Conclusions de la inspecció del Serpis per les participants del II Curs d’introducció al Voluntariat en rius

Conclusions de la inspecció del Serpis per les participants del II Curs d’introducció al Voluntariat en rius

Finalitza el II Curs d’introducció al voluntariat en rius organitzat pel Centre de Desenvolupament Rural la Safor i impartit per l’ambientòleg Ismael Aznar Frasquet amb l’eixida de camp del passat dijous 22 de juny, en el tram del Serpis conegut amb el nom del Pas de la Guàrdia, a Vilallonga.

En aquesta eixida de camp, les participants del curs han reconegut in situ alguns dels temes tractats al llarg del curs, com ara les espècies característiques de flora i fauna d’aquest entorn, el patrimoni lligat al riu, les problemàtiques a les quals s’enfronta l’ecosistema, etc. Però a més a més, han sigut les protagonistes actuant com a limnòlogues, apropant-se a l’estat que presenta aquest tram del riu a través de la inspecció de l’ecosistema fluvial i la identificació de diferents espècies. Així, i amb l’ajuda de tres índex diferents, s’han obtingut alguns resultats que s’exposen a continuació.

Les primeres observacions i mesures descriuen un cabal un poc superior a l’habitual per a aquesta època i amb una aigua transparent. Mitjançant el primer índex, una adaptació de l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), s’ha determinat que aquest hàbitat que hauria d’acompanyar al riu al llarg del seu recorregut presenta una zona de bosc no massa dens però amb espècies autòctones típiques d’aquest entorn, com ara: el pollancre (Populus nigra), el gatell (Salix atrocinerea), el fleix de fulla menuda (Fraxinus angustifolia) i el llidoner (Celtis australis). Mentre que a vora riu, s’han identificat altres espècies com el jonc (Scirpus holoschoenus), la bova (Typha angustifolia) i el senill o canyís (Phragmites australis) entre altres.

Tot i que, malauradament, també s’ha detectat la sempre present canya comuna (Arundo donax), espècie exòtica invasora predominant al curs baix del Serpis.

Amb aquesta informació i observant la continuïtat longitudinal del bosc de ribera en el tram estudiat i la connectivitat transversal d’aquest hàbitat amb l’entorn que l’envolta, que es composa principalment per camps de tarongers, infraestructures i zones urbanitzades, es pot concloure que el bosc de ribera en aquest tram del Serpis, encertadament recuperat per l’Ajuntament de Vilallonga ara fa uns huit anys, presenta una qualitat intermèdia/alta.

Les participants, també han identificat les espècies presents a l’hàbitat aquàtic i les han fet servir com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua a través de dos índex més. Un d’ells basat en la presència de plantes aquàtiques, els macròfits, amb el qual s’han identificat exemplars de l’anomenada llengua d’oca, del gènere Potamogeton, i del comunament anomenat llépol, de l’abundant gènere Cladophora. Aquesta baixa diversitat de macròfits ens indica que la qualitat de l’ecosistema aquàtic no és el més adequat, tot i que aquest resultat pot trobar-se influenciat per la llarga i greu sequera soferta fins a finals de 2016 i les tres grans i encadenades crescudes posteriors.

L’últim índex utilitzat per les participants de l’eixida de camp s’ha basat en els macroinvertebrats presents al medi aquàtic. A través de la captura i identificació d’aquests, s’ha detectat la presència d’alguns exemplars de nimfes de parotets (del ordre Odonata), efímeres (del ordre Ephemeroptera), tisoretes o sabaters (del gènere Hydrometra), escarabats aquàtics (de la família Gyrinidae), mol·luscs (de la família Melanopsidae) i gambeta de riu (de la família Atyidae). Tot i que també s’han trobat exemplars de cranc de riu americà (Procambarus clarkii), una espècie exòtica molt invasora. Amb tot, la majoria d’exemplars de macroinvertebrats identificats es corresponen amb hàbitats aquàtics que presenten una bona o mitjana qualitat de l’aigua.

Durant l’eixida de camp, també s’ha reconegut un exemplar d’un peix que es troba protegit degut a la seua situació vulnerable (UICN), la raboseta (Cobitis paludica), que ha suposat una troballa molt interessant. L’aleví d’aquesta espècie trobat a Vilallonga, junt amb l’identificat el passat divendres 16 de juny a Potries durant una inspecció al riu amb l’ajuda dels xiquets i xiquetes del poble, demostra que aquesta espècie autòctona encara es troba present en el riu Serpis.

Per tant, els resultats d’aquesta eixida de camp obtinguts a través d’una jornada del que podríem anomenar ‘ciència ciutadana’, mostren un tram del riu Serpis que presenta un estat de conservació entre moderat i bo, millor que la majoria dels trams del riu aigües avall d’aquesta zona. Fet que evidencia que el riu Serpis, de la mateixa manera que la resta de rius de la comarca, presenta unes condicions millorables, degudes a una manca de gestió suficient en temes tan importants com el cabal ecològic, les espècies exòtiques invasores, les extraccions incontrolades d’aigua subterrània, etc.

Amb iniciatives com aquesta, on s’apropa a la societat de la comarca als rius recuperant els seus usos lúdics, s’augmenta la conscienciació ambiental de la població i els coneixements relacionats amb els espais naturals pròxims, es fa evident el desig cada vegada més fort d’una comarca per gaudir d’un ‘Serpis, riu viu’.

Autor: Ismael Aznar Frasquet

Conclou la segona edició del curs de Voluntariat en rius amb una inspecció al Serpis

Conclou la segona edició del curs de Voluntariat en rius amb una inspecció al Serpis

Dijous 22 de juny va concloure la segona edició del curs de Voluntariat en rius, organitzat pel CDR la Safor, i impartit pel biòleg Ismael Aznar. L’alumnat del curs va inspeccionar el riu Serpis al seu pas per Vilallonga, en la partida del Pas de la Guàrdia.

En aquest lloc del riu es va mesurar el riu (amplada, profunditat, velocitat de l’aigua i cabal) i es va analitzar la presència de fauna i flora del Serpis (més avant publicarem els resultats).

En aquesta segona edició del curs de Voluntariat en rius s’ha donat a conéixer el patrimoni historicocultural i els usos actuals del rius de la Safor, les iniciatives populars al voltant del Serpis i les bones pràctiques. L’objectiu del curs ha sigut familiaritzar-se amb el voluntariat ambiental i conéixer l’ecosistema fluvial de la Safor.

II Curs d’introducció al Voluntariat en rius: comarca de la Safor

II Curs d’introducció al Voluntariat en rius: comarca de la Safor

II Curs d’Introducció al voluntariat en rius: comarca de la Safor
Gratuït
Lloc: FP la Safor (Beniarjó)
INSCRIPCIONS ONLINE

Coneix el funcionament dels ecosistemes fluvials, reconeix animals i plantes característics dels nostres rius, els recursos lúdics i educatius que ofereixen, bones pràctiques en aquest tipus d’entorns…

Objectius del curs
– Familiaritzar-se amb temes de voluntariat ambiental.
– Conèixer l’ecosistema fluvial.
– Identificar i diagnosticar problemes en el riu i possibles solucions.
– Donar a conèixer les iniciatives actuals al voltant dels rius en la Safor.
– Fomentar la implicació i la participació ciutadana en la gestió del riu.

Tot això amb…
Una divertida activitat interactiva cada dia!
Nombroses fotos sobre el que s’explica!
Una eixida de camp per a posar en pràctica el que hem aprés!

Dimarts 13 de juny (17-19.30h)
Presentació del curs i dinàmica de grup.
Consideracions generals sobre el voluntariat.
Àmbit territorial: la conca hidrogràfica i els rius de la comarca de la Safor.
Coneixement del sistema fluvial; patrimoni natural i ecosistema de ribera.

Dijous 15 de juny (17-19.30h)
Patrimoni historicocultural i usos actuals del riu.
Problemàtica i diagnòstic de l’ecosistema fluvial.

Dimarts 20 de juny (17-19.30h)
Bones pràctiques al riu.
El riu com a recurs lúdic i educatiu.
Presentació d’iniciatives que s’estan duent al voltant dels rius.

Dijous 22 de juny (18-20h)
Eixida de reconeixement; inspecció del riu Serpis al seu pas per Beniarjó.
Entrega de certificats d’assistència i aprofitament.

Imparteix: Ismael Aznar Frasquet

INSCRIPCIONS ONLINE

Els tres anys de sequera del Serpis va provocar la mort desmesurada de la fauna aquàtica autòctona

Els tres anys de sequera del Serpis va provocar la mort desmesurada de la fauna aquàtica autòctona

Dimarts es va presentar a Potries un treball d’investigació sobre la sequera al riu Serpis al seu pas per Potries, realitzat per Ismael Aznar, Joansa Peiró i Toni Monzó. Els autors van destacar que el riu Serpis ha estat 37 mesos consecutius sense una situació de normalitat pel que fa al cabal, una sequera excepcional de tres anys que ha afectat molt especialment els peixos autòctons.

Aquesta situació perllongada de sequera ha estat superada gràcies a les tres crescudes importants dels darrers quatre mesos, que han estat molt consecutives i en èpoques de l’any poc habituals.

La llarga sequera que ha patit el riu Serpis, sobretot al curs baix, ha provocat la mort de quantitats desmesurades de fauna aquàtica autòctona, com anguiles, madrilles, barbs i petxinots. L’estudi, però, confirmen la presència d’una gran quantitat d’espècies al·lòctones (invasores) al Serpis, quantitat elevades tant en població con en la varietat d’espècies.

S’ha observat que l’espècie que més prompte es veu afectada per la sequera és el barb, seguida de la madrilla, la perca americana i la carpa.

Els membres del centre excursionista la Madrilla i del col·lectiu Nostra Terra van rescatar aquest estiu més de 2.000 anguiles dels gorgs de Potries, 137 madrilles, 22 barbs i 10 petxinots, que van ser trasllats al pas de la Guàrdia de Vilallonga on encara hi havia aigua.

Consulteu l’informe: SEGUIMENT DE LA SEQUERA AL SERPIS AL SEU PAS PER POTRIES

Es presenta un informe sobre les conseqüències de la sequera de 2016 i la fauna aquàtica del riu Serpis

Es presenta un informe sobre les conseqüències de la sequera de 2016 i la fauna aquàtica del riu Serpis

Dimarts 11 d’abril
Presentació de l’informe SEGUIMENT DE LA SEQUERA AL SERPIS AL SEU PAS PER POTRIES
Aproximació al greu estat del riu degut a la sequera i actuacions de rescat i cens de la fauna aquàtica
19h, Casa de la Cultura de Potries

Autors: Ismael Aznar, Joansa Peiro i Toni Monzó
Realitza: Centre Excursionista La Madrilla i Col·lectiu Nostra Terra

Segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a la qual pertany el Serpis, la situació de sequera que afectava a la conca hidrogràfica del Serpis durant l’any 2016, era considerada amb el màxim nivell de gravetat possible, aspecte que suposa una valoració del risc ‘Molt alta’ i que qualifica aquesta situació com a ‘en estat d’Emergència’ durant més de nou mesos consecutius.

Aquest informe dóna a conéixer els efectes d’aquesta sequera perllongada al riu Serpis i mostra dades sobre les poblacions de diferents espècies aquàtiques.

“Serpis, riu viu”, un deseo de toda la comarca

“Serpis, riu viu”, un deseo de toda la comarca

El dia el Levante, en l’edició de la Safor, dedica una notícia a l’informe “Serpis, riu viu” i als videoclips didàctics i de sensibilització sobre el riu Serpis del CDR la Safor, Pruna Estudi Creatiu i l’ambientòleg Ismael Aznar.

levante05-03-2017

Levante 05/03/2017

Clip 1: Recordant el passat
Clip 2: La modificació del paisatge
Clip 3: Alteració de l’ecosistema
Clip 4: Bosc de ribera
Clip 5: Iniciatives per a la seua recuperació