El riu Serpis al III Congrés Ibèric de Restauració Fluvial

El riu Serpis al III Congrés Ibèric de Restauració Fluvial

Virginia Garófano, autora juntament amb Isabel Gadea de la investigació cientificotècnica sobre el riu Serpis finançada pel Ministeri per a la Transició Ecològica a través de COCEDER i CDR la Safor, ha presentat recentment els resultats d’aquesta investigació en el III Congrés Ibèric de Restauració Fluvial, celebrat a Múrcia.

La comunicació, en format pòster, es titulava “Percepció social de les actuacions prioritàries per a la rehabilitació del riu Serpis a la Safor (València)” i estava emmarcada dins de la sessió “Rius i ciutadania: noves formes de conviure”. A més de conèixer les iniciatives que en matèria de restauració fluvial s’estan desenvolupant en altres zones, les persones assistents al congrés també van tenir l’oportunitat de visitar la Reserva natural de Sotos i Boscos de Ribera de Cañaverosa i algunes zones d’actuació del projecte LIFE + Ripisilvanatura, que pretén controlar l’expansió de les espècies exòtiques invasores presents en els marges del riu Segura i afavorir la colonització del bosc de ribera per espècies autòctones.

L’escàs cabal, els pous il·legals, l’abocament d’aigües residuals i les canyes, problemes que preocupen a la Plataforma del riu Serpis

L’escàs cabal, els pous il·legals, l’abocament d’aigües residuals i les canyes, problemes que preocupen a la Plataforma del riu Serpis

(nota de premsa de la UPV Gandia) La manca del cabal ecològic fins a la mar, els pous il·legals que extreuen aigua del riu, abocaments d’aigües residuals i la proliferació de canyes són alguns dels problemes del Serpis que s’han posat en comú en la primera reunió de la Plataforma del riu Serpis. La reunió es va celebrar dilluns al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i va comptar amb l’assistència de cinquanta persones, entre els quals es trobaven representants de la Confraria de Pescadors de Gandia, associació de regants de canals alts i baixos, associacions ambientalistes, agricultors, centres educatius, ajuntaments, empreses, la universitat i ciutadans particulars.

 

La reunió va ser organitzada des del Campus de Gandia UPV i el CDR la Safor amb l’objectiu de constituir una plataforma per treballar pel riu Serpis en què participen tots els actors clau per a la salut del riu i la seva conca. La Plataforma pretén constituir-se en un interlocutor amb les administracions i prendre les seves decisions de forma participativa.

La voluntat és reunir-se una vegada al mes per aprofundir en les accions que es plantegen. Una d’elles, acordada en la reunió d’ahir dilluns, consistirà a presentar esmenes o informació en diferents fases del Pla Hidrològic del Xúquer per al període 2021-2027.

La sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu i el control de pous il·legals són les actuacions prioritàries per al Serpis

La sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu i el control de pous il·legals són les actuacions prioritàries per al Serpis

Virginia Garófano i Isabel Gadea, doctores en Ciències Ambientals de la UPV, van presentar al CDR la Safor una investigació sobre la percepció ciutadana del riu Serpis i una proposta d’actuacions prioritàries per al seua rehabilitació.

Segons l’enquesta i les entrevistes que es van realitzar, el 36% dels enquestats van qualificar com a roín l’estat actual de conservació del riu Serpis, seguit d’un 32% que el va qualificar com a regular i un 25% com a pèssim.

Pel que fa al rànquing dels principals problemes del Serpis, la falta d’aigua al riu va ser considerada pel 35% dels enquestats com el primer problema. La presència de residus i d’espècies invasores van ser considerades a parts iguals com el segon problema més preocupant amb el 20% de les respostes.

El 62% dels enquestats van considerar molt prioritària la neteja del riu (retirada de fems, residus, enderrocs…), el 57% el control dels pous il·legals i els abocaments al riu, i el 55% el respecte del cabal ecològic al llarg de l’any.

Segons una matriu de priorització empleada per les investigadores Virginia Garófano i Isabel Gadea, les actuacions prioritàries per a la rehabilitació del riu Serpis són: la sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu, el control dels pous il·legals i la contaminació bacteriològica, el respecte del cabal ecològic, la creació d’un filtre verd i l’eliminació d’espècies vegetals invasores i la repoblació amb espècies autòctones.

Al mes de genere es crearà una plataforma al voltant del Serpis per debatre les actuacions prioritàries de conscienciació i d’actuació per millorar l’estat del riu, amb la participació de totes els actors implicats en el territori: regants, pescadors, universitat, associacions ecologistes, empreses, ajuntaments…

PODEU CONSULTAR ACÍ EL TREBALL: en valencià i en castellà.

Investigació de l’ecosistema fluvial del riu Serpis i proposta d’actuacions prioritàries per a la seua rehabilitació a la comarca de la Safor

Investigació de l’ecosistema fluvial del riu Serpis i proposta d’actuacions prioritàries per a la seua rehabilitació a la comarca de la Safor

Ací podeu consultar en PDF el treball:

Investigació de l’ecosistema fluvial del riu Serpis i proposta d’actuacions prioritàries per a la seua rehabilitació a la comarca de la Safor
de Virgina Garófano i Isabel Gadea (versió en valencià).

Investigación del ecosistema fluvial del río Serpis y propuesta de actuaciones prioritarias para su rehabilitación en la comarca de la Safor
de Virgina Garófano e Isabel Gadea (versión en castellano).

Presentació de les accions prioritàries de rehabilitació del riu Serpis

Presentació de les accions prioritàries de rehabilitació del riu Serpis

Dimecres 12 de desembre
Presentació de la investigació i debat sobre ACTUACIONS PRIORITÀRIES PER A LA REHABILITACIÓ DEL RIU SERPIS
Amb Virginia Garófano i Isabel Gadea, doctores en Ciències Ambientals per la UPV
19h, FP la Safor (Beniarjó

Organitza: Escola de la Terra i CDR la Safor
Col·labora: COCEDER i Escola FP la Safor
Finança: Ministeri per a la Transició Ecològica

El riu Serpis al seu pas pels municipis de la comarca de la Safor ha sigut històricament una font de recursos naturals, patrimonials, econòmics i d’oci per als seus habitants. No obstant això, en l’actualitat, la desvinculació de la població amb el riu, així com els canvis esdevinguts en l’activitat econòmica de la comarca, han donat lloc a una deterioració en el seu estat.

L’objectiu d’aquest estudi va ser conéixer la percepció social sobre l’estat de conservació del riu i la seua problemàtica específica, així com les actuacions que són considerades prioritàries per a la seua rehabilitació. Per a això es van realitzar entrevistes personals als diferents actors implicats i es va elaborar una enquesta digital en línia, que es va difondre a través de diferents mitjans.

A més d’analitzar les dades recollides en les enquestes, es va realitzar una matriu de priorització per a avaluar i ordenar les actuacions considerades com més importants i/o factibles per a la rehabilitació del riu en funció de diversos factors de decisió, que van incloure criteris tècnics d’experts, així com dades objectives procedents de les enquestes i de les entrevistes personals.

S’espera que aquest estudi servisca com a guia o punt de partida per a fer passos de forma coordinada cap a la millora ambiental del riu Serpis i del seu ecosistema de ribera associat a la comarca de la Safor.

Taula redona sobre “La problemàtica de l’aigua al Serpis: des del riu fins a la mar”

Taula redona sobre “La problemàtica de l’aigua al Serpis: des del riu fins a la mar”

La UPV Campus de Gandia i el CDR la Safor han organitzat una taula redona per parlar del problema de l’aigua al riu Serpis.

La trobada és divendres 21 de setembre, a les 12.30h, a la Sala de Graus del Campus de Gandia de la UPV. L’entrada és lliure.

S’ha convidat els ajuntaments, les associacions i els organismes implicats en la millora del riu Serpis. En aquesta taula redona el tema central serà la problemàtica de l’aigua al Serpis en tot el seu tram.

riu Serpis
Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Dimarts 19 de desembre
Presentació del treball de la Canya Estudis: COM ACTUAR PER ELIMINAR LES CANYES DEL RIU SERPIS
Amb Joan Viana, enginyer Industrial; Enric Gil, enginyer d’Obres Públiques; Gustavo Colmena, enginyer de Forests; i Brenda Garcia, enginyera Forestal i del Medi Rural.
19h, FP la Safor de Beniarjó

La presència d’Arundo donax L. en els ecosistemes fluvials genera multitud d’impactes ambientals, propis de les espècies exòtiques invasores. L’alt grau de penetració i dispersió d’aquesta espècie en els boscos mediterranis ha portat al fet que les diferents administracions empraren grans quantitats de recursos en el seu control, promovent estudis que tracten d’abordar la problemàtica i recopilen informació i experiència sobre el seu maneig i eradicació. En particular, aquest treball s’emmarca en el riu Serpis al seu pas pel municipi de Beniarjó, un entorn especialment afectat per aquesta espècie, i el propòsit principal del qual consisteix a caracteritzar i sectoritzar, segons criteris d’actuació, el conjunt de masses d’Arundo donax L. lligades a l’ecosistema fluvial.
Per a açò, s’han mesurat els diferents factors que poden influir en el desenvolupament dels treballs de control, a fi d’obtenir les variables crítiques que determinen sectors homogenis on establir les prioritats i les metodologies més efectives i eficients per a cadascun d’ells. Paral·lelament, s’analitzen dos processos molt vinculats a la presència i desenvolupament d’aquesta espècie en l’ecosistema. D’una banda, es quantifiquen els efectes de l’última riuada sobre la distribució de les masses i, d’altra banda, s’estima el consum d’aigua atribuïble als canyars, així com l’estalvi que suposaria substituir-les per un bosc de ribera autòcton.
Com a resultat de la caracterització s’obté, per a cada sector, un conjunt de possibles línies de gestió d’aquestes masses vegetals, ordenades segons criteris ecològics, d’eficàcia i cost. D’altra banda, s’ha comprovat que l’efecte de les crescudes en la distribució dels canyars és significatiu encara que temporal. Concretament, l’última avinguda va comportar una reducció del 33.73% de l’àrea ocupada. Finalment, s’obté que el consum anual del conjunt de les masses d’Arundo donax L. en l’àrea d’estudi és de 47257.97 – 1620.61 m3/any, un valor un 47.3% superior al consum corresponent a un bosc de ribera autòcton. L’estudi s’elabora amb una clara intencionalitat pràctica, incloent descripcions detallades de les diferents tasques compreses en cada línia d’actuació i els principals beneficis que suposaria la seua implementació. Per tant, encara que la finalitat principal de la recerca és servir de base per a la seua projecció i execució en l’àrea d’estudi, la finalitat ´ultima del treball és contribuir al desenvolupament dels plans de control i eradicació d’Arundo donax L. al llarg del territori.