L’escàs cabal, els pous il·legals, l’abocament d’aigües residuals i les canyes, problemes que preocupen a la Plataforma del riu Serpis

L’escàs cabal, els pous il·legals, l’abocament d’aigües residuals i les canyes, problemes que preocupen a la Plataforma del riu Serpis

(nota de premsa de la UPV Gandia) La manca del cabal ecològic fins a la mar, els pous il·legals que extreuen aigua del riu, abocaments d’aigües residuals i la proliferació de canyes són alguns dels problemes del Serpis que s’han posat en comú en la primera reunió de la Plataforma del riu Serpis. La reunió es va celebrar dilluns al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i va comptar amb l’assistència de cinquanta persones, entre els quals es trobaven representants de la Confraria de Pescadors de Gandia, associació de regants de canals alts i baixos, associacions ambientalistes, agricultors, centres educatius, ajuntaments, empreses, la universitat i ciutadans particulars.

 

La reunió va ser organitzada des del Campus de Gandia UPV i el CDR la Safor amb l’objectiu de constituir una plataforma per treballar pel riu Serpis en què participen tots els actors clau per a la salut del riu i la seva conca. La Plataforma pretén constituir-se en un interlocutor amb les administracions i prendre les seves decisions de forma participativa.

La voluntat és reunir-se una vegada al mes per aprofundir en les accions que es plantegen. Una d’elles, acordada en la reunió d’ahir dilluns, consistirà a presentar esmenes o informació en diferents fases del Pla Hidrològic del Xúquer per al període 2021-2027.

Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Es presenta un treball sobre les maneres d’eliminar les canyes al riu Serpis

Dimarts 19 de desembre
Presentació del treball de la Canya Estudis: COM ACTUAR PER ELIMINAR LES CANYES DEL RIU SERPIS
Amb Joan Viana, enginyer Industrial; Enric Gil, enginyer d’Obres Públiques; Gustavo Colmena, enginyer de Forests; i Brenda Garcia, enginyera Forestal i del Medi Rural.
19h, FP la Safor de Beniarjó

La presència d’Arundo donax L. en els ecosistemes fluvials genera multitud d’impactes ambientals, propis de les espècies exòtiques invasores. L’alt grau de penetració i dispersió d’aquesta espècie en els boscos mediterranis ha portat al fet que les diferents administracions empraren grans quantitats de recursos en el seu control, promovent estudis que tracten d’abordar la problemàtica i recopilen informació i experiència sobre el seu maneig i eradicació. En particular, aquest treball s’emmarca en el riu Serpis al seu pas pel municipi de Beniarjó, un entorn especialment afectat per aquesta espècie, i el propòsit principal del qual consisteix a caracteritzar i sectoritzar, segons criteris d’actuació, el conjunt de masses d’Arundo donax L. lligades a l’ecosistema fluvial.
Per a açò, s’han mesurat els diferents factors que poden influir en el desenvolupament dels treballs de control, a fi d’obtenir les variables crítiques que determinen sectors homogenis on establir les prioritats i les metodologies més efectives i eficients per a cadascun d’ells. Paral·lelament, s’analitzen dos processos molt vinculats a la presència i desenvolupament d’aquesta espècie en l’ecosistema. D’una banda, es quantifiquen els efectes de l’última riuada sobre la distribució de les masses i, d’altra banda, s’estima el consum d’aigua atribuïble als canyars, així com l’estalvi que suposaria substituir-les per un bosc de ribera autòcton.
Com a resultat de la caracterització s’obté, per a cada sector, un conjunt de possibles línies de gestió d’aquestes masses vegetals, ordenades segons criteris ecològics, d’eficàcia i cost. D’altra banda, s’ha comprovat que l’efecte de les crescudes en la distribució dels canyars és significatiu encara que temporal. Concretament, l’última avinguda va comportar una reducció del 33.73% de l’àrea ocupada. Finalment, s’obté que el consum anual del conjunt de les masses d’Arundo donax L. en l’àrea d’estudi és de 47257.97 – 1620.61 m3/any, un valor un 47.3% superior al consum corresponent a un bosc de ribera autòcton. L’estudi s’elabora amb una clara intencionalitat pràctica, incloent descripcions detallades de les diferents tasques compreses en cada línia d’actuació i els principals beneficis que suposaria la seua implementació. Per tant, encara que la finalitat principal de la recerca és servir de base per a la seua projecció i execució en l’àrea d’estudi, la finalitat ´ultima del treball és contribuir al desenvolupament dels plans de control i eradicació d’Arundo donax L. al llarg del territori.