La gestió de l’aigua potable ha de ser transparent. La ciutadania té dret a saber els costos del servei i ha de decidir on s’inverteix per millorar la qualitat de l’aigua. Aquestes són algunes de les conclusions de la xarrada debat sobre la gestió pública i participativa de l’aigua potable, on van participar la diputada Graciela Ferrer i el regidor Damià Oliver.
Graciela Ferrer, vinculada als moviment ecologistes com Xúquer Viu, va explicar que els darrer 20 anys la gestió de l’aigua potable s’ha privatitzat. Al voltant del 90% de la població del País Valencià rep l’aigua a través d’una empresa privada. Graciela Ferrer va demanar que s’establisquen uns estàndards de qualitat de la prestació d’aquest servei. També va demanar més transparència en la gestió privada o pública: la ciutadania ha de saber les inversions i els costos del servei.
A més, Ferrer va explicar que la privatització de l’aigua potable s’ha fet a través de contractes llargs i amb un cànon concessional alt. És a dir, els ajuntaments han rebut un cànon alt al principi que s’ha repercutit en el rebut de l’aigua que paga la ciutadania. I els diners del canon no sempre s’han destinat a millor la xarxa d’aigua.
Per la seua banda, el regidor de Potries, Damià Oliver, va explicar el cas del seu municipi que té la gestió pública de l’aigua potable.Potries va recuperar la concessió de la gestió, en mans d’Egevasa, als 10 anys i ha resolt les inversions en la xarxa a través de subvencions. Segons Damià Oliver, el problema de la gestió de l’aigua va començar quan Aigües de València adquireix el 49% d’Egevasa, l’empresa pública de la Diputació que va permetre abastir d’aigua de qualitat mitja comarca. Els ajuntament, segons Damià Oliver, perden el control sobre la tarifa i les inversions quan la gestió és privada. Oliver aposta per una empresa pública supramunicipal que done aquest servei, que és un dret humà.