La SAREB disposa de més de 400 habitatges a la comarca de la Safor i el CDR la Safor demana que es destinen a lloguer social

La SAREB disposa de més de 400 habitatges a la comarca de la Safor i el CDR la Safor demana que es destinen a lloguer social

Fa un mes, l’entitat la SAREB va fer pública la seua cartera d’habitatge en tot l’Estat, fet que ha permés al CDR La Safor recollir totes les xifres de propietats que té aquesta entitat públic-privada en la comarca i demanar que aquests habitatges es destinen a lloguer social.

La Societat de gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), entitat creada l’any 2012 per adquirir tots els “actius immobiliaris tòxics” de les entitats bancàries espanyoles, actualment gestiona tota mena de propietats immobiliàries procedents de desnonaments executats pels bancs i de préstecs i crèdits immobiliaris que no es van tornar mai.

Fa poc més d’un mes aquesta entitat va fer pública la seua cartera d’habitatge en tot l’Estat, fet que ha permés al CDR La Safor recollir totes les xifres que té aquesta entitat públic-privada a la comarca. Segons el que fan visible a la seua web, el parc d’habitatge privat que té l’entitat a la Safor tracta d’unes 415 vivendes, 182 sòls urbanitzables, 260 annexes (trasters i garatges), 43 immobles terciaris i 270 obres en curs.

L’únic municipi de la comarca on s’ha destinat lloguer social és Gandia, amb 25 habitatges d’aquestes característiques, tot i que no indiquen clarament com accedir-hi. També la Font d’en Carròs, que el passat mes de setembre va aconseguir que la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana comprara una finca sencera de la SAREB per destinar-la a lloguer social i evitar així que les 30 persones que hi viuen, i que es troben en situació de vulnerabilitat, foren desnonades. Actualment tots els pisos estan llogats.

D’entre les xifres més elevades de concentració de vivendes trobem les tres ciutats més grans de la comarca: Gandia amb 113 vivendes, Oliva amb 71 i Tavernes amb 28. No obstant això, crida l’atenció les xifres d’alguns municipis menuts on la SAREB té molta quantitat d’habitatge, com és el cas de Potries amb 28 vivendes, Piles amb 24, Vilallonga amb 23, Xeresa amb 19, La Font amb 17, Beniarjó i Miramar amb 14 o Palma amb 13, entre d’altres pobles que tenen xifres més baixes com Ador, Alfauir, Almoines, Bellreguard, Beniflà, Daimús, Guardamar, Palmera, el Real de Gandia, Ròtova i Xeraco. En total 400 vivendes a tota la Safor.

Pel que fa a sòls per a urbanitzar, les grans xifres tornen a estar concentrades a Gandia, amb 51 sòls, tot i que crida l’atenció que a Ador la SAREB en tinga 35, a Daimús 30, a Beniarjó 28, a Piles 13 i ja amb xifres més baixes els municipis de Barx, La Font, Guardamar, Llocnou, Oliva, Tavernes i Xeraco. En total, 182 sòls urbanístics a la comarca.

Les propietats annexes, el que es concep com a trasters i garatges, també les concentra a Gandia, amb 92, encara que hi ha pobles on en concentra bastants propietats d’aquests tipus, destacant Vilallonga amb 38, Potries amb 32, Guardamar amb 23, Oliva amb 22, Xeresa amb 14, Beniarjó amb 13 i altres menys a Almoines, Beniflà, Miramar, Palmera, Piles, Ròtova i Xeraco. En total, 260 propietats annexes a la comarca.

Cal destacar també les obres en curs ja que, segons les xifres publicades a la web de la SAREB, criden l’atenció alguns municipis menuts com Rafelcofer, on la SAREB diu tindre 157 obres en curs, seguit de Gandia amb 75, Oliva amb 17 i Beniarjó amb 12, entre d’altres.

A continuació adjuntem una taula amb el total de xifres de propietats que té la SAREB per poble a la comarca de la Safor (taula d’elaboració pròpia, actualitzada a 10 de novembre de 2022).

Amb aquestes xifres sobre la taula, des de l’estudi que hem realitzat al CDR La Safor concloem que no hi ha una mancança d’habitatge construït a la comarca, és a dir, la solució inicial no és construir més habitatge, sinó posar a disposició l’habitatge existent en forma de lloguer o de venda, ja que el pas del temps en les cases que estan tancades no fa més que degradar-les i provocar problemes en la infraestructura pròpia i en les cases limítrofs.

Per aquesta raó, des del CDR La Safor exigim que l’oferta d’habitatge del que disposa la SAREB es pose a disposició de la gent jove i de persones o famílies en situació vulnerable o en risc d’exclusió social a través d’un lloguer social, accessible per als condicionants socioeconòmics d’aquestes persones.

Per a més informació sobre la SAREB:

Per a més informació sobre la PAH:

El CDR La Safor crea el primer mapa de cultius abandonats amb l’ús d’imatges del satèl·lit Sentinel-2 del programa Copernicus

El CDR La Safor crea el primer mapa de cultius abandonats amb l’ús d’imatges del satèl·lit Sentinel-2 del programa Copernicus

L’abandonament de terres agrícoles és un problema cada vegada més gran a la Safor, una comarca eminentment citrícola. Durant els últims anys la difícil situació que viu el sector citrícola ha provocat un abandonament generalitzat de moltes explotacions. La falta de relleu generacional, la competència amb països estrangers, la conjuntura de mercat internacional, l’especulació urbanística, la falta de rendibilitat de les xicotetes explotacions i les polítiques agrícoles desfavorables per al sector citrícola valencià són alguns dels factors que poden estar darrere d’aquest fenomen.

El CDR La Safor ha dut a terme una investigació que té com a objectiu quantificar l’abandonament de terres agrícoles amb l’us d’imatges del satèl·lit Sentinel-2 del programa Copernicus de la Comissió Europea. Esta investigació ha permés avaluar el potencial d’aquestes dades per detectar l’abandonament de terres i crear així el primer mapa de terres agrícoles abandonades de la comarca. Aquesta metodologia, basada en dades de satèl·lit i tècniques d’intel·ligències artificial, obri les portes al seguiment anual dels cultius de cítrics i es presenta com a una ferramenta clau per a la gestió de l’abandonament de terres agrícoles.

Els resultats obtinguts són prometedors i ens permetran conéixer la magnitud del problema a la nostra comarca. La investigació ha sigut finançada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de COCEDER, i es presentarà en les pròximes setmanes dins de les activitats programades pel CDR La Safor.

Els sabors i colors de les comarques centrals arriben al Mercat del Trenet a Almoines

Els sabors i colors de les comarques centrals arriben al Mercat del Trenet a Almoines

Diumenge hi va haver una bona mostra dels sabors i productes de les comarques centrals valencianes al Mercat del Trenet celebrat a Almoines i organitzat pel CDR la Safor i l’Ajuntament d’Almoines. Els visitants van poder tastar verdures ecològiques, formatges, melmelades, mel, bunyols… i comprar una gran varietat de plantes ornamentals i aromàtiques, tots productes arribats de la Safor i les comarques del voltant.

A banda de la vintena de parades de productes de la terra, hi va haver una activitat molt novedosa: el portdance, ballar portant els bebés.

A continuació, Irene Verdú i Maria Martínez van presentar el seu darrer llibre “Joan Miró, un món de colors” amb la seua representació i un taller per a menuts. A més, l’associació del Tren Alcoi-Gandia va regalar bitllets gratuïts per passejar amb el trenet d’Almoines.

Com evitar els incendis? Defensa forestal invertint en el desenvolupament rural

Com evitar els incendis? Defensa forestal invertint en el desenvolupament rural

Tots els estius les muntanyes mediterrànies pateixen incendis forestals que afecten la massa forestal i també els habitatges de particulars. Incendis que suposen un desplegament de mitjans per a l’extensió del foc. Aquesta problemàtica es repetix tots els anys i gran part de la població es pregunta per què. Per intentar donar respostes a les causes dels incendis forestals, l’Escola de la Terra i el CDR la Safor van convidar dos experts per buscar els perquès i donar solucions.

Ferran Dalmau, enginyer tècnic forestal, va explicar que el 56% del territori del País Valencià és espai forestal sense cap tipus de pla d’ordenació. A més, en els darrers 40 anys s’ha duplicat la llenya que hi ha als boscos . “S’ha abandonat el territori. Ni duplicant els mitjans contra incendis es pot fer front”, reflexiona Dalmau. A més, posa xifra al cost d’un incendi: 500.000 €/dia.

incendis01

Segons Ferran Dalmau, s’han de canviar les prioritats i invertir en la gestió agroforestal, en prevenció. I posa l’exemple de l’Ajuntament de Serra que amb una inversió de 300.000€ ha instal·lat calefacció als edificis públics amb la llenya com a combustible. La bioenergia dóna llocs de treball i alleugera el bosc de massa forestal. Dalmau explica que els residus forestals són un subproducte que té un rendiment econòmic. La clau, segons Dalmau, és invertir en el desenvolupament rural per fer front als incendis.

Per altra banda, el president d’APEIF (associació per la prevenció i extinció d’incendis forestals de la Safor), Salvador Palomares, va explicar que al País Valencià només hi ha 500 bombers forestals i a la comarca de la Safor no hi ha cap. Aquesta associació, formada per 12 voluntaris, actua en cas d’incendi a la Safor, però també fa tasques de vigilància, assessorament i educació per previndre el foc. Palomares creu que les urbanitzacions necessiten sistemes d’autoprotecció per parar el foc.

El Mercat del Trenet celebra el segon aniversari amb una Trobada de Cultura Popular a Beniarjó

El Mercat del Trenet celebra el segon aniversari amb una Trobada de Cultura Popular a Beniarjó

MERCAT DEL TRENET
Diumenge 1 de maig
Beniarjó, de 10 a 14h

II Trobada de Cultura Popular
Colla de Dolçainers i Tabaleters de la Safor
Trapig
Roda i Volta
Faltriquera d’Ador
Colla de Cabuts el Llidoner d’Ador

10h Ruta Cicloturística
11h Taller de port: aprén a usar la bandolera, el meitai i el fulard
Gimcana

Sorteig d’un esmorzar per a dues persones al bar cafeteria Roda la Mola.

beniarjó 01-05-2016 web

Organitza: CDR la Safor i Ajuntament de Beniarjó.
Finança: COCEDER i els Ministeris d’Agricultura i Sanitat.
Col·labora: Escola de la Terra i FP La Safor.

El CDR la Safor presenta un informe per sensibilitzar sobre l’estat del Serpis

El CDR la Safor presenta un informe per sensibilitzar sobre l’estat del Serpis

Dimarts 1 de març
Presentació de l’informe: Serpis, riu viu. Estat del riu al seu pas per la Safor
Amb Ismael Aznar, autor de l’informe
Presenta Isabel Díaz, presidenta del CDR la Safor
19h, FP la Safor (Beniarjó)

serpis riu viu

L’informe Serpis, riu Viu d’Ismael Aznar pretén ser una eina per a la divulgació de la situació actual del riu al seu pas per la comarca de la Safor, per a la conscienciació de la importància de tenir un riu en un bon estat de conservació i conèixer els principals impactes que sofreix, així com per a fomentar les relacions responsables de la població amb el riu i la participació ciutadana per a la millora de la situació actual d’aquest.

Per tal d’aconseguir-ho, aquest treball es basa en una cerca i recopilació d’informació bibliogràfica relativament recent i en la consulta i interpretació de dades científiques referents a l’àmbit d’estudi, en entrevistes amb gent de la comarca relacionada d’una manera o d’altra amb el riu i en nombroses visites a l’entorn del qual es tracta en aquest treball.

L’informe té una breu descripció de les principals característiques del medi del riu Serpis (vegetació, fauna, patrimoni hidràulic…), també tracta les principals problemàtiques a les quals s’enfronta (alteració de cabal, ocupació de terrenys, contaminació i espècies invasores) i exposa les possibles línies d’actuació per a la millor de la situació actual del riu.

Elena Blanco parla del fucionament de la conducta addictiva

Elena Blanco parla del fucionament de la conducta addictiva

La tècnica de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, Elena Blanco, va fer una xarrada sobre el funcionament de la conducta addictiva, sobretot en joves. La xarrada estava dirigida a l’alumnat, pares i mares i professorat del centre FP la Safor.

Blanco va resoldre dubtes sobre els comportaments addictius.

blanco web

 

La Safor demana a la CHX la recuperació ambiental i sentimental dels rius Serpis i Vernissa

La Safor demana a la CHX la recuperació ambiental i sentimental dels rius Serpis i Vernissa

rio Serpis 034Entitats socials, mediambientals i ajuntaments de la comarca de la Safor han fet arribar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer una carta on es demana que incloguen un Estudi de Recuperació del rius Serpis i Vernissa en el Pla Hidrològic de Conca, el qual està en fase de redacció i admet millores.

Els signants del document, que hui divendres s’ha fet arribar a la CHX, demanen que l’estudi de recuperació ha de contemplar tres objectius:

1.- la recuperació ambiental dels rius, contemplant els elements indispensables per aproximar l’estat del riu al seu estat potencial en condicions naturals; estos són, entre altres, cabal, bosc de ribera, absència de residus i ocupacions del caixer.

2.- la recuperació sentimental dels rius en la consciència col·lectiva dels habitants de la Safor com a patrimoni comú, lligat a la memòria, els usos i costums tradicionals de les poblacions de la comarca; i recuperar aquells usos viables i sostenibles en la mesura que siga possible, a més de fomentar-ne de nous, com ara, el gaudi del medi natural i rural lligat al riu o esportius i d’oci.

3.- la posada en valor dels elements recuperats, tant ambientals com humans -materials i immaterials- lligats al riu com a recurs turístic, didàctic i element enriquidor de la qualitat de vida dels habitants de la comarca.

A més, els demandants proposen que els projectes de recuperació per l’estudi han de seguir criteris participatius, de manera que la societat puga participar des de la fase inicial.

Aquesta petició va acompanya també per més de 110 signatures de persones que s’hi han adherit a través d’Internet.

Taula redona sobre la cultura popular a la Safor

Taula redona sobre la cultura popular a la Safor

cultura popular web

Dimarts 28 d’abril
Taula redona sobre Cultura Popular a la Safor
19.30h, Centre Cultural la Fàbrica d’Almoines (al carrer de la Fàbrica)

Amb Josep E. Gonda, escriptor i actor de teatre
Glòria Benavent, col·leccionista d’indumentària valenciana
Josep F. Simó, investigador de tradicions i costums
Josep Morant i Sílvia Lorente, Muixeranga de la Safor
Francesc Esquerdo, difusor de la música tradicional

Presenta Isabel Díaz, presidenta del CDR la Safor