carrícola i Alter de Benimaquia de Benitatxell.

 

Taula redona sobre “El cultiu del raïm: vi i pansa”

Taula redona sobre “El cultiu del raïm: vi i pansa”

El CDR la Safor i l’Escola de la Terra ha programa una taula redona sobre “El cultiu del raïm: vi i pansa”, dimecres 25 de març a l’escola d’FP la Safor de Beniarjó. La xarrada serà moderada per l’expert en riuraus i el món de la pansa a les comarques centrals, Carlos Fuster Montagud.

raïm i pansa web

Hi participen gent relacionada amb el raïm a les seues diverses vessants:
Ernest Mahiques, productor de vinya moscatell a Montitxelvo.
Vicent Minyana, propietari del riurau de Secundina, Ador, on el passat agost es va recuperar la tradició
de l’elaboració de la pansa escaldada a la comarca.
Vicent Tomàs, del Celler Tomàs Torres de Carrícola.
Jose Maria Bolufer, del projecte Biomoscatell Celler Alter de Benimaquia, de Poble Nou de Benitatxell.
– I Eva Pizzarro, sommelier natural del Xeraco i que ens mostrarà la visió dels experts de la gastronomia.

Amb aquesta activitat volem tractar el tema del futur del raïm i els seus derivats (vi, raïm de taula, pansa…) a
l’àmbit de les comarques centrals valencianes, una zona tradicionalment relacionada amb el conreu del raïm
i que, per la generalització massiva de la taronja des d’inicis del segle XX i per la voracitat urbanística de la segona meitat de segle, ha arribat a una situació de quasi desaparició.

Entre convidats a la taula redona i el públic assistent s’intentarà respondre a preguntes com:
Hi ha futur per al raïm?
És possible que els vins de les comarques centrals troben lloc al mercat?
Es l’agricultura ecològica una eixida viable?
I què fem amb la pansa?