cabal ecològic – CDR la Safor

(nota de premsa de la UPV Gandia) La manca del cabal ecològic fins a la mar, els pous il·legals que extreuen aigua del riu, abocaments d’aigües residuals i la proliferació de canyes són alguns dels problemes del Serpis que s’han posat en comú en la primera reunió de la Plataforma del riu Serpis. La reunió es va celebrar dilluns al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i va comptar amb l’assistència de cinquanta persones, entre els quals es trobaven representants de la Confraria de Pescadors de Gandia, associació de regants de canals alts i baixos, associacions ambientalistes, agricultors, centres educatius, ajuntaments, empreses, la universitat i ciutadans particulars.

La reunió va ser organitzada des del Campus de Gandia UPV i el CDR la Safor amb l’objectiu de constituir una plataforma per treballar pel riu Serpis en què participen tots els actors clau per a la salut del riu i la seva conca. La Plataforma pretén constituir-se en un interlocutor amb les administracions i prendre les seves decisions de forma participativa.

La voluntat és reunir-se una vegada al mes per aprofundir en les accions que es plantegen. Una d’elles, acordada en la reunió d’ahir dilluns, consistirà a presentar esmenes o informació en diferents fases del Pla Hidrològic del Xúquer per al període 2021-2027.

Virginia Garófano i Isabel Gadea, doctores en Ciències Ambientals de la UPV, van presentar al CDR la Safor una investigació sobre la percepció ciutadana del riu Serpis i una proposta d’actuacions prioritàries per al seua rehabilitació.

Segons l’enquesta i les entrevistes que es van realitzar, el 36% dels enquestats van qualificar com a roín l’estat actual de conservació del riu Serpis, seguit d’un 32% que el va qualificar com a regular i un 25% com a pèssim.

Pel que fa al rànquing dels principals problemes del Serpis, la falta d’aigua al riu va ser considerada pel 35% dels enquestats com el primer problema. La presència de residus i d’espècies invasores van ser considerades a parts iguals com el segon problema més preocupant amb el 20% de les respostes.

El 62% dels enquestats van considerar molt prioritària la neteja del riu (retirada de fems, residus, enderrocs…), el 57% el control dels pous il·legals i els abocaments al riu, i el 55% el respecte del cabal ecològic al llarg de l’any.

Segons una matriu de priorització empleada per les investigadores Virginia Garófano i Isabel Gadea, les actuacions prioritàries per a la rehabilitació del riu Serpis són: la sensibilització i l’educació ambiental, la neteja del riu, el control dels pous il·legals i la contaminació bacteriològica, el respecte del cabal ecològic, la creació d’un filtre verd i l’eliminació d’espècies vegetals invasores i la repoblació amb espècies autòctones.

Al mes de genere es crearà una plataforma al voltant del Serpis per debatre les actuacions prioritàries de conscienciació i d’actuació per millorar l’estat del riu, amb la participació de totes els actors implicats en el territori: regants, pescadors, universitat, associacions ecologistes, empreses, ajuntaments…

PODEU CONSULTAR ACÍ EL TREBALL: en valencià i en castellà.