El pediatra José María Paricio va definir la lactància materna com una forma de cultura, que és sostenible amb el medi ambient i té una vessant estètica. Aquest tres conceptes podrien ser el resum de la conferència que va fe Paricio a Beniarjó en un acte organitzat pel CDR la Safor i presentat per Isabel Díaz.
El doctor Paricio va explicar que l’alimentació artificial, com és la producció de llet en pols, té un impacte sobre el medi ambient, des de la producció fins el transport i els residus. És una fabricació costosa. I va posar l’exemple de la Índia: si les dones de la Índia deixaren d’alletar els seus nadons, la meitat del país s’hauria de desforestar.
Tot seguit, el pediatra Paricio va ser una llista dels beneficis de la lactància materna: redueix el risc de malalties infeccioses, de malalties cròniques (asma, al·lèrgies, diabetis…) i de càncer infantil. A més a més, la lactància materna és sostenible, no contamina, no malbarata energia i sempre està preparada per a ser usada.
Segons Paricio, durant la industrialització (segles XIX i XX) va haver un abandonament de la lactància materna per la maternitat científica, la pressió de la indústria de llets artificials i l’higienisme, entre altres causes. Per sort, ben entrat el segle XX es va recuperar aquesta cultura d’alletar els nadons. A l’estat espanyol hi ha actualment uns 500 grups de suport a la lactància natural. A la nostra comarca està l’associació La Safor al pit.
Malgrat tot, els fabricants de llet artificial, com Nestlé, inverteixen molts milions en publicitat a favor de les llets artificials, compren professionals de la medicina i contaminen la investigació.
CDR la Safor 