L’historiador Carles Miret aposta per un canvi de model productiu del camp valencià: ús sostenible dels recusos

L’historiador Carles Miret aposta per un canvi de model productiu del camp valencià: ús sostenible dels recusos

L’historiador i arqueòleg Carles Miret va ser l’encarregat d’obrir el cicle de conferències de l’Escola de la Terra (CDR la Safor) en la nova temporada per fer un repàs a la història de l’agricultura valenciana des de la revolució del neolític fins la crisi actual del camp valencià.

Carles Miret va explicar que a l’època del neolític (10.000 anys ac) comença el sedentarisme a conseqüència de la introducció de l’agricultura i la ramaderia. Llavors comencen a augmentar les malalties i la conflictivitat social. Els correus que es coneixen són el blat i l’ordi, i l’ovella i la cabra en ramaderia, tots introduïts a la mediterrània des d’Àsia. En època romana, hi trobem la tríada mediterrània: l’olivera, el blat i el raïm. Els romans, segons va comentar Carles Miret, usaven el vi per sanejar l’aigua.

carles-miret

A l’època andalusina, apareix el sistema de regadiu i la xarxa hidràulica que ara coneixem, com són els assuts, les séquies i les sénies. Un dada important és que l’aigua era un bé comunal. És llavors quan s’introdueix l’arrós, la canyamel i el taronger com a planta ornamental. Més avant en el temps, ja en època medieval els consells municipals garantien l’abastiment del blat entre la població per evitar les especulacions de preu i evitar així les revoltes socials.

A l’època moderna, amb el descobriment d’Amèrica, els fluxos culturals canvien i s’importa la creïlla, la dacsa i la carabassa. Amb la revolució liberal del segle XIX, sobretot a partir les amortitzacions, es configura l’actual paisatge agrícola valencià, segons Carles Miret. La propietat de la terra en moltes mans fa que hi hagen pocs latifundis i la petita burgesia urbana, conservadora i catòlica, inverteix el capital en el camp. Els sindicats són llavors formats per propietaris i no per jornalers.

Comencen ja al segle XIX les dinàmiques especulatives del camp, les produccions rendibles dedicades a l’exportació, i es perd biodiversitat a conseqüència del monocultiu: vinya a l’interior, pansa al litoral i arròs a la ribera del Xúquer. Al segle XX aquesta situació del camp valencià s’agreuja amb el centralisme polític, la manca de planificació i el dèficit d’infraestructures. Amb la guerra civil s’endureixen les condicions del treball i hi ha un èxode rural cap a zones urbanes.

Carles Miret va anomenar entre els reptes de futur de l’agricultura valencià la necessitat de canviar el model productiu i l’explotació del camp pensat en el produccionisme i l’exportació. Cal, segons Miret, fer un ús sostenible dels recursos. Actualment s’estan abandonant parcel·les mentre es compren productes agrícoles elaborats fora.

Anuncis
Carles Miret farà un passeig per la història de l’agricultura valenciana

Carles Miret farà un passeig per la història de l’agricultura valenciana

Dimarts 25 d’octubre
19h, FP la Safor (Beniarjó)
Xarrada: UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA VALENCIANA. Del neolític a la crisi contemporània
Amb Carles Miret, historiador

agricultura-valenciana-web

“La revolució del neolític ens deixa una de les innovacions culturals més importants de la història humana: la invenció de l’agricultura i la ramaderia.

Per què és tan transcendental? Doncs perquè, per primera vegada, els humans podien produir aliments, conservar-los i emmagatzemar-los per a consumir-los “en diferit”. Les conseqüències són cabdals: sedentarisme, canvi alimentari i aparició de noves malalties, augment demogràfic i complexitat i conflictivitat social, etc. També, per primera vegada, els humans no havíem de mantenir l’equilibri mediambiental per garantir la nostra supervivència, ja que amb l’ocupació i explotació extensiva i intensiva d’un sòl il·limitat podia proporcionar més calories per unitat de mesura que mai abans, i si s’exhauria, només calia moure’s uns centenars de metres”. Carles Miret

Alerta davant de la desaparició de séquies, partidors i molins del riu Serpis

Alerta davant de la desaparició de séquies, partidors i molins del riu Serpis

Els assistents a la xarrada sobre el camí de l’aigua van fer una passejada pel patrimoni hidràulic del riu Serpis i el seu entorn natural de la mà de Fernando Sendra, “un entusiasta dels molins”, en paraules de l’arqueòleg Carles Miret. La xarrada, organitzada per l’Escola de la Terra i el CDR la Safor, va servir per denunciar l’estat d’abandonament de la majoria de séquies, partidors, desaiguadors i molins del riu Serpis, sobretot els elements que estan en desús.

aigua web

Fernando Sendra va explicar que la majoria de molins han desapareguts en els últims trenta anys i que la introducció del sistema de reg degoteig ha estat el colp de gràcia per a la desaparició de tot el sistema de reg. Carles Miret va denunciar que “no hi ha una suficient valoració dels monuments”.

Entre les curiositat que va comentar Fernando Sendra destaca la construcció de l’assut  d’En Carròs en l’any 1244 que serveix des de llavors per repartir l’aigua. Una tasca que també fa la Casa Clar de Potries. Sendra va explicar que els usuaris de l’aigua del riu Serpis pagaven pel manteniment de les séquies i els jornals d’aquesta tasca, però s’ha de recordar que l’aigua no tenia preu. Els molins també pagaven per l’ús de l’aigua del riu.

Conclou del curs “Coneix la Safor” amb una xarrada sobre la història de la comarca

Conclou del curs “Coneix la Safor” amb una xarrada sobre la història de la comarca

Dijous va concloure el curs de “Coneix la Safor”, que han organitzat durant el mes d’octubre el Centre de Desenvolupament Rural la Safor i l’associació intercultural Midrashic, amb una xarrada sobre la història de la nostra comarca.

Carles Miret, historiador i arqueòleg, va fer un repàs cronològic des del paleolític fins als nostres dies. Dels jaciments arqueològics, Miret va destacar la cova del Bolomor a Tavernes, del Parpalló a Gandia i del Rectoret. Pel que fa als poblats ibèrics, el Rabat i Oliva, on s’ha trobat peces escrites, monedes i ceràmica.

hs Carles Miret web

Un dels moments més difícils i complicats per a la zona de la Safor va ser l’expulsió dels moriscos per part de Felip III, on la comarca sofreix un despoblament de la meitat dels habitants, la qual cosa provoca una destrossa econòmica.

Miret va explicar que la comarca reviscola a partir del segle XIX amb el ferrocarril i el port de Gandia. Carles Miret va destacar que en aquella època les infraestructures ferroviàries eren millors que les actuals: des de la Safor es podia anar a Alcoi, Carcaixent i Dénia.

Actualment la Safor és un pol turístic i de serveis de les comarques centrals valencianes.