La pobresa severa es redueix un 17,5% al País Valencià durant el 2021 i afecta 559.404 persones

La pobresa severa es redueix un 17,5% al País Valencià durant el 2021 i afecta 559.404 persones

El 2021 el 30,6% de la població a la Comunitat Valenciana es troba en risc de pobresa i/o exclusió social, és a dir 1,55 milions de persones, de les quals 559.404 estan en pobresa severa.

La pobresa severa s’ha reduït intensament a Cantàbria (-2,7 punts percentuals; -31%), Catalunya (-2,3 punts percentuals; -25%) i la C. Valenciana (-2,3 punts percentuals; -17 ,5 %).

La Privació Material i Social Severa és del 7,6% i arriba a 384.418 persones a la Comunitat Valenciana el 2021, davant l’11,5% i 577.874 persones a les quals va afectar durant el 2020.

El 2021, la taxa de privació material i social severa arriba al 8,3% de la població a Espanya, i a escala autonòmica ha baixat notablement a Navarra (un 42,4 %) i a la Comunitat Valenciana (un 36,1 %, o el que és el mateix 3,9 punts percentuals).

L’EAPN Espanya i l’EAPN C. Valenciana (European Anti-poverty Network / Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa) indiquen que el 2021 el risc de pobresa i/o exclusió social (indicador AROPE-At Risk of Poverty and Exclusion) ha afectat el 30,6% de la població a la C. Valenciana, això és a 1.547.790 persones. Això suposa un increment de 0,9 punts respecte a l’any passat, quan es va situar en el 29,7%, cosa que afegeix 46.000 noves persones al total a AROPE. L’augment és pràcticament igual que el registrat a nivell estatal, que ha estat de 0,8 punts percentuals; no obstant, la valenciana es manté com la sisena comunitat autònoma amb més taxa AROPE, amb 2,6 punts més que la mitjana de les autonomies.

Totes aquestes dades suposen una millora respecte al 2015, designat any de control de l’Agenda 2030 i en què l’indicador AROPE va ser del 33,2%. En comparació amb aquest any, l’AROPE va disminuir en 2,6 punts percentuals, un 7,6%, fet que va fer baixar unes 105.799 persones del risc de pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana. Això no obstant, aquesta millora ha de ser matisada perquè la població està lluny, encara, de retornar als nivells anteriors a la primera crisi. En aquest sentit, la comparació amb l’any 2008 dóna un increment de 2,8 punts percentuals.

L’indicador AROPE del 2021 s’ha realitzat tenint en compte elements de renda del 2020, per la qual cosa recull l’impacte social de la pandèmia. Aquest indicador es mesura tenint en compte tres elements: la Taxa de risc de pobresa, la Privació Material i Social Severa (PMSS) i la Baixa Intensitat de Treball a les Llars (BITH).

I segons els elements de renda del 2020, la taxa de risc de pobresa se situa en el 25,1% i afecta 1.271.689 persones a la C. Valenciana, de les quals 559.404 estan en pobresa severa, cosa que significa que viuen a llars amb ingressos inferiors a 530 euros mensuals per unitat de consum. Per al cas d’una família amb dos adults i dos menors vol dir sobreviure amb menys de 278 € mensuals per persona, una situació que afecta l’11,1% de la població valenciana.

Aquesta xifra de pobresa severa suposa un descens de 2,3 punts percentuals, equivalent a un 17,5 %, respecte a les dades de l’any passat. Amb aquest descens es produeix una significativa reducció de la diferència amb la taxa estatal que està al 10,2%. La pobresa severa s’ha reduït intensament a Cantàbria (-2,7 punts percentuals; -31%), Catalunya (-2,3 punts percentuals; -25%) i la C. Valenciana (-2,3 punts percentuals; -17 ,5 %).

D’altra banda, la pobresa severa ha augmentat a la C. Valenciana 0,7 punts des del 2015 (un 6,3 %), any de control de l’Agenda 2030, i 1,5 punts des del 2008 (un 15,7%) .

L’indicador de la taxa AROPE que sí que recull dades precises del 2021, ja que les enquestes es realitzen entre setembre i desembre del 2021, és la Privació Material i Social Severa (PMSS). En el cas de la PMSS la reducció el 2021 va ser de 4,3 punts percentuals, l’equivalent a un 36% respecte al 2020. Això ha permès situar a la Comunitat Valenciana 0,7 punts per sota de la mitjana d’Espanya i passar de ser l’autonomia amb més PMSS a ser la quarta.

La PMSS afecta actualment el 7,6% de la C. Valenciana i arriba a 384.418 persones al nostre territori el 2021, davant l’11,5% i 577.874 persones a les quals va afectar durant el 2020. La PMS és un indicador de carència, de dificultat per consumir alguns productes concrets bàsics que es defineixen a nivell europeu i suposa una vulnerabilitat molt greu per a les persones afectades.

El 2021, la taxa de privació material i social severa arriba al 8,3% de la població a Espanya, i a escala autonòmica ha baixat notablement a Navarra (un 42,4 %) i a la Comunitat Valenciana (un 36,1 %, o el que és el mateix 3,9 punts percentuals).

Respecte al 2015, any base de l’Agenda 2030, la taxa va baixar en 6,8 punts percentuals; no obstant això, es pot apreciar una pèrdua molt més elevada de la qualitat de vida si es compara respecte a l’any 2008, anterior a la crisi econòmica, atès que és 4,8 punts més gran de la que es registrava l’any 2008.

Finalment, el 47,8% de la població experimenta dificultats per arribar a final de mes, per la qual cosa es manté estable respecte al 2020 -amb una variació de només 0,1 punts menys-. Tot i això, baixa significativament el nombre de persones que arriben amb molta dificultat a final de mes, que passa del 10,7% al 7,8%.

Aquestes són algunes de les dades que s’extreuen del XII Informe L’Estat de la Pobresa. Seguiment dels indicadors de l’Agenda UE 2030. 2015-2022, presentat avui en el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa que es commemora el 17 d’octubre.

La presidenta de l’EAPN Comunitat Valenciana-Xarxa per la Inclusió, Lola Fernández, urgeix a seguir millorant la coordinació entre administracions europea-estatal-autonòmica-local i entre conselleries, i també amb el Tercer Sector d’Acció Social per optimitzar les eines , estratègies i formes de treball en la lluita contra la pobresa.

Lola Fernández defensa la utilitat de l’Estat de Benestar: “Les polítiques implementades a l’Escut Social van ser molt importants i van controlar l’efecte de l’impacte social de la pandèmia. Hi ha 300.000 persones més en risc de pobresa i exclusió a tot l’Estat a causa, en part, de la pandèmia, però aquest increment important de la pobresa i/o exclusió no s’acosta al previst inicialment per molts indicadors que sense tenir en compte la resposta de les administracions auguraven un increment d’1,5 milions de persones. L’escut social, això és la resposta de tots els nivells de les administracions públiques des de la Unió Europea fins a l’administració local, ha tingut com a resultat un menor increment de la taxa AROPE de l’esperat a Espanya i a la C. Valenciana”.

“Molts indicadors de la taxa AROPE han millorat respecte al 2015, però encara estem molt per sota de les condicions de vida d’abans de la crisi econòmica del 2008, ia aquest ritme d’increment de la taxa AROPE correm el seriós perill de no arribar tampoc als objectius de l’Agenda 2030 marcats per la Unió Europea” adverteix la presidenta de l’EAPN CV.

Instruments com l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Valenciana d’Inclusió s’han de coordinar de la manera més eficaç possible i han de millorar-ne la gestió per arribar a totes les persones que a la C. Valenciana ho necessiten. I assenyala que en aquest procés de coordinació, també amb les entitats d’acció social, hi continua havent molt de marge de millora.

La presidenta de l’EAPN CV apunta que cal tenir més ambició en la cobertura i més generositat en les quanties. “Aquestes ajudes -indica- han de treure totes les llars de la pobresa severa, han de tenir complementarietat amb les rendes del treball i s’han de complementar amb ajudes per a l’accés a l’habitatge i altres serveis. Actualment, més del 34% de les persones en risc de pobresa i/o exclusió social a Espanya estan ocupades; l’ocupació i els itineraris d’inserció només resolen parcialment la pobresa, per això són molt necessàries les polítiques que asseguren unes rendes mínimes”, ha advertit.

Així mateix, ha posat èmfasi que cal reduir la burocratització, han de ser ajudes més eficaces i han de tenir component de lluita contra la bretxa digital. Lola Fernández insisteix en la harmonització necessària del treball de les entitats d’acció social i els serveis socials per optimitzar els esforços en matèria d’inclusió. .

I conclou: “La pobresa és una decisió política. Hem d’establir polítiques a mitjà termini per eradicar-les, però no ens podem oblidar de l’emergència de moltes famílies que necessiten una resposta avui. Hem vist que el creixement del PIB i de l’ocupació són importants però insuficients, hi ha altres qüestions que influeixen en la reducció de la pobresa com són la redistribució de la riquesa, les polítiques d’ocupació inclusiva, el salari i l’ocupació decents, serveis socials de qualitat , el repartiment més igualitari de les recuperacions tant en termes de sexe com de territoris, una fiscalitat justa que faci factible la inversió social equitativa i un percentatge significatiu dels Fons Europeus per combatre la pobresa i l’exclusió social”.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.