Taula redona sobre “La problemàtica de l’aigua al Serpis: des del riu fins a la mar”

Taula redona sobre “La problemàtica de l’aigua al Serpis: des del riu fins a la mar”

La UPV Campus de Gandia i el CDR la Safor han organitzat una taula redona per parlar del problema de l’aigua al riu Serpis.

La trobada és divendres 21 de setembre, a les 12.30h, a la Sala de Graus del Campus de Gandia de la UPV. L’entrada és lliure.

S’ha convidat els ajuntaments, les associacions i els organismes implicats en la millora del riu Serpis. En aquesta taula redona el tema central serà la problemàtica de l’aigua al Serpis en tot el seu tram.

riu Serpis
Anuncis
Taller: Com eliminar les canyes del riu Serpis

Taller: Com eliminar les canyes del riu Serpis

TALLER: COM ELIMINAR LES CANYES DEL RIU SERPIS
Divendres 16 de febrer
de 8 a 10h, al riu Serpis al seu pas per Beniarjó
Lloc de trobada: escola FP la Safor
Activitat oberta

Organitza CDR la Safor i FP la Safor
Col·labora la Canya Estudis

Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Dimarts 19 de desembre
Presentació del treball de la Canya Estudis: COM ACTUAR PER ELIMINAR LES CANYES DEL RIU SERPIS
Amb Joan Viana, enginyer Industrial; Enric Gil, enginyer d’Obres Públiques; Gustavo Colmena, enginyer de Forests; i Brenda Garcia, enginyera Forestal i del Medi Rural.
19h, FP la Safor de Beniarjó

La presència d’Arundo donax L. en els ecosistemes fluvials genera multitud d’impactes ambientals, propis de les espècies exòtiques invasores. L’alt grau de penetració i dispersió d’aquesta espècie en els boscos mediterranis ha portat al fet que les diferents administracions empraren grans quantitats de recursos en el seu control, promovent estudis que tracten d’abordar la problemàtica i recopilen informació i experiència sobre el seu maneig i eradicació. En particular, aquest treball s’emmarca en el riu Serpis al seu pas pel municipi de Beniarjó, un entorn especialment afectat per aquesta espècie, i el propòsit principal del qual consisteix a caracteritzar i sectoritzar, segons criteris d’actuació, el conjunt de masses d’Arundo donax L. lligades a l’ecosistema fluvial.
Per a açò, s’han mesurat els diferents factors que poden influir en el desenvolupament dels treballs de control, a fi d’obtenir les variables crítiques que determinen sectors homogenis on establir les prioritats i les metodologies més efectives i eficients per a cadascun d’ells. Paral·lelament, s’analitzen dos processos molt vinculats a la presència i desenvolupament d’aquesta espècie en l’ecosistema. D’una banda, es quantifiquen els efectes de l’última riuada sobre la distribució de les masses i, d’altra banda, s’estima el consum d’aigua atribuïble als canyars, així com l’estalvi que suposaria substituir-les per un bosc de ribera autòcton.
Com a resultat de la caracterització s’obté, per a cada sector, un conjunt de possibles línies de gestió d’aquestes masses vegetals, ordenades segons criteris ecològics, d’eficàcia i cost. D’altra banda, s’ha comprovat que l’efecte de les crescudes en la distribució dels canyars és significatiu encara que temporal. Concretament, l’última avinguda va comportar una reducció del 33.73% de l’àrea ocupada. Finalment, s’obté que el consum anual del conjunt de les masses d’Arundo donax L. en l’àrea d’estudi és de 47257.97 – 1620.61 m3/any, un valor un 47.3% superior al consum corresponent a un bosc de ribera autòcton. L’estudi s’elabora amb una clara intencionalitat pràctica, incloent descripcions detallades de les diferents tasques compreses en cada línia d’actuació i els principals beneficis que suposaria la seua implementació. Per tant, encara que la finalitat principal de la recerca és servir de base per a la seua projecció i execució en l’àrea d’estudi, la finalitat ´ultima del treball és contribuir al desenvolupament dels plans de control i eradicació d’Arundo donax L. al llarg del territori.

 

Conclusions de la inspecció del Serpis per les participants del II Curs d’introducció al Voluntariat en rius

Conclusions de la inspecció del Serpis per les participants del II Curs d’introducció al Voluntariat en rius

Finalitza el II Curs d’introducció al voluntariat en rius organitzat pel Centre de Desenvolupament Rural la Safor i impartit per l’ambientòleg Ismael Aznar Frasquet amb l’eixida de camp del passat dijous 22 de juny, en el tram del Serpis conegut amb el nom del Pas de la Guàrdia, a Vilallonga.

En aquesta eixida de camp, les participants del curs han reconegut in situ alguns dels temes tractats al llarg del curs, com ara les espècies característiques de flora i fauna d’aquest entorn, el patrimoni lligat al riu, les problemàtiques a les quals s’enfronta l’ecosistema, etc. Però a més a més, han sigut les protagonistes actuant com a limnòlogues, apropant-se a l’estat que presenta aquest tram del riu a través de la inspecció de l’ecosistema fluvial i la identificació de diferents espècies. Així, i amb l’ajuda de tres índex diferents, s’han obtingut alguns resultats que s’exposen a continuació.

Les primeres observacions i mesures descriuen un cabal un poc superior a l’habitual per a aquesta època i amb una aigua transparent. Mitjançant el primer índex, una adaptació de l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), s’ha determinat que aquest hàbitat que hauria d’acompanyar al riu al llarg del seu recorregut presenta una zona de bosc no massa dens però amb espècies autòctones típiques d’aquest entorn, com ara: el pollancre (Populus nigra), el gatell (Salix atrocinerea), el fleix de fulla menuda (Fraxinus angustifolia) i el llidoner (Celtis australis). Mentre que a vora riu, s’han identificat altres espècies com el jonc (Scirpus holoschoenus), la bova (Typha angustifolia) i el senill o canyís (Phragmites australis) entre altres.

Tot i que, malauradament, també s’ha detectat la sempre present canya comuna (Arundo donax), espècie exòtica invasora predominant al curs baix del Serpis.

Amb aquesta informació i observant la continuïtat longitudinal del bosc de ribera en el tram estudiat i la connectivitat transversal d’aquest hàbitat amb l’entorn que l’envolta, que es composa principalment per camps de tarongers, infraestructures i zones urbanitzades, es pot concloure que el bosc de ribera en aquest tram del Serpis, encertadament recuperat per l’Ajuntament de Vilallonga ara fa uns huit anys, presenta una qualitat intermèdia/alta.

Les participants, també han identificat les espècies presents a l’hàbitat aquàtic i les han fet servir com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua a través de dos índex més. Un d’ells basat en la presència de plantes aquàtiques, els macròfits, amb el qual s’han identificat exemplars de l’anomenada llengua d’oca, del gènere Potamogeton, i del comunament anomenat llépol, de l’abundant gènere Cladophora. Aquesta baixa diversitat de macròfits ens indica que la qualitat de l’ecosistema aquàtic no és el més adequat, tot i que aquest resultat pot trobar-se influenciat per la llarga i greu sequera soferta fins a finals de 2016 i les tres grans i encadenades crescudes posteriors.

L’últim índex utilitzat per les participants de l’eixida de camp s’ha basat en els macroinvertebrats presents al medi aquàtic. A través de la captura i identificació d’aquests, s’ha detectat la presència d’alguns exemplars de nimfes de parotets (del ordre Odonata), efímeres (del ordre Ephemeroptera), tisoretes o sabaters (del gènere Hydrometra), escarabats aquàtics (de la família Gyrinidae), mol·luscs (de la família Melanopsidae) i gambeta de riu (de la família Atyidae). Tot i que també s’han trobat exemplars de cranc de riu americà (Procambarus clarkii), una espècie exòtica molt invasora. Amb tot, la majoria d’exemplars de macroinvertebrats identificats es corresponen amb hàbitats aquàtics que presenten una bona o mitjana qualitat de l’aigua.

Durant l’eixida de camp, també s’ha reconegut un exemplar d’un peix que es troba protegit degut a la seua situació vulnerable (UICN), la raboseta (Cobitis paludica), que ha suposat una troballa molt interessant. L’aleví d’aquesta espècie trobat a Vilallonga, junt amb l’identificat el passat divendres 16 de juny a Potries durant una inspecció al riu amb l’ajuda dels xiquets i xiquetes del poble, demostra que aquesta espècie autòctona encara es troba present en el riu Serpis.

Per tant, els resultats d’aquesta eixida de camp obtinguts a través d’una jornada del que podríem anomenar ‘ciència ciutadana’, mostren un tram del riu Serpis que presenta un estat de conservació entre moderat i bo, millor que la majoria dels trams del riu aigües avall d’aquesta zona. Fet que evidencia que el riu Serpis, de la mateixa manera que la resta de rius de la comarca, presenta unes condicions millorables, degudes a una manca de gestió suficient en temes tan importants com el cabal ecològic, les espècies exòtiques invasores, les extraccions incontrolades d’aigua subterrània, etc.

Amb iniciatives com aquesta, on s’apropa a la societat de la comarca als rius recuperant els seus usos lúdics, s’augmenta la conscienciació ambiental de la població i els coneixements relacionats amb els espais naturals pròxims, es fa evident el desig cada vegada més fort d’una comarca per gaudir d’un ‘Serpis, riu viu’.

Autor: Ismael Aznar Frasquet

Conclou la segona edició del curs de Voluntariat en rius amb una inspecció al Serpis

Conclou la segona edició del curs de Voluntariat en rius amb una inspecció al Serpis

Dijous 22 de juny va concloure la segona edició del curs de Voluntariat en rius, organitzat pel CDR la Safor, i impartit pel biòleg Ismael Aznar. L’alumnat del curs va inspeccionar el riu Serpis al seu pas per Vilallonga, en la partida del Pas de la Guàrdia.

En aquest lloc del riu es va mesurar el riu (amplada, profunditat, velocitat de l’aigua i cabal) i es va analitzar la presència de fauna i flora del Serpis (més avant publicarem els resultats).

En aquesta segona edició del curs de Voluntariat en rius s’ha donat a conéixer el patrimoni historicocultural i els usos actuals del rius de la Safor, les iniciatives populars al voltant del Serpis i les bones pràctiques. L’objectiu del curs ha sigut familiaritzar-se amb el voluntariat ambiental i conéixer l’ecosistema fluvial de la Safor.