L’historiador Carles Miret aposta per un canvi de model productiu del camp valencià: ús sostenible dels recusos

L’historiador Carles Miret aposta per un canvi de model productiu del camp valencià: ús sostenible dels recusos

L’historiador i arqueòleg Carles Miret va ser l’encarregat d’obrir el cicle de conferències de l’Escola de la Terra (CDR la Safor) en la nova temporada per fer un repàs a la història de l’agricultura valenciana des de la revolució del neolític fins la crisi actual del camp valencià.

Carles Miret va explicar que a l’època del neolític (10.000 anys ac) comença el sedentarisme a conseqüència de la introducció de l’agricultura i la ramaderia. Llavors comencen a augmentar les malalties i la conflictivitat social. Els correus que es coneixen són el blat i l’ordi, i l’ovella i la cabra en ramaderia, tots introduïts a la mediterrània des d’Àsia. En època romana, hi trobem la tríada mediterrània: l’olivera, el blat i el raïm. Els romans, segons va comentar Carles Miret, usaven el vi per sanejar l’aigua.

carles-miret

A l’època andalusina, apareix el sistema de regadiu i la xarxa hidràulica que ara coneixem, com són els assuts, les séquies i les sénies. Un dada important és que l’aigua era un bé comunal. És llavors quan s’introdueix l’arrós, la canyamel i el taronger com a planta ornamental. Més avant en el temps, ja en època medieval els consells municipals garantien l’abastiment del blat entre la població per evitar les especulacions de preu i evitar així les revoltes socials.

A l’època moderna, amb el descobriment d’Amèrica, els fluxos culturals canvien i s’importa la creïlla, la dacsa i la carabassa. Amb la revolució liberal del segle XIX, sobretot a partir les amortitzacions, es configura l’actual paisatge agrícola valencià, segons Carles Miret. La propietat de la terra en moltes mans fa que hi hagen pocs latifundis i la petita burgesia urbana, conservadora i catòlica, inverteix el capital en el camp. Els sindicats són llavors formats per propietaris i no per jornalers.

Comencen ja al segle XIX les dinàmiques especulatives del camp, les produccions rendibles dedicades a l’exportació, i es perd biodiversitat a conseqüència del monocultiu: vinya a l’interior, pansa al litoral i arròs a la ribera del Xúquer. Al segle XX aquesta situació del camp valencià s’agreuja amb el centralisme polític, la manca de planificació i el dèficit d’infraestructures. Amb la guerra civil s’endureixen les condicions del treball i hi ha un èxode rural cap a zones urbanes.

Carles Miret va anomenar entre els reptes de futur de l’agricultura valencià la necessitat de canviar el model productiu i l’explotació del camp pensat en el produccionisme i l’exportació. Cal, segons Miret, fer un ús sostenible dels recursos. Actualment s’estan abandonant parcel·les mentre es compren productes agrícoles elaborats fora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.