TALLER: COM ELIMINAR LES CANYES DEL RIU SERPIS
Divendres 16 de febrer
de 8 a 10h, al riu Serpis al seu pas per Beniarjó
Lloc de trobada: escola FP la Safor
Activitat oberta
Organitza CDR la Safor i FP la Safor
Col·labora la Canya Estudis
VISITA GUIADA A TODOLÍ CITRUS FUNDACIÓ
Dimecres 14 de febrer
10.30h, trobada a l’ajuntament de Palmera
Inscripció limitada i obligatòria
Activitat gratuïta
400 VARIETATS DE CÍTRICS
33.000 M2 D’HORT BOTÀNIC
Organitza el CDR la Safor
Col·labora Todolí Citrus Fundació
Dimarts 16 de gener
Xarrada sobre ELS PARLARS DELS VALENCIANS. COM DIUS TU LES PARAULES DEL CAMP
amb Vicent Beltran i Carles Segura, autors del llibre Els parlars valencians
i Joan Giner, autor de la tesi doctoral El parlar de la Safor
19h, escola FP la Safor de Beniarjó
BUFES? MONGES? BORLES?
PEBRERA? PEBRE? PIMENTO?
CREÏLLA? QUERAÏLLA?
El projecte Esquellana es va presentar dimarts a l’Escola de la Terra i al CDR la Safor, una iniciativa per revaloritzar la llana de les ovelles guirres. Joanma Mesado, impulsor de la iniciativa, va explicar que al País Valencià queden unes 5.000 ovelles Guirra, que són autòctones, i la major part de la llana no es reutilitza.
Segons Mesado, Esquellana és un projecte social i circular. Pretén revaloritzar la llana, mantenir la ramaderia extensiva, la qual cosa previndria incendis, treballar pel desenvolupament rural, ja que ajuda a mentir la població en el territori, i dignifica la faena de les persones que pasturen.
Anna Gomar, també membre d’Esquellana, va explicar que la manera de finançar-se en aquesta primera etapa és a través del micromecenatge (crowdfunding). En aquest inici, el projecte necessita arreplegar uns 12.000 euros gràcies als mecenes, els quals reben a canvi regals fets amb llana d’ovella Guirra: cabdells, pins, coixins, bosses…
Gomar va comentar que Esquellana ha tingut una gran repercussió mediàtica i han estat convidats a la Festa de la Llana de Viella, al mes de desembre.
Dimarts 14 de novembre
Xarrada: MODELS D’HORTS SOCIALS: POTRIES, GANDIA I LA COL·LECTIVA
Espais de socialització, autogestió i intergeneracionals
Amb Rosa Canet, CRA Mondúver-Safor (Potries)
Òscar Olivares, tècnic d’agricultura (Gandia)
Montse Bernàcer i José M. Peiró, la Col·lectiva
19h, FP la Safor de Beniarjó
El passat dijous va tindre lloc la darrera classe del curs de plantes aromàtiques, culinàries i medicinals amb una eixida al camp per conéixer i reconéixer els diferents tipus de plantes que podem trobar al nostre voltant. L’alumnat, amb el professor José Maria Peiró, van passejar per la muntanya de Sant Miquel i la font de Quaresma, al terme municipal de l’Alqueria de la Comtessa.
Durant tot el mes d’octubre, una vintena d’alumnes han tingut classes teòriques sobre el tipus de plantes i flors i el seu cultiu. A més, el curs ha estat molt pràctic i s’ha explicat maneres de preparar olis, ensalades, llets vegetals, colònies i xarops.
Aquest curs, organitzat pel CDR la Safor i finançat pel Ministeri d’Agricultura, estava dirigit a persones desocupades.
Una vegada més, l’Escola de la Terra i el CDR la Safor va acollir una interessant xarrada. Aquesta vegada sobre la salut i l’alimentació. Francesc Devesa, metge jubilat, va ser l’encarregat d’introduir el tema. Devesa va demanar una mentalitat més oberta en el món de la medicina per incloure altres formes de prevenir la salut. “Cal integrar la medicina oficial amb altres alternatives i complementàries”, va dir Devesa. També va explicar que hi ha desorientació i desequilibri alimentari relacionat amb l’estil de vida.
Francisco Mata, metge naturista, va explicar que les malalties cròniques (cardiovasculars, càncers, respiratòries i diabetis) es poden prevenir o controlar amb una dieta saludable i activitat física. Mata aposta per una dieta basada en les plantes, és a dir, amb el consum diari i variat de fruites, cereals, llegums i vegetals.
El metge naturista Francisco Mata va comentar amb un semàfor quina és la dieta saludable, on s’han d’evitar els aliments d’origen animal i els vegetals ultra-processats; s’han de controlar els aliments vegetals processats i d’origen animal de granja. I em de tendir a l’alimentació basada en plantes, agroecològica i de proximitat.
Podeu consultar la xarrada del metge Francisco Mata en este PDF.
