Virginia Garófano presenta la investigació sobre la vegetació del riu Serpis on s’identifiquen 117 espècies diferents

Virginia Garófano presenta la investigació sobre la vegetació del riu Serpis on s’identifiquen 117 espècies diferents

Cap tram del riu presenta una qualitat excel·lent de conservació

Virginia Garófano, doctora en Ciències Ambientals per la UPV, va presentar dijous 10 de desembre el treball d’investigació sobre els trets funcionals de la vegetació de ribera del riu Serpis des de Beniarrés a la mar.

ACÍ PODEU LLEGIR EL TREBALL

Les principals conclusions del treball són:

– L’anàlisi de pressions ha revelat que l’alteració hidrològica és palesa al llarg de tot el riu, però especialment intensa en el tram final. L’alteració morfològica del llit i de la ribera és major en les dues últimes masses d’aigua, les quals presenten una major incidència dels usos agrícoles i urbans, i una qualitat del bosc de ribera catalogada com a dolenta i pèssima.

– La riquesa vegetal total de la zona d’estudi s’ha establit en 117 espècies, amb una mitjana de 40 espècies per tram, valor que és considerablement inferior en els trams baixos. Tant la riquesa total, com la d’espècies natives han manifestat una tendència decreixent al llarg del gradient longitudinal. No obstant això, aquesta tendència és positiva per a les espècies exòtiques, les quals superen el 35% en la quarta massa d’aigua.

– Els índexs de diversitat vegetal han indicat que la segona massa d’aigua presenta la major diversitat alfa (amb una mitjana de 47 espècies per tram) i la major diversitat gamma (amb 98 espècies, el 84% de la riquesa de tota la zona d’estudi). A més, posseeix la major singularitat, amb 21 espècies úniques. En l’extrem oposat es troba la quarta massa d’aigua, amb només el 32% de la riquesa total, la menor heterogeneïtat i uniformitat, segons els índexs de Sorensen i Shannon.

– Un total de 22 espècies han sigut comunes a les quatre masses d’aigua, però només quatre espècies ho han sigut als 16 punts de mostreig: la canya comuna (Arundo donax), la corretjola major (Calystegia sepium), la persicària (Polygonum persicaria) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius).

– La diversitat funcional exhibeix una tendència decreixent al llarg del gradient longitudinal, sent de nou, la segona massa d’aigua la que ha registrat el major nombre de combinacions de trets (45%) i és per tant la més diversa funcionalment. En canvi, la quarta massa d’aigua ha sigut identificada com la més pobra funcionalment, amb tan sols el 20% de les combinacions de trets documentades.

– Finalment, es proposen recomanacions de gestió relacionades amb la funcionalitat de l’ecosistema fluvial. Aquestes recomanacions podrien ser implementades en el desenvolupament de projectes de rehabilitació fluvial en la zona i fan referència a la realització de plantacions, eliminació i control d’espècies invasores, educació i sensibilització ambiental, creació i millora d’hàbitats, solta de cabals funcionals i actuacions per a la millora de la continuïtat fluvial. La posada en marxa d’aquestes recomanacions suposaria una millora ambiental general dels trams, i aquestes al seu torn repercutirien positivament en els serveis ambientals que els ecosistemes de ribera poden proporcionar a la ciutadania i al territori.

Presentació de la investigació TRETS FUNCIONALS DE LA VEGETACIÓ DEL RIU SERPIS

Presentació de la investigació TRETS FUNCIONALS DE LA VEGETACIÓ DEL RIU SERPIS

Dijous 10 de desembre
19h, escola FP la Safor de Beniarjó (carrer de sant Marc, 10)

Presentació de la investigació TRETS FUNCIONALS DE LA VEGETACIÓ DEL RIU SERPIS AL LLARG D’UN GRADIENT LONGITUDINAL: DES DE BENIARRÉS A LA MAR
Amb Virginia Garófano, doctora en Ciències Ambientals per la UPV

Cal fer inscripció prèvia AMB AQUEST FORMULARI. Places limitades.